Podocarpus nubigenus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m bot: -es molt +és molt
Línia 9:
 
==Distribució==
Present a Xile des de la [[província de Cautín]] fins a la d'[[Última Esperença]] de 0 a 1000 msnm. També és endèmica d'[[Argentina]], però en aquest cas esés molt rara i tan sols és present al [[parc Nacional Nahuel Huapi]]. Creix de forma aïllada o en petits grups en boscos húmits o amb sòls entollats.<ref name ="arg">{{ref-llibre |títol=Árboles Nativos de Argentina: tomo II Patagonia |lloc=Córdoba |editorial=Ecoval |any=2017 |isbn=978-987-4003-16-4 |consulta=10/11/2018 |autor=Demaio Pablo |coautors=Ola, Ulf; Karlin, Torkel; Medina, Mariano}}</ref>
==Usos==
La fusta del maniú mascle és de bona qualitat i s'ha utilitzat per a l'elaboració d'[[instruments musicals]]. Té un color grogós i vetes de color marró rogenc, és lleugera i fàcil de treballar. Tot i les qualitats de la seva fusta no s'explota degut a la seva escassetat. Al sud de Xile els exemplars joves són utilitzats com a [[arbre de Nadal]]. També se l'ha cultivat com ornamental a les [[illes Britàniques]] i als [[Estats Units d'Amèrica]].<ref name ="arg"/>