Imperi Romà d'Orient: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Enllaços
Línia 179:
Uns anys més tard, l'emperador [[Constantí IV]] ([[668]]-[[685]]) es veié obligat a acceptar la creació del regne independent dels [[búlgars]] a la província de [[Mèsia]]. Durant tota aquesta època, a més, diversos [[pobles eslaus]] es van instal·lar als [[Balcans]], i arribaren fins i tot al [[Peloponès]]. Pel que fa a la part occidental, la invasió dels [[longobards]] va fer molt més precari el domini bizantí sobre Itàlia.
 
Entre els anys [[726]] i [[843]], l'Imperi bizantí va ser esquinçat per les lluites internes entre els [[iconoclasta|iconoclastes]], partidaris de la prohibició de les imatges religioses, i els [[iconòdul]]s, contraris a la prohibició. La primera època iconoclasta es va prolongar des del 726, any en què [[Lleó  III de Bizanci(emperador)|Lleó III]] (717-741) va suprimir el culte a les imatges, fins al [[783]], quan aquest culte va ser restablert pel [[II Concili de Nicea|II concili de Nicea]]. La segona va tenir lloc entre [[813]] i [[843]], any en què va ser restablerta definitivament l'ortodòxia.
 
Malgrat una certa decadència militar, política i econòmica, cal destacar el fet que l'imperi va seguir existint. Per això, actualment els historiadors consideren que, malgrat l'aparent decadència d'aquests segles, la supervivència de l'estat bizantí fou deguda a la fortalesa de tota l'estructura social i política i a les importants reformes dels emperadors de l'època. En aquest sentit, cal tenir presents alguns fets significatius: