Viquipèdia

Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{Infotaula guerra}}
Línia 1:
{{Infotaula guerra}}
{{double image|right|Atomic cloud over Hiroshima - NARA 542192 - Edit.jpg|215|nagasakibomb.jpg|212|El núvol atòmic sobre [[Hiroshima]] després de la detonació de la bomba ''[[Little Boy]]''.|El núvol atòmic a [[Nagasaki]] arribant a 18 km sobre l'[[hipocentre]].}}
Els '''bombardejosbombardaments atòmics d'Hiroshima i Nagasaki''' es produïren el [[6 d'agost|6]] ([[Hiroshima]]) i el [[9 d'agost]] de [[1945]] ([[Nagasaki]]) per iniciativa del [[govern dels Estats Units]], seguint l'ordre del president, [[Harry S. Truman]], després que els dirigents japonesos ignoressin la [[Conferència de Potsdam|Declaració de Potsdam]]. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejosbombardaments nuclears fins ara. El [[bombardeig]] atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens [[Bombardeig estratègic durant la Segona Guerra Mundial|bombardeig estratègic]] amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La [[Segona Guerra Mundial]] va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del [[Japó]] portada a terme el [[2 de setembre]] de 1945. Aquests són els únics bombardejosbombardaments nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.<ref>{{ref-llibre | cognom = Hakim | nom = Joy | títol = A History of Us: War, Peace and all that Jazz | editor = Oxford University Press | any= 1995 | lloc= Nova York | isbn = 0-19-509514-6 }}</ref>
 
El nombre de morts és difícil de precisar i només se n'han pogut fer estimacions. El Departament d'Energia dels Estats Units ([[DOE]]) avançà la xifra de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament. A elles, s'han d'afegir les morts com a conseqüència de diversos tipus de càncers i altres patologies.<ref> [http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/hiroshima.htm ''The Atomic Bombing Of Hiroshima'']</ref><ref>[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=33859 The somatic effects of exposure to atomic radiation: The Japanese experience, 1947–1997]</ref> Segons una altra font, les bombes mataren 160.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki cap al final de 1945,<ref name="rerf-deaths">{{ref-web|url = http://www.rerf.or.jp/general/qa_e/qa1.html |títol = Frequently Asked Questions #1 |editor= Radiation Effects Research Foundation | consulta = 18-09-2007}}</ref> aproximadament la meitat de morts es produïren els dies del bombardeigbombardament. Al llarg dels anys següents molts milers de persones més van morir per malalties provocades per l'exposició a la [[radiació]].<ref name="DOE-HIRO">{{ref-web| url = http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/hiroshima.htm | títol = The atomic bombing of hiroshima | nom= David |cognom= Rezelman | coautors = F.G. Gosling and Terrence R. Fehner | any= 2000 | obra= [http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/index.htm The Manhattan Project: An Interactive History] | editor= U.S. Department of Energy | consulta = 18-09-2007}}</ref> A les dues ciutats, la majoriagran part dels morts van ser civils.<ref name="Spirit1999">{{ref-llibre|títol=The Spirit of Hiroshima: An Introduction to the Atomic Bomb Tragedy | editor= Hiroshima Peace Memorial Museum | any=1999 }}</ref><ref name="ModernJapan">{{ref-llibre| autor=Mikiso Hane | títol=Modern Japan: A Historical Survey | editor= Westview Press | any =2001 |isbn= 0-8133-3756-9 }}</ref><ref>''Trinity and Beyond: The atomic bomb movie.''Dir. Kuran, P., Nar. Shatner, W. 1997. VHS. Goldhil Video, 1997.</ref>
 
Les justificacions dels bombardejosbombardaments han estat tema de nombrosos debats i controvèrsies. Pels qui s'hi oposen, aquests bombardejosbombardaments, que van matar sobretot civils, van ser inútils i són uns crims de guerra. Mentre, pels partidaris de recolzarfer suport a la decisió, l'acció va servir per escurçar la guerra en molts mesos, ja quecar provocà la rendició del Japó i, per tant, se salvaren les vides de centenars de milers de soldats americans, així com de civils presoners en el territori que ocupaven els japonesos, conegut com la Gran Àsia oriental.
 
Els supervivents de les explosions, els ''[[hibakusha]]'', han esdevingut el símbol d'una lluita contra la guerra i les armes atòmiques a tot el món, tot i que al seu país natal no sempre han rebut tot el suport que volien per ser el tema dels bombardejosbombardaments un tema [[tabú]].
 
En acabar la guerra, el Japó va ser ocupat per forces aliades liderades pels Estats Units amb contribucions d'[[Austràlia]], l'Índia britànica, el [[Regne Unit]] i [[Nova Zelanda]]; a més, va adoptar els «[[Tres principis no nuclears]]», acord que prohibia al Japó tenir armament nuclear.<ref>{{ref-web| cognom = Koizumi | nom = Junichiro | enllaçautor = Junichiro Koizumi | títol = Address by Prime Minister Junichiro Koizumi at the Hiroshima Memorial Service for the Hiroshima Peace Memorial Ceremony |editor= Prime Minister of Japan and His Cabinet | data = 6 d'agost del 2005 | url = http://www.kantei.go.jp/foreign/koizumispeech/2005/08/06aisatu_e.html | consulta = 8 d'abril del 2009 }}</ref>
Línia 18:
 
El 5 de novembre l'Emperador [[Hirohito]] i el govern japonès van decidir que declararien la
guerra als Estats Units si no s'aixecava l'embargament petrolier abans de finalsla defi del mes.<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=9|sp=sí}}</ref> El 7 de desembre la primera flota japonesa va llançar un atac aeri massiu sobre [[Pearl Harbor]],<ref name="Davidson10">{{Harvnb|Davidson|2005| p=10|sp=sí}}</ref> per la qual cosa l'endemà, el 8 de desembre, el Congrés dels Estats Units va declarar la guerra al Japó com a resposta a la sol·licitud del president després del famós discurs:
{{Cita|''Ahir, 7 de desembre del 1941 -una data que perviurà a la infàmia- els Estats Units d'Amèrica van ser atacats sobtada i deliberadament per les forces aèries i navals de l'Imperi del Japó.''|[[Franklin Delano Roosevelt]].<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=13|sp=sí}}</ref>}}
 
