Sofista: diferència entre les revisions

El verb ''sophídsesthai'', «practicar la ''sophía»'', va sofrir una evolució similar a l'acabar per entendre's com «engalipar». La derivació ''sophistés''<ref>Apareix per primera vegada escrita en una oda a Píndaro.</ref> es va donar als Set Savis en el sentit de «filòsofs» i així anomena [[Heròdot]] a [[Pitàgores]], a [[Soló]], i als qui van fundar el culte [[Dionís|dionisíac.]]<ref>[[Isòcrates]] i un breu fragment d'un escrit d'[[Aristòtil]] son les úniques fonts per a aquesta afirmació.</ref> També s'anomenava així als ''mousike'' i als poetes i, en general, a tots els que exercien una funció educadora.<ref>Aquests complien la funció de mestres a la societat grega.</ref> L'ús pejoratiu va començar a prendre forma al segle V a. C., coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenencs cap als qui mostraven una major intel·ligència.<ref>[[Demòstenes]] es lamenta d'haver estat anomenat «embaucador i sofista».</ref> [[Isòcrates]] denigrava que el terme «hagués caigut en deshonor» i [[Sòfocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref>«Aquells que venen la seva saviesa per diners a tot el que ho desitgi, sonsón anomenats sofistes», dirà Sòcrates.</ref> Aquesta és la tesi més estesa actualment.