Mercuri (planeta): diferència entre les revisions

Mercuri és un dels quatre [[planeta tel·lúric|planetes tel·lúrics]] del [[Sistema Solar|sistema solar]], i per tant és un cos rocós com la [[Terra]]. És el planeta més petit del [[Sistema Solar|sistema solar]], amb un [[radi (geometria)|radi]] [[línia equatorial|equatorial]] de 2.439,7 km.<ref name="nssdcMercury" /> Tot i que té més massa és, fins i tot, [[llista d'objectes del Sistema Solar per radi|més petit]] que els [[satèl·lit natural|satèl·lits naturals]] més grans del sistema solar, com [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]] i [[Tità (satèl·lit)|Tità]]. Mercuri està compost en un 70% de material [[metall|metàl·lic]] i en un 30% de [[silicat]]s.<ref name=strom>{{ref-llibre

|editorial=Springer|isbn=1852337311 }}</ref> La densitat de Mercuri és la segona més alta del [[Sistema Solar|sistema solar]], amb 5.427 g/cm³, poc menys que la densitat de la [[Terra]], de 5.515 g/cm³.<ref name="nssdcMercury" /> Si es descomptés l'efecte de la compressió [[gravetat|gravitatòria]], els materials que componen Mercuri serien més densos, amb una densitat descomprimida de 5,3 g/cm³ força diferent dels 4,4 g/cm³ de la [[Terra]].<ref>{{ref-web

El nucli de Mercuri té un contingut de [[ferro]] més elevat que qualsevol altre planeta principal del [[Sistema Solar|sistema solar]], i s'han proposat diferents teories per explicar-ho. La més acceptada és que Mercuri tenia originalment una proporció entre metalls i silicats similar als meteorits condrites, que es creu que són típics de la matèria rocosa del sistema solar, i una massa aproximadament de 2,25 vegades l'actual.<ref name="Benz" /> No obstant això, al principi de la història del sistema solar, pot ser que Mercuri rebés un impacte d'un [[planetesimal]] d'una massa aproximada d'1/6 l'original de Mercuri.<ref name="Benz" /> L'impacte hauria esberlat una bona part de l'escorça original i el mantell, deixant, en comparació, un nucli més gran.<ref name="Benz" /> Un procés similar s'ha proposat per explicar les característiques de la [[Lluna]] de la [[Terra]].<ref name="Benz" />

Dels [[planeta interior|planetes interiors]] del [[Sistema Solar|sistema solar]], la geologia de Mercuri és la menys coneguda. Les raons que ho poden explicar inclouen tant la proximitat de Mercuri al [[Sol]], i els seus conseqüents perills per a les [[sonda espacial|sondes espacials]], com pel fet que la durada del cicle dia-nit (moviment de [[Moviment circular|rotació]]) de Mercuri és de 58 dies terrestres. Per aquest motiu, la [[sonda espacial]] [[Mariner 10]], que en va fer tres visites durant els anys [[1974]] i [[1975]], només pogué observar el costat il·luminat pel [[Sol]]. Es preveu que la sonda [[MESSENGER]], llançada l'[[agost]] del [[2004]] i que es calcula que es posarà en [[òrbita]] al seu voltant el [[març]] del [[2011]], augmenti bastant el nostre coneixement sobre aquest [[planeta]].

L'[[energia potencial]] alliberada per a baixar pel pou de potencial del Sol es converteix en [[energia cinètica]]; i necessita un altre gran canvi delta-v per a fer una altra cosa que passar ràpidament per Mercuri. Per aterrar sense riscs o entrar en una òrbita estable, la nau espacial ha de fiar-se només dels coets, perquè és impossible de frenar gràcies a l'atmosfera, ja que en té molt poca. Un viatge a Mercuri requereix actualment més combustible de coet que per anar a fora del [[Sistema Solar|sistema solar]] completament. Com a resultat, només dues naus han arribat al planeta.<ref name="JPLprofile1">{{ref-web|url=http://solarsystem.jpl.nasa.gov/planets/profile.cfm?Object=Mercury&Display=OverviewLong|títol=Mercury|editor=[[NASA]] Jet Propulsion Laboratory|data=05-05-2008 |consulta=29-05-2008}}</ref> Una alternativa proposada utilitzaria una [[vela solar]] per a arribar a una òrbita sincronitzada amb Mercuri al voltant del Sol.<ref>{{ref-publicació