Línia 25:
=== El Projecte Manhattan ===
{{Principal|Projecte Manhattan|Prova Trinity}}
El 2 d'agost del 1939,<ref>{{Harvnb|Fernández Buey|2005|p=213|sp=sí}}</ref> [[Albert Einstein]] va dirigir una cartalletra al president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, reclamant la seva atenció sobre les investigacions realitzades pels científics [[Enrico Fermi]] i [[Leó Szilárd]], mitjançant les quals l'[[urani]] podria convertir-se en una nova i important font d'[[energia]]. En aquesta cartalletra a més, va explicar al president la possibilitat de fabricar bombes summament potents:
 
{{Cita|''Treballs recents realitzats per [[Enrico Fermi]] i [[Leó Szilárd]], la versió manuscrita dels quals ha arribat al meu coneixement, em fan suposar que l'element urani es pot convertir en una nova i important font d'energia en un futur immediat […] s'ha obert la possibilitat de realitzar una reacció nuclear en cadena en una àmplia massa d'urani, mitjançant el qual es generaria una gran quantitat d'energia […] Aquest nou fenomen podria conduir a la fabricació de bombes i, encara que amb menys certesa, és probable que amb aquest procediment es puguin construir bombes de nou tipus i extremadament potents.''|Carta d'Einstein enviada al president Roosevelt.<ref>{{Harvnb|Fernández Buey|2005|p=207-208|sp=sí}}</ref>}}
Línia 33:
=== Les bombes utilitzades ===
{{Principal|Little Boy|Fat Man}}
El projecte Manhattan va produir dos models diferents de bombes atòmiques. La bomba llançada sobre Hiroshima, anomenada ''Little Boy'', va ser construïda amb [[Urani|urani-235]], un rar [[isòtop]] de l'urani. El disseny de la bomba era més senzillsimple que el de la utilitzada durant el bombardeigbombardament de Nagasaki i el principi operacional consistia a disparar peces d'urani una contra l'altra. En ajuntar certa quantitat de U<sup>235</sup> succeïa una reacció de fissió en cadena que produïa una explosió nuclear.<ref name="HiroRemBomb">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page2.html |títol= The Story of Hiroshima - Design of Two Bombs |consulta=9 d'abril de 2009 |llengua=anglès}}</ref> No obstant això, una massa mínima necessària per produir aquesta reacció havia d'unir-se molt ràpidament, ja queperquè en cas contrari, la calor emesa al començament de la reacció expulsaria el [[combustible]] abans que la major part d'ell es consumís. Per evitar aquest problema, la bomba va utilitzar un canó per disparar una part de l'urani-235 dins de l'altra. Com que es creia que el seu disseny era molt fiable, no es va considerar la necessitat de provar-la abans de ser utilitzada.<ref name="HiroRemBomb" />
 
Tant l'arma de prova, anomenada «gadget», com la bomba que es va deixar anar a Nagasaki, anomenada ''Fat Man'', van ser dissenyades per a fer [[implosió]] i van ser fabricades bàsicament de [[Plutoni|plutoni-239]], un element sintètic.<ref>{{ref-web|url=http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/publications/DE99001330.pdf |títol= The Manhattan Project: Making the Atomic Bomb|consulta=8 d'abril del 2009 |cognom= Gosling |nom=F.G. |mes= Gener | any= 1999 |editor=United States Department of Energy|format=PDF}}</ref> Els científics de Los Álamos no estaven totalment segurs de la seva eficiència, de manera que aquest tipus de bomba va haver de ser provada abans de l'atac, motiu pel qual es va dissenyar la "Prova Trinity".<ref name="HiroRemBomb" />
Línia 44:
* Era improbable que fossin atacades l'agost del 1945. «Qualsevol objectiu militar petit i estrictament militar havia d'estar ubicat en una àrea molt més gran que fos susceptible al dany per la mateixa explosió, per evitar riscos innecessaris que l'arma es perdés a causa d'una mala col·locació de la bomba».<ref>{{Harvnb|Thorpe|2006|p=152|sp=sí}}</ref>
 
Aquestes ciutats es van mantenir pràcticament intactes durant els bombardejosbombardaments nocturns duts a terme per les [[Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica|Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units]]. Hiroshima va ser descrita com:
{{Cita|''… un important dipòsit d'armes i un port d'embarcament al centre d'una àrea urbana industrial. És un bon objectiu en el radar i té la mida suficient perquè gran part de la ciutat pugui ser exhaustivament danyada. Hi ha turons adjacents que molt probablement produiran l'efecte d'enfocar, el que segurament incrementarà considerablement el dany causat per l'explosió. A causa dels rius no és un bon blanc incendiari.''|<ref>{{ref-web| títol=Minutes of the second meeting of the Target Committee | url=http://www.hartford-hwp.com/archives/27a/046.html | consulta= 18 de juny del 2009 }}</ref>}}
L'objectiu de llançar la bomba era obligar el Japó a rendir-se incondicionalment, d'acord amb els termes de la [[Conferència de Potsdam|Declaració de Potsdam]]. El comitè va assegurar que els factors psicològics en la selecció de l'objectiu eren de gran importància, especificant com a prioritats:<ref name="Dannentargets">{{ref-web| títol=Atomic Bomb: Decision — Target Committee, May 10–11, 1945 | url=http://www.dannen.com/decision/targets.html | consulta= 8 d'abril del 2009 }}</ref>
Línia 55:
{{Principal|Conferència de Potsdam}}
[[Fitxer:Potsdam conference 1945-5.jpg|200px|thumb|[[Winston Churchill]], [[Harry S. Truman]] i [[Ióssif Stalin]], líders dels països vencedors presents a la Conferència de Potsdam.]]
El 26 de juliol, Truman i altres líders aliats van emetre la '''Declaració de Potsdam,''' la qual descriu els termes de la rendició del Japó. Va ser presentada com un ultimàtum i s'assegurava que, sense la deguda rendició, els aliats atacarien Japó amb el resultat de «la inevitable i completa destrucció de les forces armades japoneses i inevitablement la devastació del sòl japonès», encara que no es va esmentar res sobre l'arma atòmica. El 28 de juliol es va fer oficial el rebuig per part del govern japonès i el primer ministre [[Kantarō Suzuki]] va oferir una conferència de premsa en què va assegurar que la Declaració era tan sols una còpia (''yakinaoshi'') de la [[Declaració del Caire]] i que el govern intentavatemptava d'ignorar (''mokusatsu'').<ref>{{Harvnb|Frank|1999|pp=233–234|sp=sí}}</ref> Aquesta asseveració va ser presa tant en sòl japonès com a l'estranger com un clar rebuig a la declaració. L'emperador, que estava pendent de notícies dels emissaris de pau enviats a l'[[URSS]], va preferir no intervenir en la posició governamental.<ref>{{Harvnb|Bix|1996|p=290|sp=sí}}</ref> A més, el 31 de juliol va deixar clar al seu conseller [[Koichi Kido]] que la regalia Imperial del Japó havia de ser defensada a qualsevol preu.<ref>{{Harvnb|Kido|1966|p=1120-1121|sp=sí}}</ref>
 
