Parròquia eclesiàstica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
Una '''parròquia''', com a entitat eclesiàstica, és
▲Una '''parròquia''', com a entitat eclesiàstica, és la subdivisió de base d'una [[diòcesi]], que s'aplica a diverses esglésies: l'[[Església Catòlica Romana]], l'[[Església Anglicana]], l'[[Església Ortodoxa]], l'[[Església d'Escòcia]], l'[[Església de Suècia]] i d'altres.
L'[[església parroquial]] és el lloc de reunió de la comunitat davant la qual el [[Pastor (clergat)|pastor]] i els seus assistents celebren diferent cerimònies religioses tals com la [[missa]] dominical.▼
El mot prové del [[llatí]] ''parochia'', utilitzat per les primeres comunitats cristianes per designar el territori d'una
▲L'església parroquial és el lloc de reunió de la comunitat davant la qual el [[Pastor (clergat)|pastor]] i els seus assistents celebren diferent cerimònies religioses tals com la [[missa]] dominical.
▲El mot prové del [[llatí]] ''parochia'', utilitzat per les primeres comunitats cristianes per designar el territori d'una ciutat [[bisbe|episcopal]]. Al [[segle V]], ja tenia un sentit semblant a l'actual, designava als territoris i comunitats existents al voltant d'una seu episcopal.
==A l'Església Catòlica==
A l'[[Església Catòlica]] la parròquia<ref>J. A. Estrada
▲A l'[[Església Catòlica]] la parròquia<ref>J.A. Estrada Article "Parròquia" al "Diccionari básico de pastoral" Editorial Verbo Divino Estella 1988 pàg.335 i 336,</ref> és la comunitat de fidels catòlics, pertanyent a una Església particular (generalment a una [[diòcesi]]) que està sota l'adreça espiritual d'un [[sacerdot]], que es designa com [[rector]], nomenat pel [[bisbe]] diocesà. Des de la perspectiva jurídica la parròquia i el [[Rector (religió)|rector]]<ref>[http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/las-iglesias-particulares/192-el-parroco-en-el-derecho-canonico.html José Maria Reyes Vizcaino "El pàrroco en el derecho canónico"]</ref> es regeix pel [[Dret Canònic]].
De forma semblant a la resta d'esglésies cristianes generalment les parròquies catòliques es defineixen per un territori. És a dir, pertanyen a la parròquia tots els fidels que habitin dins dels límits territorials de la parròquia. Tot i que és possible establir parròquies personals en funció del ritu, llengua o nacionalitat dels fidels d'un territori "o fins i tot per una altra determinada raó". Així el cànon 813 del Dret Canònic permet l'erecció d'una parròquia per a estudiants universitaris i algunes diòcesis han erigit parròquies per a persones sordes.<ref>[http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/las-iglesias-particulares/184-naturaleza-de-la-parroquia-en-el-derecho Pedro María Reyes Vizcaino "Naturaleza de la parròquia en el derecho canònico"]</ref>
Linha 17 ⟶ 12:
El cànon 374 estableix que les parròquies properes poden agrupar-se entre si, per formar, per exemple, [[arxiprestat]]s.
Aquestes comunitats estan cridades pel [[baptisme]] a viure plenament la [[fe]] amb l'[[
Originàriament les parròquies es van crear per l'[[Església Catòlica]] i estaven formades per un petit territori (diversos [[Poble (localitat)|
El [[prevere]] o [[capellà]] com [[Rector (religió)|rector]] o [[Vicari (eclesiàstic)|vicari]] s'encarregava d'oficiar [[missa|misses]], [[funeral]]s, [[baptisme]]s, [[matrimoni]]s, confessions, confirmacions principalment als quals estan en perill de mort, la unció de malalts i tots els sagraments a excepció de l'orde sacerdotal; a més d'oferir consol als seus habitants i feligresos, també estenia els seus serveis als diferents temples i capelles dels pobles que formaven la parròquia. La funció del
==La parròquia i la divisió administrativa==
{{Principal|
En moltes ocasions els districtes parroquials han estat el punt de partida per a la creació de nous municipis a causa de la consciència comunitària dels seus habitants impulsats pels seus consells parroquials, o vicarials segons el cas, que en solien ser els impulsors.
En altres llocs on la població dispersa és, o ha estat, la norma d'assentament poblacional, les parròquies s'han constituït en
== Referències ==
Linha 33 ⟶ 28:
== Bibliografia ==
▲* ''Diccionario básico de pastoral'' Editorial Verbo Divino Estella (Navarra)) 1988.
* ''Conceptos fundamentales de pastoral'' Editorial Cristiandad Madrid 1983.
* Floristán, Carlos ''La parróquia, comunidad eucarística'' Madrid 1961.
Linha 41 ⟶ 35:
{{Commonscat}}
* [http://www.arqbcn.org/mapa/?lang=ca Mapa de les parròquies eclesiàstiques de Barcelona]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Parroquia Eclesiastica}}
| |||