Sofista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m bot: - desitgi, son anomenats + desitgi, són anomenats
Línia 9:
 
== Evolució del terme ==
El verb ''sophídsesthai'', «practicar la ''sophía»'', va sofrir una evolució similar a l'acabar per entendre's com «engalipar». La derivació ''sophistés''<ref>Apareix per primera vegada escrita en una oda a Píndaro.</ref> es va donar als Set Savis en el sentit de «filòsofs» i així anomena [[Heròdot]] a [[Pitàgores]], a [[Soló]], i als qui van fundar el culte [[Dionís|dionisíac.]]<ref>[[Isòcrates]] i un breu fragment d'un escrit d'[[Aristòtil]] son les úniques fonts per a aquesta afirmació.</ref> També s'anomenava així als ''mousike'' i als poetes i, en general, a tots els que exercien una funció educadora.<ref>Aquests complien la funció de mestres a la societat grega.</ref> L'ús pejoratiu va començar a prendre forma al segle V a. C., coincidint amb l'extensió de l'ús del terme als prosistes. El moment coincideix amb un increment de les suspicàcies dels atenencs cap als qui mostraven una major intel·ligència.<ref>[[Demòstenes]] es lamenta d'haver estat anomenat «embaucador i sofista».</ref> [[Isòcrates]] denigrava que el terme «hagués caigut en deshonor» i [[Sòfocles]] ho atribueix al fet que els educadors i mestres rebessin una remuneració pel seu treball.<ref>«Aquells que venen la seva saviesa per diners a tot el que ho desitgi, sonsón anomenats sofistes», dirà Sòcrates.</ref> Aquesta és la tesi més estesa actualment.
 
No obstant això, a la Grècia Antiga era acceptat  que els poetes cobressin pels seus serveis. El menyspreu amb el qual els sofistes eren tractats en ocasions no naixia del fet mateix de rebre remuneració, sinó de fer-ho, sobretot, per la formació en l'anomenada ''[[areté]]'', l'art de la política i la ciutadania, que incloïa totes les tècniques persuasives per fer-se un lloc en l'administració de la ''polis''.<ref>Encara que Plató va citar en més de trenta ocasions aquesta circumstància econòmica de manera irònica en les seves obres.</ref>