'''Àcia Balba''' o '''Àcia''' o '''Àtia''' (''Atia Balba Caesonia'', morta el [[43 aC]]) va ser una dama romana de finals del [[República Romana|període republicà]]; fou la filla de [[Marc Aci Balb]] d'[[Arícia]], i de [[Júlia Menor|Júlia]], la germana de [[Juli Cèsar]] i, per tant, neboda d'aquest darrer; fou la mare d'[[August]].
==Biografia==
Era la segona de les tres filles de [[Marc Aci Balb]] i de [[Júlia Menor]], germana de Cèsar; les seves germanes van ser '''Àcia Prima''' (mare de [[Quint Pedi (cònsol)|Quint Pedi]]) i '''Àcia Tèrcia''' (mare de [[Luci Pinari]]). Es va casar amb [[Gai Octavi (pretor 61 aC)|Gai Octavi]], un col·laborador de Cèsar, amb el qual va ser mare d'[[Octàvia Major|Octàvia]] (nascuda el [[69 aC]]) i d'Octavi (més tard [[August]], nascut el [[63 aC|63]]); deia que August era fill d'[[Apol·lo]]; li va donar una bona educació.
Després de la mort del seu marit ([[59 aC|59]]), quan el futur August només tenia 4 anys, es va casar amb [[Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)|Luci Marci Filip]], un altre col·laborador de Cèsar que fou cònsol el [[56 aC]]. [[Tàcit]] afirma en el seu ''[[Diàleg dels oradors]]'' que Àcia era una matrona molt religiosa i d'una gran moralitat; va criar els seus fillastres (nascuts d'un matrimoni anterior de Filip) junt amb els seus propis fills, i va organitzar el casament d'Octàvia amb [[Gai Claudi Marcel Major|Claudi Marcel]].
Àcia i Filip van recomanar a Octavi que renunciés als seus drets com a hereu de Cèsar, temorosos del risc que corria si els acceptava. Un any més tard ([[43 aC|43]]), Àcia va morir, i Octavi, aleshores [[cònsol (Roma)|cònsol]], li va concedir uns funerals d'estat.
