291 (revista): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +enllaços |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 7:
[[File:291 No1p1-Cover.jpg|thumb|[[Francis Picabia]], Ici, c'est ici Stieglitz, foi et amour, coberta de ''291'', Núm. 1, 1915]]
Per estar a l'alçada del nivell posat a ''[[Camera Work]]'', Stieglitz i els seus col·legues van decidir publicar dues edicions de la revista: una subscripció estàndard impresa en paper blanc gruixut i una edició de luxe, limitada a 100 còpies, impresa en [[Vitel·la|paper vitel·la japonès.]] Ambdues van ser publicades en un format de foli gran (50.8
Cada número tenia només de quatre a sis pàgines, de vegades combinades en desplegables, i no hi hi havia cap anunci. Degut a les seves dimensions i a la seva presentació innovadora tenia l'aspecte d'una obra d'art, no d'una revista sobre art. Se la considera una "declaració proto-dadaista"<ref>{{ref-llibre|autor=Katherine Hoffman|títol=Stieglitz : A Beginning Light|editorial=New Haven: Yale University Press Studio|any=2004|pàgina=264}}</ref> en part perquè molt del contingut era en la forma de poesia visual, un format atribuït al [[Surrealisme|surrealista]] francès [[Guillaume Apollinaire|Guillaume Apolinaire]], amic de Picabia. El disseny i la maquetació estaven inspirats en la segona sèrie de la revista ''Les Soirées de Paris'', editada a [[França]] per Apollinaire, i fou de Zayas qui portà els conceptes de la revista francesa a la nova revista. A causa d'aquestes influències l'historiador de l'art William Innes Homer digué "En disseny i contingut, no hi havia cap revista a Amèrica més avançada que ''291''.<ref>{{ref-llibre|autor=William Innes Homer|títol=Alfred Stieglitz and the American Avant-Garde|editorial=Boston: New York Graphic Society|any=1977|pàgina=194}}</ref>
| |||