Rùm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
mCap resum de modificació
Línia 9:
 
== Geografia física ==
Rum posseeix una superfície d'uns 100 quilòmetres quadrats, la qual cosa la converteixi enés la major de les [[Illes Small]]. Actualment no posseeix població autòctona, però es troba habitada per unes 30 persones (incloent empleats del [[Scottish National Heritage]] i les seves famílies, a més d'alguns investigadors, i el mestre de l'escola). Tots els residents viuen al poble de [[Kinloch]], a la zona est de l'illa, que encara que no posseeix ni església ni pub, compta amb una petita escola i una sala de reunions comunitàries. També hi ha ena Kinloch un petit negoci on també funciona l'oficina de correus, que és atesa per voluntaris de forma irregular.
 
== Comunicacions ==
Un ferri connecta a Rum amb altres illes veïnes de l'arxipèlag de les Illes Smalls com [[Canna (Hèbrides Interiors)|Canna]], [[Eigg]] i Muck, i el port de [[Mallaig]] (viatge de 2½ hores). El ferri té un portaló i rampa que permet l'ascens i descens de vehicles, si bé normalment no es permet que els visitants portin vehicles a les illes. Durant els mesos d'estiu un altre ferri connecta l'illa amb el poblat d'[[Arisaig]], situat a 15 quilòmetres al sud de [[Mallaig]].
 
== Història ==
Històricament Rum pertanyia al clan MacLean de [[Coll (Hèbrides)|Coll]]. L'any [[1826]], amb les [[Highland Clearances]], l'illa va ser buidada dels seus assentaments humans per dedicar-la a la cria d'ovelles. En aquesta època la població era d'unes 450 persones. Prop de 400 persones van ser desallotjades i se'ls va pagar el passatge cap a [[Canadà]]. L'explotació comercial d'ovelles va fracassar i l'any 1840 l'illa va passar a ser propietat del Marquès de Salisbury, qui la va convertir en [[Caça|vedat de caça.]] Va mantenir moltes de les ovelles i va reintroduir el [[Cérvol comú]] que s'havia extingit a l'illa durant el [[segle XVIII]].
 
L'illa va estar sota l'administració d'una sèrie d'inquilins per períodes curts de temps fins que el pare de George Bullough, John Bullough (un milionari de Accrington, [[Lancashire]] que s'havia enriquit fabricant maquinària per filat i teixit de [[cotó]]) va comprar l'illa capel a finals de la dècada de [[1870]] i la va continuar utilitzant com una zona de recreació i caça. El seu fill, Sir George Bullough, va fer construir el castell cap a l'any [[1900]]. Per aquella època hi havia unes 100cent persones emprades en la propietat. Entre ells shi contaven més d'una dotzena de jardiners dels amplis jardins que incloïen una pista de [[golf]] de 9nou forats, pistes de [[tennis]] i esquaix, [[Hivernacle|hivernacles]], estanys amb tortugues, i un [[aviari]] entre moltes altres atraccions.
 
L'illa va ser comprada pel ''Nature Conservancy Council'' (ara [[Scottish Natural Heritage]]) l'any [[1957]] perque va convertir-la en una Reserva natural nacional. La mateixa inclou el ''castell Kinloch'', que està construït en ''xarxa sandstone[[gres]]'' (un tipus de formacióroca sedimentària) d'Annan, [[Dumfries i Galloway]].
 
== Referències ==