Al començament de juliol, de camí a Potsdam, Truman reexaminà la decisió d'utilitzar la bomba. Al final, Truman va decidir llançar les bombes atòmiques al Japó amb l'objectiu d'acabar ràpidament la guerra, jaatès que podien causar una gran destrucció, i generar una por a més destrucció, la qual cosa obligaria el Japó a rendir-se.
La bomba va acabar d'explotar del tot el 31 de maig de 1951.{{cal citació|data=agost de 2015}}
 
== Bombardeig d'Hiroshima ==
=== Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial ===
En el moment del bombardeigbombardament, Hiroshima era una ciutat d'una certa importància industrial i militar. Alguns campaments militars es trobaven als voltants, incloent-hi els quarters generals de la Cinquena Divisió i els del Segon Exèrcit General del [[Mariscal de Camp]] Hata Shunroku, que comandava la defensa de tota la part sud del país. Hiroshima era una base d'abastament i logística per a la milícia japonesa. La ciutat era un centre de comunicació, lloc d'emmagatzematge i una àrea de reunió per a les tropes. Va ser una de les ciutats japoneses que van ser deliberadament preservades dels bombardejosbombardaments aliats amb la finalitat de poder efectuar posteriorment una avaluació precisa dels danys causats per la bomba atòmica.<ref name="HiroshimaSpirit" />
 
[[Fitxer:Little boy.jpg|thumb|200px|Una maqueta de la postguerra del recobriment de la bomba ''[[Little Boy]]''.]]
El centre de la ciutat tenia diversos edificis reforçats de [[formigó|betó]] així com estructures més lleugeres. Fora del centre l'àrea estava plena de petits tallers de fusta ubicats entre les llars japoneses. Algunes plantes industrials es trobaven als afores de la ciutat. Les cases eren de fusta amb pisos de teula i també molts edificis industrials tenien carcassa de fusta, de manera que tota la ciutat en el seu conjunt era altament susceptible als danys per incendis.
 
La població d'Hiroshima havia arribat a la xifra màxima de 381.000 habitants abans de la guerra, però abans del bombardeigbombardament la població havia disminuït progressivament a causa d'evacuacions sistemàtiques ordenades pel govern japonès. En el moment de l'atac s'hom estima que hi havia aproximadament 255.000 persones. Aquesta xifra es basa en les dades de la població registrada segons el còmput de racions així com l'estimació addicional de treballadors i soldats que van ser enviats a la ciutat.
 
=== L'Enola Gay ===
{{AP|Enola Gay}}
[[Fitxer:Enola gay 20040710 170220 1.4.jpg|thumb|300px|L<nowiki>'</nowiki>''Enola Gay'' en el [[Museu Nacional de l'Aire i l'Espai]] (Estats Units).]]
Hiroshima va ser l'objectiu primari del primer bombardeigbombardament atòmic seguit de Kokura i Nagasaki com a objectius alternatius. La data del [[6 d'agost]] es va triar perquè els dies anteriors la ciutat havia estat coberta per núvols. El [[B-29 Superfortress|B-29]] ''Enola Gay'', pertanyent a l'Esquadró de BombardeigBombardament 393d, pilotat i comandat pel Coronel [[Paul Tibbets]], es va enlairar des de la base aèria de [[North Field]], a [[Illes Mariannes Septentrionals|Tinian]], i va realitzar un viatge d'aproximadament sis hores fins al Japó. L<nowiki>'</nowiki>''Enola Gay'' va realitzar el viatge acompanyat per dos B-29, ''The Great Artista'', que portava instruments de mesura, i el #91, que més tard va ser rebatejat com ''Necessary Evil'', que s'encarregava de fer fotografies.<ref name="SM15">{{ref-web| cognom = | nom = | enllaçautor = | coautors = | any = | url = http://www.childrenofthemanhattanproject.org/CG/CG_09C1.htm| arxiuurl = http://web.archive.org/web/20061009095411/http://www.childrenofthemanhattanproject.org/CG/CG_09C1.htm| arxiudata = 9 d'octubre del 2006| títol = Timeline #2- the 509th; The Hiroshima Mission | obra = |editor= Children of the Manhattan Project| dateformat = mdy | consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref>
 
Després de sortir de Tinian, l<nowiki>'</nowiki>''Enola Gay'' va viatjar per separat cap a [[Iwo Jima]], on es va reunir a 2.440 metres d'altura amb els bombarders auxiliars, prenent rumb cap al Japó. L'aeronau va arribar al seu objectiu amb una visibilitat clara als 9.855 metres. Durant el viatge, el capità de l'Armada [[William Parsons]] va armar la bomba, que s'havia desactivat per minimitzar el risc d'explosió durant l'enlairament. El seu assistent, el segon Tinent [[Morris Jeppson]], va treure els dispositius de seguretat trenta minuts abans d'arribar sobre l'objectiu.<ref name=autogenerated1>{{ref-web| cognom = | nom = | enllaçautor = | coautors = | any = | url = http://www.mphpa.org/classic/HISTORY/H-07L1.htm| títol = Timeline #2- the 509th; The Hiroshima Mission | obra = |editor= The Atomic Heritage Foundation| dateformat = mdy|consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref>
 
Al voltant de les 7:00 hores del matí el sistema de radars japonesos d'alerta primerenca detectaren les naus nord-americanes aproximant des de la part sud del Japó estant, de manera que es va emetre una alerta a diferents ciutats, entre elles Hiroshima. Un avió climatològic sobrevolà la ciutat i, en no veure signes dels bombarders, els habitants van decidir continuar les seves activitats diàries. Prop de les 8.00 del matí el radar va detectar novament els B-29 acostant-se a la ciutat, de manera que les estacions de ràdio van emetre l'advertència perquè els habitants es refugiessin, però molts la van ignorar.<ref>{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page7.html |títol=The Story of Hiroshima - Delivering Little Boy |consulta= 9 d'abril de 2009 |llengua=anglès }}</ref>
 
