Guerra Freda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica.
m Tipografia
Línia 122:
<div align="center">
<gallery>
Fitxer:Marshall Plan.png|El [[Pla Marshall]] a [[Europa]]. Les columnes indiquen la quantitat relativa d’ajudad'ajuda rebuda.
Fitxer:Cold war europe economic alliances map en.png|Aliances econòmiques a Europa (1949-1989).
Fitxer:Cold war europe military alliances map en.png|Aliances militars a Europa (1949-1989).
Línia 157:
La [[descolonització]] era un desafiament per les dues superpotències sorgides de la guerra, i en la immediata postguerra, generava una certa cautela tant a [[Moscou]] com a [[Washington DC|Washington]] que tenien una visió planetària dels problemes geoestratègics. Mentre les potències imperialistes europees, primer els britànics i després, els francesos, els holandesos i els belgues, van perseguir l'objectiu de perllongar la integritat dels seus vells imperis tant com es pogués. Washington examinà cas per cas, tenint en compte, sobretot, que en alguns territoris la lluita d'alliberament nacional era de signe comunista.
 
Pels nord-americans, defensors d’und'un lliure canvi favorable, els vells imperis afavorien les situacions de [[proteccionisme]], una cosa poc convenient quan la maquinària industrial dels EUA pretenia mantenir els nivells productius que s'havien assolit durant la guerra i necessitava un mercat al màxim d'extens.
 
Pels soviètics els imperis no eren sinó un destorb a les seves noves capacitats expansives, ja que es consideraven líders mundials de la revolució socialista.
Línia 364:
Les mesures liberalitzadores de l'economia soviètica, posades en marxa el 1987, s'havien quedat molt curtes. La desapareguda planificació central no havia donat pas a un mercat oficial: l'economia estava escapçada, el [[mercat negre]] floria sense control, ni econòmic ni sanitari, i les noves empreses cooperatives semi privatitzades oferien productes no gaire millors que els antics, però més cars. Tot això provocava una enorme desmoralització entre la població soviètica.
 
A més, el [[1990]], [[Moscou]] ja no era capaç de posar ordre en la revolta nacionalista que es desenvolupava en algunes repúbliques de l'[[Àsia Central]] i del [[Caucas]], les tropes soviètiques havien d’admetred'admetre la impossibilitat de guanyar la [[guerra afgano-soviètica]] i a dins del sistema polític s'hi sumaven plantejaments reformistes. Era un cúmul de contradiccions que acabarien paralitzant la [[perestroika]].
 
=== Les revoltes nacionalistes ===