|
|alcalde = Magdalena Godía Ibarz ([[PSOE]])
|web = http://www.mequinensa.com}}
'''Mequinensa''' és una [[vila]] i [[municipi]] del [[Baix Cinca]], a la província de [[Saragossa]] ([[Aragó]]) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006). Està situat en la confluència de 3tres rius, l'[[Ebre]], el [[Segre]] i el [[Cinca]]. Aquesta confluència s'anomena aiguabarreig. El municipi és molt extens, amb una mica més de 300 km quadrats. El català que s'hi parla és el nord occidental amb els trets propis de la [[Franja de Ponent]]. L'escriptor [[Jesús Moncada i Estruga|Jesús Moncada]] va nàixer aquí i en elal seu llibre ''[[Camí de sirga (novel·la)|Camí de sirga]]'' retrata l'antiga i rica vida d'aquest poble.
== Etimologia ==
El nom prové de [[Miknasa (tribu)|Miknasa]], tribu berber que va edificar el castell al {{segle |VIII}}. Es va llatinitzar com ''Miquinencia'' i en la documentació fins al {{segle |XIX}} alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».<ref>{{ref-publicació|cognom=Moret |nom=Hèctor |article=Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa |url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/10moret.pdf |consulta= 18 gener 2013|publicació=Archivo de Filología Aragonesa |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=L |data=1994 |ofrmat=pdf|pàgines= 325-348|issn= }}</ref>
== Història ==
Mequinensa torna a ser lloc d'importància durant les guerres carlines i posteriorment en la Guerra dels Matiners. En el transcurs de l'última Guerra Civil (1936-39), el seu terme municipal va ser escenari de cruents combats de la Batalla de l'Ebre, entre juny i novembre de 1938. Com a conseqüència d'això, el seu pont sobre l'Ebre va ser destruït i no va ser tornat a construir fins als anys cinquanta.
L'arribada del {{segle |XX}} va propiciar un increment de la demanda de carbó a causa de l'increment de la indústria. L'arribada de la Primera i Segona Guerra Mundial encara va afavorir més aquest increment. Però l'aparició del ferrocarril, la crisi de la navegació fluvial i la implantació de l'energia elèctrica van provocar la construcció de diferents embassaments hidroelèctrics al riu Ebre. L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà ([[presa de Mequinensa]]), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de [[Embassament de Riba-roja|Riba-Roja d'Ebre]], la cua del qual faria desaparèixer el poble antic (al marge del riu Ebre). A l'iniciar-se les obres i elevar-se el nivell de les aigües, molts mequinensans es van veure obligats a marxar o a abandonar la seva població que van reconstruir al costat del riu Segre. Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a [[Barcelona]] principalment o a [[Saragossa]]. Es conserva el castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.
El municipi estava inclòs dins de la [[Vegueria de Lleida]] fins a la integració, aal finalsfinal del {{segle |XIV}}, a l'Aragó. Tot i així seguia pertanyent al [[Bisbat de Lleida]]. El 2 de setembre de 1955 el Decret de la ''Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum'' modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida perdia alhora Mequinensa i [[Faió]] en favor de l'[[arxidiòcesi de Saragossa]].
Dins de la història recent, el 1984 va firmar-se la [[Declaració de Mequinensa]] on els alcaldes de la [[Franja de Ponent]] van sol·licitar la normalització lingüística del català.<ref>{{format ref}} http://www.enciclopedia-aragonesa.com/recurso.asp?recurso_id=31565 Declaració de Mequinensa</ref>
L'edifici s'alça gairebé a la vora d'un gran precipici, sent una massa tancada de força alçada, la seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torres rectangulars excepte una, que és curiosament de planta pentagonal. Dues torres flanquegen la petita porta d'entrada que és semicircular, sota escut i protegida per una buharda. Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca i les seves terres circumdants. No deixa de sorprendre que els Moncada escollissin aquest niu d'àguiles per a la seva mansió fortificada. L'edifici és un autèntic Castell-Palau, un dels millors que l'art gòtic va deixara la Corona d'Aragó, durant els segles XIV i XV.
Probablement en els seus principis va ser una fortalesa àrab, construïda per la tribu berber dels Miknasa cap al {{segle |XII}}, tribu que també va donar nom a la població. Després de diverses conquestes, va caure en mans de Ramon Berenguer IV, passant definitivament a les mans dels cristians. Després de diversos canvis de propietari, en 1184 se li concedeix el castell i la vila de Mequinensa, al marquès d'Aitona, Ramon Guillem de Montcada, per passar posteriorment als ducs de Medinaceli.
Molt més tard, durant el {{segle |XVIII}} i la Guerra de Successió es va transformar i condicionar el Castell i els voltants a una nova forma de guerra i va ser aquest el moment en què el Duc d'Orleans va manar construir un camí que anava des de Mequinensa a Tortosa paral·lel al riu, per tal de custodiar totes les embarcacions que navegaven per ell.