=== L'explosió ===
Línia 94:
|amplada2= 200
}}
La bomba ''Little Boy'' va ser llançada a les 08.15&nbsp;hores a Hiroshima i va assolir al cap de 55 segons l'altura determinada per la seva explosió, aproximadament a 600 metres sobre la ciutat. A causa de l'acció dels vents laterals per gairebé 244 metres va fallar el blanc principal, el pont Aioi, i detonà just a sobre de la clínica quirúrgica de Shima.<ref>{{Harvnb|Thomas|1978| p=309}}</ref> La detonació va generar una explosió equivalent a 13 quilotones de [[trinitrotoluè]], tot i que una bomba amb U-235 es considerava molt ineficient, ja quecar només es pot fissionar un 1,38% del seu material.<ref name="cotmplitboy">{{ref-web| url = http://www.mphpa.org/classic/HISTORY/little_boy.htm | títol = The Bomb-"Little Boy"|editor= The Atomic Heritage Foundation| dateformat = mdy|consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref> S'estima que de manera instantània, la [[temperatura]] es va elevar a més d'un milió de [[graus Celsius]] i va incendiar l'aire circumdant, creant una bola de foc d'aproximadament 256 metres de diàmetre.<ref name="HiroBombImme">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page8.html |títol=The Story of Hiroshima - The Bomb Explodes |consulta=9 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref> En menys d'un segon la bola es va expandir 274 metres.<ref name="HiroImmAfter">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page9.html |títol=The Story of Hiroshima - The Immediate Aftermath |consulta=9 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref>
 
Mentre l'Enola Gay s'allunyava a tota velocitat de la ciutat, el Capità Robert Lewis, copilot del bombarder (Robert Lewis), va comentar: «Déu meu! Què hem fet?».<ref name="HiroBombImme" /> Bob Caron, artiller de cua de l'Enola Gay va descriure així l'escena:
[[Fitxer:Atomic cloud over Hiroshima from B-29.jpg|thumb|[[Núvol de fong]] fotografiat des d'un dels B-29 estant que acompanyaven l'[[Enola Gay]]]]
{{Cita|Una columna de fum puja ràpidament. El seu centre mostra ununa terrible color vermellvermella. Tot és pura turbulència. És una massa bombollejant gris violàcia, amb un nucli vermell. Tot és pura turbulència. Els incendis s'estenen per tot arreu com flames que sorgissin d'un enorme llit de brases. Començo a comptar els incendis. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis… catorze, quinze… és impossible. Són masses per poder comptar-los. Aquí arriba la forma de fong de la que ens va parlar el capità Parsons. Ve cap aquí. És com una massa de melassa bombollejant. El fong s'estén. Pot tenir uns mil cinc-cents o potser tres mil metres d'amplada i uns vuit-cents d'alçada. Creix més i més. Està gairebé al nostre nivell i segueixcontinua ascendint d'ascendir. És molt negre, però mostra un cert tint violaci molt estrany. La base del fong s'assembla a una densa boira travessada amb un llançaflames. La ciutat ha d'estar sota de tot això. Les flames i el fum s'estan inflant i s'arremolinen al voltant dels contraforts. Els turons estan desapareixent sota el fum. Tot el que veig ara de la ciutat és el moll principal i el que sembla ser un camp d'aviació».|Bob Caron, artiller de cua/fotògraf del Enola Gay.<ref>{{Harvnb|Thomas|2005| pp=451-452 |sp=sí}}</ref>|}}
 
L'explosió va trencar els vidres de les finestres d'edificis localitzats a una distància de 16 quilòmetres i va poder sentir-se fins a 59 quilòmetres de distància.<ref name="HiroBombImme" /> Uns trenta minuts després, al nord-oest de la ciutat va començar un efecte estrany: va començar a caure una pluja de color negre. Aquesta «pluja negra» estava plena de brutícia, pols, [[sutge]], així com partícules altament radioactives, que va ocasionar contaminació, fins i tot en zones remotes.<ref name="HiroImmAfter" />
Línia 104:
El radi d'una destrucció total va ser d'1,6 quilòmetres, provocant incendis en 11,4 km².<ref>{{ref-web| títol= RADIATION DOSE RECONSTRUCTION U.S. OCCUPATION FORCES IN HIROSHIMA AND NAGASAKI, JAPAN, 1945-1946 (DNA 5512F) | url=http://www.dtra.mil/toolbox/directorates/td/programs/nuclear_personnel/docs/DNATR805512F.pdf | arxiuurl=http://web.archive.org/web/*/http://www.dtra.mil/toolbox/directorates/td/programs/nuclear_personnel/docs/DNATR805512F.pdf | arxiudata=24 de juny del 2006 | dateformat=mdy | consulta=8 d'abril del 2009 |format=PDF}}</ref> Els nord-americans van estimar que 12,1 km² de la ciutat van ser destruïts. Autoritats japoneses estimaren que el 69% dels edificis d'Hiroshima van ser destruïts i un altre 6-7% van resultar danyats.<ref name=autogenerated2>Harry S. Truman Library & Museum. U. S. Strategic Bombing Survey: The Effects of the Atomic Bombings of Hiroshima and Nagasaki, 19 de juny 1946. [http://www.trumanlibrary.org/whistlestop/study_collections/bomb/large/documents/index.php?pagenumber=14&documentid=65&documentdate=1946-06-19&studycollectionid=abomb&groupid= ''2. Hiroshima.''], pàgina 14 de 51.</ref>
 
