Lucrècia morta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m bot: - important degut a que va + important perquè va
Línia 5:
==Descripció de l'obra==
La peça s'ha arribat a considerar una de les més belles fetes per l'escultor i, fins i tot, pel que fa l'[[Escultura del neoclassicisme|escultura neoclàssica]] catalana en conjunt. Representa a la jove [[Lucrècia (Roma)|Lucrècia]] que tot just s'acaba de suïcidar perquè no pot suportar la humiliació infligida pel fill de [[Tarquini el Superb]]. En emotiu contrast amb la càrrega tràgica del tema, el cos de la jove està disposat amb poètica delicadesa, un embelliment de la figura de la mort, no exempt d'un cert [[erotisme]],<ref>CID PREGO, CARLOS; ''Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español'', Universidad de Oviedo.</ref>, aspectes típics del [[Neoclassicisme|moviment neoclàssic]].
Presenta el cos mort de Lucrècia, assegut en una mena de [[tron]], amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant-nos percebre la seva completa anatomia amb exactitud. L'arma amb la qual s'ha tret la vida apareix a la base de l'escultura, transmetent l’acció del breu episodi del suïcidi, del qual només plasma el moment culminant immediatament posterior. Segons les cròniques, la mort de Lucrècia fou un esdeveniment polític important degut a queperquè va desencadenar la [[República Romana|República de Roma]].<ref>AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; ''Héroes y dioses de la Antiguedad'', Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. ISBN 8420694797</ref>
 
El tema prové del relat sobre els orígens de [[Roma]] que ens deixà [[Titus Livi]], concretament el primer llibre, sota el títol ''[[Ab Urbe Condita]]''. Allí s'explica com Lucrècia fou violada pel fill de [[Tarquini el Superb]], [[Sext Tarquini]], violentament enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià a buscar al seu pare i al seu espòs [[Luci Tarquini Col·latí|Col·latí]], els explicaria els fets i seguidament se suïcidaria.<ref>LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); ''Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I'', La Magrana, DL 1993, Barcelona. ISBN 8474106966.</ref> Acte seguit els explica els successos i decideix treure's la [[vida]].