Gioachino Rossini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
y87t8667t86h5865865r6r576r576r5fg |
|||
Línia 320:
El 1832 van aparèixer els primers símptomes de la crisi nerviosa greu que afectarà el compositor, que per llavors s'havia ajuntat amb [[Olympe Pélissier]], a qui li dedicà la seva cantata per a soprano i piano ''Giovanna d'Arco''. Pélissier era la seva amant i futura esposa, i era l'única presència reconfortant.<ref>Osborne, p. 113</ref> El 1835 publica ''Soirées Musicales'', composta entre 1830 i 1835, i escriu algunes altres obres curtes. El 1836 acaba el judici que havia interposat contra el govern francès, que li adjudica una pensió de per vida. Abans de tornar a Itàlia se'n va de viatge per Alemanya i Bèlgica amb el banquer [[Rothschild]].<ref name=ROF />
El 1832 sofreix un atac de lumbago «real o imaginari»<ref>Osborne, p.112</ref> que l'obliga a
[[Fitxer:Rossini 1867.jpg|thumbnail|Rossini el 1867]]
Hi ha un informe mèdic realitzat el 1842 per un metge anònim de Bolonya del qual només se'n coneix una part del contingut, sembla promogut per Olympe Pellisier al seu amic Hector Couvert, que tenia com a finalitat sol·licitar una consulta amb [[Jean Civiale]],<ref name="Senici">{{ref-llibre|cognom=Senici|nom=Emanuele|títol=The Cambridge Companion to Rossini|pàgines=22|editorial=Cambridge University Press|any=2004|isbn=9780521001953}}</ref> l'[[uròleg]] més prestigiós a l'Europa de la seva època. A través d'aquest, se sap que Rossini, com a conseqüència d'aquesta afecció va patir una [[estenosi uretral]] que li obstruïa el flux normal de l'orina.<ref name="O'Shea" /> Per disminuir aquesta complicació, ens explica l'informe, els set o vuit anys anteriors, Rossini el mitigava introduint per la uretra, cada dia, durant un mes i per un període de 15 a 20 minuts, un catèter que permetia la seva dilatació i per consegüent el buidatge de la bufeta i la temuda obstrucció al flux urinari. Aquest tractament es complementava amb rentats amb solucions d'ametlla dolça, malva, goma, flor de sofre barrejada amb crema de tàrtar.<ref>Osborne, p.121</ref> Això comporta el desplaçament a París i que al juny Pélissier manifesti que «Tot marxa bé: la introducció de bugies va gradualment i després de 10 dies res ens recorda l'estat de la malaltia, tot va caminant progressivament».<ref>{{ref-publicació|nom=Bruno |cognom=Riboli|article=Profilo medico-psicologico di G. Rossini|llengua=italià|publicació=La Rassegna Musicale|volum=24 |data=1954|pàgines= 292-303}}</ref>
Línia 330:
El 1868 comença a tenir pèrdues de sang i dolor en el [[recte]]. El 26 de setembre se li va diagnosticar una [[fístula]] rectal.<ref>Osborne, p. 151</ref> En una visita posterior del seu metge, per controlar l'evolució del pacient, es corregeix el diagnòstic: es fa evident que Rossini patia un [[carcinoma]] de recte o del canal anal que creixia ràpidament, una intervenció quirúrgica podria salvar i es contacta amb [[Auguste Nélaton]], professor de Cirurgia a l'Hospital de St Louis i pioner de la cirurgia abdominal, que programa la intervenció per al 3 de novembre.<ref name="Senici" /> Dos dies després, Nélaton, alarmat per l'aspecte de la ferida, decideix una segona intervenció. Després d'aquesta segona intervenció, les condicions físiques de Rossini comencen a deteriorar-se progressivament, pateix una infecció de la ferida, probablement una [[erisipela]], causada per l'ús d'un bisturí no estèril.<ref>O'Shea, pàg. 97</ref> La infecció s'estén ràpidament a la paret abdominal, i comença a delirar amb febre intensa, dolor i finalment cau en coma, mor el 13 de novembre del 1868.
==
L'òpera romàntica es conforma com una barreja de l'antiga òpera seriosa i de l'òpera bufa que havia ennoblit els seus arguments, assoliment degut a Mozart i Da Ponte. Aquests aspectes es van fondre en Rossini d'una manera única, prenent cos una forma de fer òpera que de seguida es va veure enriquida per aportacions pròpies. Heus aquí algunes d'elles:<ref name=Real />
| |||