Tot i que avions nord-americans havien llançat prèviament pamflets advertint als civils de bombardejosbombardaments aeris en altres 12 ciutats,<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/csi-studies/studies/vol46no3/article07.html |títol=The Information War in the Pacific, 1945 |consulta= 8 d'abril del 2009}}</ref> els residents d'Hiroshima mai van ser advertits d'un atac nuclear.<ref>{{ref-web| url=http://www.nuclearmuseum.org/online-museum/article/the-decision-to-drop/ |títol=Decision to Drop Atomic Bomb |editor=Cia.gov | consulta=8 d'abril del 2009}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.commondreams.org/views05/0805-24.htm |títol=The Myths of Hiroshima |editor=Commondreams.org |data= |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.doug-long.com/letter.htm |títol=Hiroshima: Historians' Letter to the Smithsonian |editor=Doug-long.com |data= |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref> Entre 70.000 i 80.000 persones, prop del 30% de la població d'Hiroshima va morir instantàniament,<ref>Harry S. Truman Library & Museum. U. S. Strategic Bombing Survey: The Effects of the Atomic Bombings of Hiroshima and Nagasaki, 19 de juny de 1946. [http://www.trumanlibrary.org/whistlestop/study_collections/bomb/large/documents/index.php?pagenumber=11&documentid=65&documentdate=1946-06-19&studycollectionid=abomb&groupid= ''2. Hiroshima.''], pàgina 11 de 51.</ref> mentre que unes altres 70.000 van resultar ferides.<ref>Harry S. Truman Library & Museum. U. S. Strategic Bombing Survey: The Effects of the Atomic Bombings of Hiroshima and Nagasaki. 19 de juny del 1946. [http://www.trumanlibrary.org/whistlestop/study_collections/bomb/large/documents/index.php?pagenumber=42&documentid=65&documentdate=1946-06-19&studycollectionid=abomb&groupid= ''Effort and Results.''], pàgina 42 de 51.</ref> Prop del 90% dels doctors i el 93% de les infermeres que es trobaven a Hiroshima van morir o van resultar ferits, ja que la majoria es trobava al centre de la ciutat, àrea que va rebre el dany més important.<ref>Harry S. Truman Library & Museum. U. S. Strategic Bombing Survey: The Effects of the Atomic Bombings of Hiroshima and Nagasaki, 19 de juny del 1946. [http://www.trumanlibrary.org/whistlestop/study_collections/bomb/large/documents/index.php?pagenumber=12&documentid=65&documentdate=1946-06-19&studycollectionid=abomb&groupid= ''2. Hiroshima.''], pàgina 12 de 51.</ref>
[[Fitxer:Hiroshima burn marks.jpg|thumb|200px|L'energia alliberada per la bomba va ser tan poderosa que fins i tot va cremar per sota de la roba. Les taques fosques sobre la pell d'aquesta víctima coincideixen amb el patró de la roba que utilitzava, i van quedar impregnades com cicatrius, mentre que la pell sota les parts més clares (que absorbeixen menys energia) no va ser danyada de manera tan severa.<ref>{{ref-web|url=http://www.remm.nlm.gov/flashburn2.htm |títol=Radiation Event Medical Management. ''Thermal Skin Burns: Example after Nuclear Blast'' |editor=Remm.nlm.gov | consulta=8 d'abril del 2009}}</ref>]]
 
=== Esdeveniments a Hiroshima ===
L'operador de control de l'[[NHK]] a Tòquio es va adonar que l'estació d'Hiroshima havia sortit sobtadament de l'emissió, de manera que va intentartemptar de restablir la programació utilitzant una altra línia telefònica, però també va fallar.<ref name="No High Ground">{{ref-web| títol= No High Ground by Knebel et al p175 to p201| url=http://www.uncp.edu/home/berrys/courses/hist102/hist102_docs_abomb.pdf|dateformat= mdy |consulta = roto |format=PDF}}</ref> Prop de vint minuts després el centre telegràfic del ferrocarril de Tòquio va notar que la principal línia telegràfica havia deixat de funcionar just al nord d'Hiroshima. Des dD'algunes petites estacions estant, a 16 quilòmetres de distància d'Hiroshima, van començar a arribar informesreports confusos sobre una terrible explosió a la ciutat: un «núvol sinistre», un «esclat terrible», un «fort estrèpit».<ref name="HiroRemWhat" /> Tots els missatges van ser retransmesos a les casernes centrals de l'Estat major japonès.
 
Diferents bases militars van intentar en diverses ocasions trucar a l'estació de control militar a Hiroshima. El silenci absolut de la ciutat intrigava el personal de les casernes centrals, que no havien rebut cap alerta d'un bombardeigbombardament a gran escala i sabien que a Hiroshima no s'emmagatzemava una quantitat significativa d'explosius. Un jove oficial de l'Estat major va ser designat per volar immediatament a Hiroshima, aterrar, analitzar el dany i tornar a Tòquio amb informació de primera mà.<ref name="HiroRemInst">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page10.html |títol=The Story of Hiroshima - Instant Confusion |consulta= 9 d'abril de 2009 |llengua=anglès}}</ref> Després de volar durant tres hores, quan es trobaven encara a uns 160 quilòmetres de distància de la ciutat, ell i el seu pilot albiraren un gran núvol de fum: les restes d'Hiroshima estaven en flames. El seu avió aviat va arribar a la ciutat, que van envoltar des de l'aire. Una enorme superfície de terra carbonitzada i un dens núvol de fum era tot el que quedava d'ella. Van aterrar al sud i després de tornar a Tòquio amb el seu informe, l'oficial va començar a organitzar les mesures d'auxili.<ref name="HiroRemInst" />
 
=== Missatge de Harry Truman ===
[[Fitxer:Trumann_hiroshima.ogg|255px|thumb|right|El president [[Harry Truman]] anuncia als estatunidencs el bombardeigbombardament d'Hiroshima per ràdio el 9 d'agost del 1945.]]
Setze hores després de l'atac el president Truman va anunciar públicament des de [[Washington DC]] l'ús d'una bomba atòmica:<ref name="HiroRemWhat">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page11.html |títol=The Story of Hiroshima - What Happened |consulta=9 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref>
 
Línia 122:
El 8 d'agost els diaris dels Estats Units informaven sobre les descripcions de la devastació retransmesa per les emissores de Ràdio Tòquio: «Pràcticament totes les coses vives, humanes i animals, es van cremar fins a la mort», deien els locutors japonesos en una transmissió interceptada pels aliats.<ref name="Fulton Sun Retrospective">{{ref-web| títol=Fulton Sun Retrospective | url=http://www.fultonsun.com/articles/2005/08/07/news/146news11.txt|dateformat= mdy |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref>
 
=== Decessos posteriors al bombardeigbombardament ===
D'acord amb la majoria de les estimacions, els efectes immediats van matar aproximadament 70.000 persones a Hiroshima. L'estimació total de morts a finals del 1945, on s'inclouen cremades, morts relacionats a la radiació, així com efectes agreujats per la falta de recursos mèdics, varia entre 90.000 i 140.000 persones.<ref name="rerf-deaths" /><ref name="USSBS-AE">{{ref-web| url = http://www.ibiblio.org/hyperwar/AAF/USSBS/AtomicEffects/AtomicEffects-2.html | títol = Chapter II: The Effects of the Atomic Bombings | any= 1946 | obra= United States Strategic Bombing Survey | pàgines= |editor= Originalmente por la ''United States Government Printing Office''; almacenada en [[ibiblio|ibiblio.org]] | consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref> Altres fonts asseguren que les morts arribaren a més de 200.000 persones al voltant de 1950, afegint les morts a causa de [[càncer]] i altres patiments a llarg termini.<ref name="DOE-HIRO" /><ref name="Spirit1999" /> Entre 1950 i 1990, el 9% de les morts ocasionades per càncer, entre els supervivents al bombardeigbombardament, es creu que eren una conseqüència de la radiació de les bombes, i entre elles s'estima que 89 casos van ser per [[leucèmia]] i 339, per diferents tipus de càncer.<ref>{{ref-web|url=http://www.rerf.or.jp/general/qa_e/qa2.html |títol=Radiation Effects Research Foundation FAQ |consulta=8 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref> Almenys onze presoners de guerra van morir durant el bombardeigbombardament.<ref>{{ref-web|url=http://www.wagingpeace.org/articles/2005/08/20_rubin_remembering-normand-brissette.htm |títol=David Rubin, 2005, "Remembering Normand Brissette"|editor=Wagingpeace.org |data= |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref>
 
