Calendari egipci: diferència entre les revisions

Inicialment l'any egipci es basava en el cicle lunar i els cicles d'inundacions del Nil.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Littleton|nom=C.Scott|títol=Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling.|url=|edició=|llengua=anglès|data=2002|editorial=Duncan Baird Publishers|lloc=Londres|pàgines=37|isbn=9781903296370}}</ref>. Antics astrònoms egipcis van descobrir que el [[calendari lunar]] era poc pràctic per a comptar els períodes llargs de temps comparant-lo amb un comptatge basat amb el moviment del [[sol]]. A més, el Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna no servien per determinar-les.

El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus càlculs astronòmics. Foren els egipcis els primers a dividir l'[[any]] en 365 [[dia|dies]], ara fa uns 6000 anys. L'any constava de 12 [[mes]]os de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o [[epagòmens]] i eren considerats els dies de naixement d'[[Osiris]], [[Horus]], [[Seth]], [[Isis]] i [[Neftis]].<ref name=":0" />.

Existien 3 estacions, governades pel Nil: '''''akhet''''' (inundacions), '''''peret''''' (plantació) i '''''shemu''''' (collita), de 4 mesos cadascuna. Tot i que inicialment les setmanes duraven 10 dies,<ref name=":0" />, també és egípcia la divisió de la [[setmana]] en 7 dies, ja que cada hora del dia estava consagrada a un dels set planetes coneguts, i el dia rebia el nom de la primera hora. Els dies eren dividits en 2 períodes de 12 hores, i començaven a mitjanit.

Els egipcis examinaven el cel esperant la vital inundació del Nil, que es produïa cap el 19 de juliol, quan [[Sírius]], l'estel més brillant del firmament, ascendia a la matinada amb el mateix sentit que el sol. Amb aquest esdeveniment s'iniciava l'any nou.<ref name=":0" />. Així doncs, el calendari egipci, no és només solar, sinó que es regeix per l'[[any sideri]].