Durant el {{segle |XIX}} i l'arribada de la Guerra del Francès, el castell va suportar tres atacs per part dels exèrcits de Napoleó, però finalment en 1810 va ser conquistat per les tropes del mariscal Suchet, i va pertànyer fins a 1814 al govern francès. Mequinensa va passar a ser inscrit en lletres grans en una de les columnes exteriors a l'Arc del Triomf de París com una de les grans victòries franceses a la Península Ibèrica.
Entre 1820 i 1823 va adquirir un paper important,: suportantva suportar importants atacs carlins i conservantva conservar guarnició militar fins a principisprincipi del {{segle |XX}} moment en el qual s'abandona. Durant la Guerra Civil passa a ser un lloc estratègic d'observació i un cop finalitzats els combats queda en ruïnes fins que l'empresa ENHER ho reconstrueix ena la dècada dels anys 50cinquanta.
=== Poble Vell de Mequinensa ===
El poble vell de Mequinensa va estar situat ena la marge esquerra del riu Ebre, just en elal punt en què conflueixen amb les aigües del Segre i del Cinca. Va ser enderrocat pràcticament de forma completa durant la construcció de l'embassament de Riba-roja. Constituïa un nucli urbà amb característiques pròpies de les localitats del tram baix de l'Ebre, amb una trama urbana que es remuntava a l'època musulmana.
Gràcies als rius, Mequinensa va establir un comerç fluvial en tota regla, que va donar prestigi, no només als navegants mequinensans sinó també als fusters "calafateros", als corders i al mil·lenari Camí de Sirga de l'Ebre. En l'època d'esplendor es va arribar a tenir una flota de més de 16 llaüts, embarcacions típiques del tram baix de l'Ebre que transportaven entre 18 i 30 tones, normalment de lignits extrets de la conca minera mequinenzana.
Amb l'arribada de l'empresa ENHER i la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, la vida va canviar per a la majoria dels mequinensans, passant de tenir censats 4.033 habitants a tenir 5.800 censats i prop de 1.500 més sense censar. Molts d'ells eren treballadors arribats d'altres localitats per treballar en la construcció de la presa de Mequinensa.
Les indústries van començar a tancar a causa de l'augment significatiu del nivell d'aigua de la presa de Riba-roja i la població va començar a reclamar alternatives a la inundació del nucli urbà. Començava així un èxode per als habitants de Mequinensa que van haver d'abandonar les seves cases per passar a viure a la nova població a la vora del riu Segre. Una part dels habitants van marxar cap a zones més industrials com Barcelona o Saragossa o fins i tot a l'estranger per continuar treballant en la minería16minería. ACap finalsa la fi de l'any 1974 la majoria de la població ja havia completat el tràgic abandonament del Poble Vell de Mequinensa i es trobava vivint a la nova localitat.
Part de l'antiga població de Mequinensa es pot visitar avui dia perquè s'ha convertit en un gran parc de la memòria a l'aire lliure. S'han recuperat d'entre les runes els traçats originals dels carrers i de les cases que quedaven per sobre del nivell de l'aigua. La Mequinensa antiga, el "«Poble Vell"» com la coneixen els mequinensans, és una invitació a passejar pel record dels seus carrers i carrerons, a redescobrir part de l'antiga Església, a imaginar els antics molls i conèixer mil històries, curiositats i llegendes d'aquella mil·lenària i històrica vila de navegants i miners a la vora del riu Ebre.
=== Aiguabarreig Ebre-Segre-Cinca ===
A la confluència dels rius Cinca, Segre i Ebre s'ubica l'Aiguabarreig un espai amb gran riquesa natural i una gran varietat d'ecosistemes que abasten des de les estepes mediterrànies a impenetrables boscos de ribera, convertint aquest espai en un paradís per a la biodiversitat. Territorialment, l'Aiguabarreig es troba al centre de la Depressió mitjana de l'Ebre. Limita a l'oest amb els Monegres, a l'est amb els Tossals de Montmeneu i Almatret i cap al sud amb la cua de l'embassament de Riba-roja. Aquest espai rep el nom de la paraula d'origen català que designa el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una de sola. El Segre i el Cinca formen un primer Aiguabarreig entre les poblacions de la Granja d'Escarp, Massalcoreig i Torrent de Cinca, a pocs quilòmetres convergeixen amb les aigües de l'Ebre, ja en el terme municipal de Mequinensa, conformant una de les majors confluències fluvials de tota la Península Ibèrica.
EnA l'Aiguabarreig hi trobemha centenars de metres d'amplada d'aigua connumerosas illes fluvials i [[bosc de ribera|boscos de ribera]], grans masses de canyissar, platges de còdols, gorgs i ''galachos'' (antics meandres). És un punt de confluència de la flora estepària provinent de la zona àrida de Monegros i de la flora mediterrània que ascendeix per la vall de l'Ebre. Gràcies als aquestes característiques conviuen espècies d'ambients oposats.
Les aus són el grup més nombrosos i abasten des colònies d'ardeids a tota mena de rapinyaires i aus pròpies d'ambients desèrtics. També poden trobar rèptils, amfibis i mamífers, destacant especialment ratpenats, cérvols, cabirols, llúdries i la presència cada vegada més abundant de cabres salvatges.
=== Presa de Mequinensa, Embassament de Mequinensa ===
[[Fitxer:Presa de Mequinensa.jpg|miniatura|305x305px|Presa de Mequinensa.]]
Construïda enel 1966 sobre el riu Ebre, té una superfície de 7540 ha de làmina d'aigua, sentuna cota d'aigua de 121,5 metres i una àrea drenada de 55.000 km², el que en fa el major embassament d'Aragó. El seu volum arriba als 1530 hm³, dedicant-sei es dedica a la producció d'energia elèctrica. Té una amplada mitjana de 600 m i la seva profunditat arriba a superar els 60 m. La presa, de 79 metres d'altura, es recolza en els contraforts calcaris de les serra de Montenegre i de l'Horta, al terme municipal de Mequinensa. L'embassament rep la denominació geoturística de mar d'Aragó, a l'estar tota la seva superfície dins d'aquesta comunitat autònoma, servint en algun tram de límit provincial entre Osca i Saragossa. Nega part dels termes municipals de Mequinensa, Fraga, Casp, Chiprana, Sástago i Escatrón.
La construcció de la presa de Mequinensa, per concessió a l'empresa [[Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana]] (ENHER) de l'aprofitament hidroelèctric integral d'un tram del riu Ebre enel 1955, va donar origen a aquest gran embassament la longitud és d'uns 110 km i té unes "«costes interiors"» d'al voltant de 500 km. La làmina d'aigua en la cota màxima és de 121 m. Es va embassar per primera vegada alel desembre de 1965 quan es van inundar 3500 s'hahectàrees d'horta. L'enginyer encarregat del projecte va ser el català Victoriano[[Victorià Muñoz i Oms]]. Inicialment comptava amb una potència instal·lada de 324 MW encara que des de 2010 s'ha incrementat a 384 MW, amb una producció anual de més de 743 GWh.
Amb una cota d'aigua de 121,5 metres i una àrea drenada de 55.000 km² és el major embassament hidroelèctric de tot Aragó. Inicialment comptava amb una potència instal·lada de 324 MW encara que des de 2010 s'ha incrementat a 384 MW, amb una producció anual de més de 743 GWh.
=== La Mequinensa literària ===
[[Fitxer:Jesús Moncada.jpg|miniatura|265x265px|Jesús Moncada.]]
Mequinensa és també un punt de referència per als amants de la literatura. Jesús Moncada, l'escriptor més universal de la població, va convertir l'antiga Mequinensa en l'escenari protagonista de les múltiples històries personals narrades en els seus llibres. La novel·la ''Camí de Sirga'', traduïda a més de 20vint idiomes (entre ells el japonès, el suec o el vietnamita), resulta una amalgama de personatges i històries evocador de l'antiga Mequinensa i la seva tràgica desaparició.
Considerat un dels autors en català més importants de la seva època, va rebre diversos premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crítica el 1989 per Camí de sirga (Camí de sirga) o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. el 2004 va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses que va recollir uns mesos abans de la seva mort.
== Turisme ==
=== Pesca deportivaesportiva ===
Una de les espècies més peculiars que es poden trobar ena l'embassament de Mequinensa és el [[silur]]. Un peix originari de l'Europa central, que va ser introduït de forma il·legal a Mequinensa durant la primavera de 1974. Els primers silurs que es van deixar anar eren alevins, 10deu anys després, a mitjansmitjan dels 80anys vuitanta, van començar a capturar-se peces de més d'un metre i de 25 kg de pes. 30Treinta anys després de la seva entrada clandestina dels silurs segueixen tenint en les zones de l'embassament de Mequinensa i Riba-roja sent el seu major hàbitat a Espanya. i aquestsAquests llocs s'han convertit en punt de peregrinació per a pescadors de tot Espanya i de l'estranger (fonamentalment alemanys, francesos, anglesos, americans i japonesos), disposats a enfrontar-se amb un peix les característiques l'han convertit ja en mític, aconseguint-se ja captures de 240 centímetres i gairebé cent quilograms de pes. També poden trobar espècies com la [[carpa comuna]], i les espècies introduïdes [[lucioperca]], blackbass[[perca americana]] o alburnos[[alburn]].
A l'embassament de Mequinensa es celebren unes 30treinta competicions a l'any. EnEl 2017, Mequinensa va ser seu del LXIV Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques i Concentració Nacional d'Aigua Dolça en categoria masculina, organitzat per les Federacions Espanyola i Aragonesa de Pesca i Càsting i que va comptar amb la col·laboració de la Societat de Pesca "«El Silur"» i de l'Ajuntament de Mequinensa que va comptar amb la participació de 111 esportistes de 13 comunitats autònomes.
=== Esports nàutics ===
| 