=== Estructures que van romandre en peu ===
La ciutat es trobava en ruïnes. Aproximadament el 69% dels edificis d'Hiroshima van ser destruïts. Alguns edificis construïts amb formigóbetó, a causa del constant risc de [[sisme]]s al Japó, no es van ensorrar tot i estar molt a prop de l'hipocentre; tot i així, les parets van mostrar un dany intern sever ocasionat per la pressió descendent de l'explosió.<ref name="HiroRemDam">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page12.html |títol=The Story of Hiroshima - Infraestructure Damage |consulta= 9 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref>
 
Com que la bomba va explotar a l'aire, l'explosió es va enfocar més cap avall que no pas cap als costats, de manera que l'edifici conegut com a ''[[Cúpula Genbaku]]'' (原爆 ドーム) o ''Cúpula de la Bomba Atòmica'', va poder romandre en peu tot i trobar-se a tan sols 150 metres de la zona zero. Les ruïnes van ser rebatejades com a [[Memorial de la Pau d'Hiroshima]] i l'any 1996 van ser catalogades com a [[Patrimoni de la humanitat]], amb l'objecció dels Estats Units i la Xina.<ref>{{ref-web| títol=unesco.org | url=http://whc.unesco.org/archive/repco96x.htm#annex5 | consulta= 8 d'abril del 2009 }}</ref>
 
Eizo Nomura (野村 英 三) va ser el supervivent més proper a la «zona zero» que es coneix. En el moment de l'atac, Eizo es trobava al soterrani d'una moderna «casa de descans», a només 100 metres de distància.<ref>{{ref-web|url=http://www.geocities.jp/cato1963/kinganE.html |títol=A Short-Sighted Parrot |editor=Geocities.jp |data= |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref> Akiko Takakura (高 蔵 信 子) va ser també un dels supervivents més propers a l'hipocentre de l'explosió. Akiko es trobava dins del Banc d'Hiroshima, a 300 metres de la «zona zero».<ref>{{ref-web| títol=Testimony of Akiko Takakura | url=http://www.inicom.com/hibakusha/akiko.html | dateformat= mdy | consulta= 8 d'abril del 2009 }}</ref>
[[Fitxer:HiroshimaPeaceMemorialPanorama-2.jpg|800px|thumb|center|Vista de 180° del Parc Memorial de la Pau d'Hiroshima. La Cúpula Genbaku, la qual va romandre en peu després del bombardeigbombardament, es veu clarament al centre de la imatge. El blanc original era el pont Aioi, a l'esquerra de la foto.]]
 
== Esdeveniments entre el 7 i el 9 d'agost ==
Línia 142:
El ministre de l'exterior soviètic [[Viatxeslav Mólotov]] anuncià als japonesos que la [[Unió Soviètica]] havia abrogat unilateralment el [[Pacte de Neutralitat]] el 5 d'abril. Dos minuts després de la mitjanit del 9 d'agost, hora de Tòquio, els soviètics van llançar una ofensiva a Manxúria amb infanteria, tancs blindats i avions. Quatre hores més tard, va arribar a Tòquio la notícia que la Unió Soviètica havia declarat la guerra al Japó. Els principals dirigents de l'Exèrcit Imperial Japonès, juntament amb el ministre de Guerra Korechika Anami, van dur a terme els preparatius per a imposar la [[llei marcial]] al país.
 
El responsable de la data del segon bombardeigbombardament va ser el coronel Tibbets, comandant del 509BW a Tinian. Programat inicialment per a l'11 d'agost en contra de Kokura, el bombardeigbombardament es va reprogramar amb la finalitat d'evitar una arribada de mal temps prevista per a cinc dies a partir del 10 d'agost.<ref>{{Harvnb|Sherwin|2003|p=233-234}}</ref> Tres bombes pre-ensamblades s'havien transportat a Tinian, etiquetades com a F-31, F-32 i F-33 en el seu exterior. El 8 d'agost es va dur a terme un assaig d'acoblament dirigit pel major Charles Sweeny en el que utilitzà un B-29 anomenat ''[[Bockscar]]'' com a bombarder. La F-33 es va fer servir per provar els components de manera que la F-31 va ser designada per a la missió del 9 d'agost.<ref>{{Harvnb|Campbell|2005|p=114}}</ref>
 
== BombardeigBombardament de Nagasaki ==
=== Nagasaki durant la Segona Guerra Mundial ===
[[Fitxer:UrakamiTenshudoJan1946.jpg|thumb|200px|''Urakami Tenshudo''. Fotografia del gener del 1946 d'una església catòlica destruïda per la bomba atòmica.]]
Línia 206:
La rendició es va fer oficial el 2 de setembre de 1945 a bord del ''[[USS Missouri]]'' i va estar presidida pel [[Douglas MacArthur|general McArthur]], [[Comandant Suprem de les forces aliades]].<ref name="Findfin171">{{Harvnb|Bermudez|2007| p=171|sp=sí}}</ref>
 
Un any després dels bombardejosbombardaments, aproximadament 40.000 tropes d'ocupació es trobaven a Hiroshima i 27.000 a Nagasaki. Entre altres condicions de la rendició, els japonesos van admetre canvis constitucionals, l'ocupació del seu territori (l'[[illa d'Okinawa]] va romandre ocupada pels EUA fins al 1972), la instal·lació de nombroses bases militars i la prohibició de constituir un exèrcit propi. Recentment,<ref>[http://www.adnmundo.com/contenidos/politica/japon_constitucion_pacifista_cambio_ejercito_ley_14_05_07_pi.html Japón avanza en la creación de un Ejército propio], AdnMundo, 14 de maig de 2007. Consultat el 20 de juny del 2009.</ref> aquestes sancions han començat a afrontar tímides modificacions.
 
