Segle XVI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
destacar frases Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 31:
El [[Renaixement]] es va estendre com a estil dominant en l'art europeu. Alguns dels artistes plàstics més rellevants són [[Albrecht Dürer]], famós pels seus gravats a part de les pintures; [[Pieter Brueghel el Vell]], amb les seves obres d'escenes bíbliques i quadres amb multitud de personatges; [[Raffaello Sanzio]], amb escenes marianes o quadres com ''[[L'escola d'Atenes]]''; l'arquitecte [[Andrea Palladio]] i, per sobre de tot, [[Michelangelo Buonarroti]]. Aquest art es basava en l'harmonia, l'ús de la llum i la perspectiva, la imitació de models grecollatins (fet que explica que s'alternin els temes cristians i els mitològics en molts pintors), l'observació detallada del cos humà i un major ús dels colors.
Al final de segle, l'art va virar cap al [[manierisme]], abandonant el racionalisme renaixentista en favor de l'exageració que precediria
La [[literatura renaixentista]] també mira el món clàssic com a model, però ara en llengua vulgar, que s'imposa per sobre del llatí, el qual queda reservat per a la literatura més culta i les obres de no-ficció. En poesia, triomfa l'estil italianitzant i el [[sonet]] és l'estrofa més emprada per a unes composicions que tenen l'amor com a tema principal. Sorgeixen diferents gèneres narratius, com la [[novel·la picaresca]], i el teatre adquireix un rang propi, allunyat de les representacions sacramentals. Alguns dels autors que cal destacar de la literatura renaixentista són [[Luís de Camões]], [[Michel de Montaigne]], [[Christopher Marlowe]], [[Garcilaso de la Vega]] i [[Joan de la Creu]], entre d'altres.
| |||