Diferència entre revisions de la pàgina «Pius XII»

129 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
(Enllaços)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
}}
'''Pius XII''', (en [[llatí]]: ''Pius XII'', en [[francès]]: ''Pie XII'', en [[italià]]: ''Pio XII'') i de nom seglar '''Eugenio Maria Giovanni Pacelli''' ([[Roma]], [[2 de març]] de [[1876]] - [[Castel Gandolfo]], [[9 d'octubre]] de [[1958]]), fou [[papa]] des del [[2 de març]] del [[1939]] fins a la seva mort. Després de consultar als bisbes d'arreu del món, fou l'únic papa del [[segle XX]] a utilitzar el dogma de la [[Infal·libilitat pontifical|infal·libilitat]], quan establí el de l'[[Assumpció de la Mare de Déu]] en la seva constitució dogmàtica ''Munificentissimus Deus'' de [[1950]]. Va ser proclamat [[venerable]], un pas en el camí de la santedat, pel Papa [[Joan Pau II]] la [[dècada de 1990]].
Va tenir males relacions amb [[Adolf Hitler|Hitler]] i va arribar a condemnar el règim feixista. El seu paper durant la [[Segona guerra mundial]] és molt discutit, així com la seva condemna del [[totalitarisme]] i de la [[Lluita de classes|lluita de classes]] que va incloure en més d'una [[encíclica]].
 
Va ser un dels poquíssims papes que estigueren sempre al servei de l'administració de l'Església, amb escassíssima experiència pastoral.
=== Sacerdot, monsenyor i arquebisbe ===
[[Fitxer:Pacelliordenado.jpg|160px|thumb|esquerra|Pacelli el dia de la seva ordenació, 2 abril 1899]]
Va ser ordenat sacerdot el diumenge 2 d'abril de 1899 pel bisbe Francesco Paolo Cassetta (vice-regent de Roma i amic de la família) i va rebre la seva primera destinació com encarregat a Chiesa Nuova, on havia servit d' [[acòlit]]. El [[1901]] va ingressar a la Congregació d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, una sub-oficina de la Secretària d'Estat vaticana de la qual esdevingué ''minutante'' gràcies a la recomanació del cardenal [[Vannutelli]]. El 1904 Pacelli va ser nomenat [[camarlenc]] i el 1905 [[Prelat domèstic|prelat domèstic]] de Sa Santedat. Des de 1904 fins a 1916, el pare Pacelli va assistir el cardenal [[Pietro Gasparri]] en la codificació del dret canònic en el Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris. Va ser també escollit pel papa [[Lleó XIII]] per lliurar el condol en nom del [[Vaticà]] a [[Eduard VII del Regne Unit]] després de la mort de la [[reina Victòria del Regne Unit]]. El 1908 va assistir com a representant del Vaticà al [[Congrés eucarístic|Congrés Internacional Eucarístic]] de [[Londres]], on va conèixer [[Winston Churchill]]. El 1911 va representar la Santa Seu en la coronació del rei [[Jordi V d'Anglaterra]]. El 1908 i el 1911, respectivament, Pacelli va rebutjar ser professor de dret canònic a la Universitat La Sapienza de Roma i a la [[Universitat Catòlica d'Amèrica]]. Pacelli esdevingué Sots-Secretari d'Estat l'any 1911 i Secretari adjunt el 1912 (càrrecs que va rebre del papa [[Pius X]] i que va mantenir durant en el papat de [[Benet XV]]), i el 1914 va ser secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, succeint al cardenal Gasparri que va ser promogut a Secretari d'Estat. Com a secretari, Pacelli va concloure un concordat amb [[Sèrbia]] quatre dies abans de l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] a [[Sarajevo]]. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Pacelli duia el registre vaticà dels presoners de guerra. El 1915 va viatjar a [[Viena]] per assistir monsenyor [[Scapinelli]], el [[Nunci apostòlic|nunci apostòlic]], en les negociacions amb [[Francesc Josep I]] d'[[Àustria]] sobre els territoris reclamats per Itàlia.[[Fitxer:PioXIIgernamia1917.jpg|thumb|300px|Pacelli amb l'emperador Guillem II d'Alemanya]]
 
El 1917, tot just acabada la guerra, el papa [[Benet XV]] el consagrà personalment arquebisbe titular de Sardes i el nomenà [[Nunci apostòlic|nunci apostòlic]] al [[Regne de Baviera|regne de Baviera]] i, quan aquest desaparegué el 1920, a la [[república de Weimar]].
 
=== Cardenal ===
[[Fitxer:PacelliBavaria1922a.JPG|thumb|180px|left|Eugenio Pacelli, com a nunci a Baviera.]]
 
El 1929 el papa [[Pius XI]] el nomena [[cardenal]] del títol de ''Ss. Giovanni e Paolo'' i dos mesos després, a la dimissió de Gasparri, [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretari d'Estat]]. Van pesar els anys de servei al dicasteri regit per aquest [[cardenal]], la seva experiència en política internacional i el fet que parlés fluidament sis idiomes, però a més Pacelli era sens dubte el millor expert en política alemanya i era Alemanya el país que marcava el ritme de l'època. Va negociar i va signar els concordats de la [[Santa Seu]] amb el [[Gran Ducat de Baden]] (1932), la [[República d'Àustria|república d'Àustria]] (1933) i el [[Regne de Iugoslàvia|regne de Iugoslàvia]] (1935). Destaca històricament la signatura del concordat entre la [[Santa Seu]] i l'[[Alemanya nazi]], amb el suport dels dirigents conservadors i catòlics alemanys [[Franz von Papen]] i [[Ludwig Kaas]]. Aquest concordat continua vigent en l'actualitat, per bé que matisat per acords particulars d'alguns ''[[land|länder]]''. D'altra banda, una de les seves actuacions més importants com Secretari d'Estat va ser donar forma a la qual després seria l'[[encíclica]] ''[[Mit brennender Sorge]]'' del papa [[Pius XI]], la qual va suposar una dura condemna de les polítiques del règim nazi. Aquesta encíclica va ser escrita a iniciativa dels bisbes alemanys, redactada a [[Roma]] en un primer esborrany per [[Michael von Faulhaber]], cardenal del títol de ''Santa Anastasia'' i [[Arquebisbat de Munic|arquebisbe de Munic]] i [[Bisbat de Freising|Freising]]. Pacelli va ser l'autor del text definitiu. Datada el 14 de març de [[1937]], va ser llegida en totes les esglésies alemanyes el [[Diumenge de Rams]] (21 de març), cosa que provocà la ira de [[Hitler]].
 
[[Fitxer:Tizian 041.jpg|right|thumb|200px|L'1 de novembre de 1950 Pius XII va definir el dogma de l'Assumpció ('''[[Ticià]]''': ''Assunta'' (1516–1518).]]
1.282.326

modificacions