=== Comissió de Víctimes de la Bomba Atòmica ===
Línia 221:
{{Principal|Hibakusha}}{{Principal|Tsutomu Yamaguchi}}
[[Fitxer:Sumiteru Taniguchi back.jpg|thumb|right|Fotografia de [[Sumiteru Taniguchi]], supervivent de l'atac a Nagasaki, feta el gener del 1946. Actualment s'exhibeix al [[Museu de la Bomba Atòmica de Nagasaki]].<ref>{{ref-web|url= http://nrdwr.com/weblog/Joe/NOV-2006 |títol= 6 months after the Nagasaki bomb |consulta=08-13-2007 |data= |obra= Mainichi Daily News }}</ref>]]
Les persones supervivents dels bombardejosbombardaments s'anomenen ''hibakusha'' (被 爆 者), unaun paraulamot [[japonès|japonesa]] que literalment significa "persona bombardejadabombardada". El 2008, 243.692 ''hibakusha'' eren reconeguts pel govern japonès, i la majoria vivien en el país.<ref>{{ref-web|url= http://www.thaindian.com/newsportal/uncategorized/japan-commemorates-63rd-anniversary-of-hiroshima-nuclear-bomb_10080535.html |títol= Japan commemorates 63rd anniversary of Hiroshima nuclear bomb|editor= Thaindian News|consulta=25 d'abril del 2009}}</ref> El govern, a més, assegura que l'1% d'aquests supervivents pateix alguna malaltia associada amb la [[radiació]].<ref>{{ref-web| url= http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/ed20070815a2.html| títol= "Relief for A-bomb victims" (editorial)|editor= [[The Japan Times]] | consulta= 13 d'abril del 2009|arxiuurl=https://archive.is/vBfE|arxiudata=2012-05-29}}</ref>
 
Els memorials construïts a Hiroshima i Nagasaki contenen llistes dels ''hibakusha'' que se sap que han mort després dels bombardejosbombardaments. Les dades són actualitzades anualment durant l'aniversari dels bombardejosbombardaments, i l'any 2008 els memorials contenien els noms de més de 400.000 ''hibakusha'', 258.310 a Hiroshima i 145.984 a Nagasaki.<ref>{{ref-web|url= http://www.yucatan.com.mx/noticia.asp?cx=99$1405000000$3883912&f=20080808|títol= Nagasaki le rinde tributo a sus muertos por la segunda bomba atómica|editor= Diario de Yucatán|consulta= 25 d'abril del 2009}}</ref>
 
Un cas rellevant és el dels supervivents coreans. Durant la guerra van ser portades moltes [[Servei militar|lleves]] [[Corea|coreanes]] tant a Hiroshima com a Nagasaki per realitzar treballs forçosos. D'acord amb algunes estimacions, al voltant del 10% dels morts en els bombardejosbombardaments eren coreanes.<ref>{{ref-web|url=http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/issues/health-environment/korean-hibakusha_effects.htm |títol= The study result of Korean hibakusha done in 2004.|consulta=25 d'abril de 2009 |llengua=anglès}}</ref> S'estima, a més, que una de cada set de les víctimes d'Hiroshima tenia ascendència coreana.<ref name="ModernJapan" /> Durant molts anys els coreans van haver de lluitar perquè se'ls reconegués com a víctimes dels bombardejosbombardaments i se'ls van negar subsidis per malaltia, situació que ha anat canviant lentament per la pressió de diverses demandes.<ref>{{ref-web|url=http://www.japanfocus.org/-David_Palmer/2670 |títol=Korean Hibakusha, Japan’s Supreme Court and the International Community |consulta= 25 d'abril de 2009 |llengua= anglès}}</ref>
 
I, entre els casos excepcionals, cal esmentar les persones que van sobreviure als dos bombardejosbombardaments. El 24 de març del 2009, el govern japonès va reconèixer Tsutomu Yamaguchi com un doble hibakusha.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/03/25/internacional/1238007237.html |títol=El último superviviente "oficial" de Hiroshima y Nagasaki, autor=[[El Mundo]] |consulta=26 de març del 2009 |llengua=castellà}}</ref> Yamaguchi va estar a una distància de 3 quilòmetres del punt zero a Hiroshima, on es trobava en un viatge de negocis, quan va detonar la bomba atòmica. Va patir severes cremades en el costat esquerre del cos. El 8 d'agost va tornar a la seva terra natal, Nagasaki, on es va exposar a la radiació residual de la bomba mentre buscava als seus familiars. Yamaguchi és el primer supervivent confirmat dels dos bombardejosbombardaments.<ref>{{ref-web|url=http://news.sky.com/skynews/Home/World-News/Hiroshima-And-Nagasaki-Atomic-Bomb-Survivor-Recognised/Article/200903415247958?lpos=World_News_Second_World_News_Article_Teaser_Region_3&lid=ARTICLE_15247958_Hiroshima_And_Nagasaki_Atomic_Bomb_Survivor_Recognised |títol=Japan Confirms First Double A-Bomb Survivor |consulta=25 d'abril de 2009 |llengua=anglès}}</ref> No obstant es calcula que hi ha hagut 160 persones en les mateixes circumstàncies.<ref name="publico">{{ref-web|url = http://www.publico.es/internacional/212925/superviviente/bombas/atomicas |títol = Un japonés sobrevivió a las dos bombas atómicas de Hiroshima y Nagasaki en 1945|consulta = 26-3-2009 |autor = |data = 25 de març del 2009 |editor= Público |llengua = }}</ref>
 
=== Danys per radioactivitat i efectes a llarg termini ===
Línia 243:
* Altres efectes: [[esterilitat]], malformacions i altres patologies, del 0,5% a l'1%.
 
== Debat sobre els bombardejosbombardaments ==
{{Cita|''La bomba atòmica va ser més que una arma d'una terrible destrucció, va ser una arma psicològica.''|[[Henry L. Stimson]], Ex-Secretari de Guerra dels Estats Units.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,886289-2,00.html "Least Abhorrent Choice"], ''Time'', 3 de febrer del 1947.</ref>}}
 
La importància dels bombardejosbombardaments per aconseguir la rendició del Japó, així com la justificació ètica de l'acció dels Estats Units, durant dècades ha estat un tema de debat entre els acadèmics i el públic en general. J. Samuel Walker va escriure l'abril del 2005 un resum de la [[historiografia]] recent sobre el tema, i afirma que ''«sembla que la controvèrsia sobre l'ús de la bomba encara continua»''. Walker fa notar que ''«l'aspecte fonamental que ha dividit els acadèmics durant gairebé quatre dècades és sobre si l'ús de la bomba va ser necessària per a obtenir la victòria en la guerra al Pacífic en termes satisfactoris per als Estats Units»''.<ref>{{ref-publicació|article=Recent Literature on Truman's Atomic Bomb Decision: A Search for Middle Ground |publicació=Diplomatic History|any= 2005 |mes=Abril |nom=J. Samuel|cognom=Walker |volum=29|exemplar=2|pàgines=334|consulta=30 de gener del 2008}}</ref>
 
