Emirat de Brakna: diferència entre les revisions

Els esdeveniments de meitat del {{segle|XVII}} van modificar la situació de les tribus maures i van establir les condicions de vida en el futur. Aleshores els berbers seguien oposant-se a pagar tribut a les tribus àrabs. Va sorgir un gran marabut i imam, Nacer ad-Din, que va intentar canviar les coses; els berbers units sota el seu ''baraka'' i sota aquest imam, no van no obstant triomfar i no van poder exterminar als hassànides i a la mort de Nacer ad-Din, les divisions que van seguir van anul·lar el seu èxit inicial. Aquesta guerra es va dir la «guerra de Babbah». Els berbers no van saber unir-se contra l'enemic, i només els Dieïdiba van lluitar a fons amb l'imam, però algun altres o se'n van desentendre o es van limitar a contenir els atacs dels hassànides; en canvi els braknes i els trarzes van lluitar com un sol home. Els Dieïdiba, al curs de la lluita, vers 1668, es van separar de la resta dels berbers i van provocar una escissió proclamant un altre imam, Nahoui ben Agd Abd Allah, contra Munir ad-Din, germà de Nacer ad-Din i cinquè imam. Es va arribar a un acord i Munir va conservar el títol i Nahoui fou el seu "''Khalifa''" oficial; no va poder fer valer els seus consells sobre les decisions de Munir, un home jove i sense experiència, i els dos van fer front a les forces hassànides tot i que estaven en inferioritat; foren derrotats i morts a Dokol, a 20 kilòmetres més amunt de [[Dagana (Senegal)|Dagana]] (vers 1670). No se sap a quina tribu pertanyia Nahoui ben Agd Abd Allah, el germà del qual, Agd al-Mokhtar, fou el sisè i darrer imam, però es creu que pertanyien a una tribu marabútica dels brakna, probablement els Dieïdiba. Fou en el territori dels brakna on es van desenvolupar els darrers incidents de la lluita (1670-1674). L'imam va fer incursions sovint exitoses contra els Oulad Abd Allah, els Oulad Mbarek i els Litama. El combat final es va lliurar a Tin Ifdadh, prop d'Ouezzan, a l'Agan (Brakna septentrional). Agd Al-Mokhtar, el seu germà Imijen, i els darrers guerres Zaouïa van morir. El 1674 es va signar un acord de pau a Tin Iefdah pel qual els Zaouïa s'obligaven a donar hospitalitat als Merafra que ho demanassin, almenys tres dies; els Zaouïa deixarien tornar a casa seva, facilitant cavall o camell o tots els hassànides que preguntessin pel camí; i els hassànides tindrien dret a un terç de l'aigua dels pous. Els Dieïdiba van passar a ser vassalls dels Oulad Abd Allah. Els hassànides van restar fidels als seus tolba. En aquest moment a la Mauritània del sud la influència berber era profunda, i la major part dels noms de persones i llocs eren berbers, la llengua habitual era la berber i les tribus d'origen àrab portaven un nom berber (anomenat zenagui) al costat del seu nom àrab; però a partir de la derrota dels imams l'àrab com a llengua i els costum àrabs al dia a dia van entrar amb força (avui dia es parla l'àrab i el berber ha desaparegut del territori brakna).