Setge de Girona de 1809: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m - {{Portal Historia Militar de Catalunya}} |
|||
Línia 33:
{{FixHTML|end}}
El '''setge de Girona de 1809''' fou el tercer dels [[setges napoleònics de Girona]], en el qual la ciutat de [[Girona]] acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la [[Guerra del Francès|invasió d'Espanya]] el [[1808]]. La defensa a ultrança de la ciutat fou liderada pel general [[Mariano Álvarez de Castro]], governador militar de la plaça de Girona d'ençà
==Antecedents==
[[Napoleó]] va declarar el [[Bloqueig Continental]] el [[1806]] a [[Berlín]], prohibint als [[Regne Unit|britànics]] les importacions de l'Europa continental, romanent dos països neutrals, [[Suècia]] i el [[Regne de Portugal]]. Després de la signatura del [[Tractat de Tilsit]] el 1807 amb [[Alexandre I de Rússia]], Napoleó va decidir atacar els ports portuguesos.
El [[27 d'octubre]], el [[Regne d'Espanya]] i el [[Primer Imperi Francès]] van signar el [[Tractat de Fontainebleau (1807)|Tractat de Fontainebleau]], pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània nord, L'Algarve (incloent-hi l'Alentejo), i la resta quedaria com el Regne de Portugal. El novembre, després del rebuig de [[Joan VI de Portugal]] a participar en el Bloqueig Continental, Napoleó va enviar l'exèrcit de [[Jean-Andoche Junot]] per envair Portugal, mentre el general [[Pierre Dupont de l'Étang]] anava en direcció a [[Cadis]] i el mariscal [[Nicolas Jean de Dieu Soult]] cap a [[La Corunya]]. L'exèrcit portuguès estava posicionat per defensar els ports contra una invasió anglesa, i [[Lisboa]] va caure l'[[1 de desembre]], i el [[29 de desembre]] de [[1807]] la reina [[Maria I de Portugal]] i el [[Joan VI de Portugal|Príncep Joan]], el regent, van fugir a [[Rio de Janeiro]] amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.
Les primeres tropes franceses entren a [[Espanya]] per [[Catalunya]] el [[9 de febrer]] de [[1808]], comandades pel general [[Guillaume Philibert Duhesme]]. Posteriorment entrarien les tropes de [[Joseph Chabran]], que ocupen el [[Castell de Sant Ferran]] de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] després de la [[batalla del Roure]], [[Honoré Charles Reille]] i [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]]. El [[13 de febrer]] de [[1808]] entren a [[Barcelona]] amb 5.427 homes i 1.830 cavalls, fent parada de camí a la seva destinació final, [[Cadis]] però el [[29 de febrer]] els francesos ocupaven per sorpresa la [[Ciutadella (arquitectura)|Ciutadella]] i el [[Castell de Montjuïc]]. L'abril de [[1808]] [[Napoleó]] després d'aconseguir l'abdicació de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] a [[Baiona]], va nomenar rei [[Josep I Bonaparte]].
Línia 51:
[[Fitxer:Terc de Miquelets-Girona.svg|thumb|left|Bandera del terç de Miquelets]]
Dins de la ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com [[Blas de Fournás]], [[Guillermo Minali]] o [[Francesc Satué]], diversos regiments regulars –entre ells el [[regiment d'Ultònia]]–, la milícia dels [[miquelets]], la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar en la defensa de la ciutat, enquadrats dins la ''[[Cruzada Gerundense]]''. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a
Forces que componien la guarnició de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins a la capitulació l'11 de desembre:
Línia 64:
*Esquadró de Sant Narcís (108 homes el 6 de maig) (50 homes l'11 de desembre)
*Reial Cos d'Artilleria (278 homes el 6 de maig) (140 homes l'11 de desembre)
*Miquelets del II Terç de Girona (agregats a l'artilleria) (240 homes el 6 de maig) (100 homes l'11 de desembre)
*Mariners de la Costa (agregats a l'artilleria) (130 homes el 6 de maig) (90 homes l'11 de desembre)
*Sapadors minadors (22 homes el 6 de maig) (10 homes l'11 de desembre)
Línia 76:
Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de canó que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les.
Quan Álvarez de Castro tombà malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties, la nul·la provisió d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaça [[Julián de Bolívar]] signà la rendició incondicional de la plaça i capitulà davant Augereau.
==Conseqüències==
| |||