Diferència entre revisions de la pàgina «Víbria»

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
En la forma en què apareix la Vibria de Barcelona a les auques del S. XVIII en trobem en diversos llocs del sud d'Europa: a la [[Col·legiata de Sant Salvi]] (Albi, Occitània), a l'emblema de la Contrada de il Drago de Siena ( Toscana ) a la ciutat de Volterra en peces de marbre encarregades per l'emperador austríac Maximilià per a ser enviades al palau de Mèxic...
 
Pel que fa a la Víbria de Barcelona, des de 1399, segons es recull al Llibre de les Solemnitats, se l'ha anomenada de diverses maneres i amb diverses gràfies "lo Vibre", Brivia, Vibra, etc. però, sempre en referència a allò que es descriu als "Bestiaris Catalans" (segons recull R. Alòs Moner). Pot serPotser per aquest motiu se li atribueix el paper de fera quan es vol escenificar la llegenda de Sant Jordi. En els "bestiaris", la Víbria és un animal fantàstic que simbolitza l'infidel, per tant, no sembla estrany que quan sant Jordi ha de lluitar contra una fera "que han deixat els moros quan se'ls va fer fora" (llegenda de la cova del drac de Sant Llorenç) es recorri a la Víbria per a fer aquest paper.
 
Així doncs, amb aquesta càrrega simbòlica aquesta figura tan singular s'incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les coronacions, o a una de les més sonades canonitzacions de la Barcelona alt-medieval; la de Santa Maria de Cervelló.
38

modificacions