Amb motiu del cinquantè aniversari dels bombardejosbombardaments, el diari nord-americà ''[[The Seattle Times]]'' va classificar els debats de la següent manera:<ref>{{ref-web|url=http://seattletimes.nwsource.com/special/trinity/supplement/procon.html |títol=Pro and Con On Dropping the Bomb |consulta=26 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref>
* La bomba era necessària o estava justificada perquè:
** Els japonesos havien demostrat una resistència quasi fanàtica, com els atacs [[kamikaze]]s d'Okinawa, els [[Batalla de Saipan|suïcidis massius de Saipan]] o la lluita fins a pràcticament l'últim home a les illes del Pacífic. El [[bombardeig de Tòquio|bombardament de Tòquio]] havia matat més de 100.000 persones sense efectes polítics, de manera que la bomba era necessària per a la rendició del país.
** Amb només dues bombes construïdes i llestes per a usar-se, era massa arriscat «gastar-ne» una llançant-la sobre una àrea despoblada.
** Una invasió al Japó hauria costat una gran quantitat de vides en els dos bàndols de tal manera que se superaria el nombre de morts d'ambdós bombardejosbombardaments.
** Ambdues ciutats haurien patit bombardejosbombardaments incendiaris de qualsevol manera.
** L'ús immediat de la bomba va convèncer al món del seu horror i es va dissuadir la seva utilització quan es van construir més bombes.
** L'ús de la bomba va sorprendre també a la Unió Soviètica i la guerra va acabar tan ràpid que aquests no van poder demanar la invasió conjunta del Japó.
 
* La bomba no era necessària o no estava justificada perquè:
** El Japó ja estava preparat per rendir-se abans dels bombardejosbombardaments.
** El rebuig nord-americà als termes de la rendició en no garantir la continuïtat de la figura de l'Emperador va prolongar la guerra innecessàriament.
** Una explosió de demostració sobre la [[badia de Tòquio]] hauria servit per convèncer els líders dels efectes de la bomba sense morts innecessàries.
Línia 267:
** El bombardeig incendiari podria haver causat molt més mal sense la necessitat de convertir els Estats Units en el primer país a utilitzar armes nuclears.
 
== Les ciutats bombardejadesbombardades en l'actualitat ==
[[Fitxer:Hiroshima Peace Memorial Museum (right).jpg|thumb|240px|Vista exterior del [[Museu Memorial de la Pau d'Hiroshima]].]]
 
Línia 278:
* [[Parc Memorial de la Pau d'Hiroshima]]: El parc compta amb més de 120.000 metres quadrats de terreny. Aquesta zona, abans del bombardeig, era el cor polític i comercial de la ciutat. Quatre anys després de l'esdeveniment es va determinar que la zona allotjaria alguns edificis com a memorials de la pau.<ref>{{ref-web|url=http://www.japan-guide.com/e/e3400.html |títol=Peace Memorial Park |consulta=25 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref>
* [[Memorial de la Pau d'Hiroshima]]: També ''Cúpula Genbaku'' (原爆 ドーム), és un dels edificis que es va mantenir dempeus després de l'explosió.
* [[Museu Memorial de la Pau d'Hiroshima]]: En aquest lloc cada any (a excepció del 1950 que es va cancel·lar) es realitza una ''Declaració de Pau'' per part dedel l'AlcaldeBatlle de la ciutat.<ref>{{ref-web|url=http://www.ephotozine.com/photo/1195943 |títol=Nagasaki Peace Statue |consulta=25 d'abril del 2009|llengua=anglès }}</ref>
* [[Monument a la pau dels nens]]: Monument erigit en honor de [[Sadako Sasaki]], una nena japonesa que va ser exposada a la radiació de la bomba als dos anys i als dotze va desenvolupar [[leucèmia]]. Amb el desig de viure, va començar el ''[[Senbazuru]]'', antiga creença japonesa que en realitzar mil grues de paper es compleixen els desitjos de qui les realitza. La nena va morir abans d'acabar les 1.000 grues però es va crear una associació per aconseguir els fons necessaris per erigir-ne un monument.<ref>{{ref-web|url=http://www.pcf.city.hiroshima.jp/declaration/English/history.html |títol=History of Peace Declaration |consulta=25 d'abril de 2009 |llengua=anglès }}</ref>
* [[Saló Nacional a la Pau en Memòria per les Víctimes de la Bomba Atòmica d'Hiroshima]].
Línia 289:
* [[Catedral Urakami]]: La catedral va ser un dels edificis destruïts durant el bombardeig i només un dels seus murs es va mantenir dempeus. Va ser reconstruïda el 1959 i als seus voltants hi ha diversos objectes que van sobreviure a l'explosió.<ref>{{ref-web|url=http://www.at-nagasaki.jp/foreign/english/spot/004.html |títol=Urakami Cathedral|consulta= 25 d'abril de 2009 |llengua= anglès}}</ref>
 
== Els bombardejosbombardaments en la cultura popular ==
 
=== Música ===
El 1959, [[Krzysztof Penderecki]] va compondre una composició musical titulada ''[[Plany a les Víctimes d'Hiroshima]]'' per a 52 instruments de corda fregada, la qual va obtenir el tercer premi en la Competició de Composició Grzegorz Fitelberg a [[Katowice]] el 1960. L'obra va despertar ràpidament un enorme interès per a tot el món i el va fer famós. És una obra dissonant, que dóna feina [[quart de to|quarts de to]] per aconseguir la hipertonalitat i buscacerca la consecució de textures mitjançant una sèrie d'efectes en les cordes. El 12 d'octubre del 1964, Penderecki va escriure: «Vaig deixar al tren expressada la meva ferma creença que el sacrifici d'Hiroshima mai serà oblidat i abandonat».<ref>Notes del CD Naxos 8.554491 de Mieczysław Tomaszewski</ref>
 
El cantant i actor [[Ney Matogrosso]] escrigué i canta ''Rosa d'Hiroshima''.
Linha 297 ⟶ 298:
El grup [[OMD]] (Orchestral Manoeuvres In The Dark)Va escriure una cançó sobre el B-29 Enola Gay, titulada amb el nom d'aquest
 
=== Pel·lículesFilms ===
Els bombardejosbombardaments d'Hiroshima i Nagasaki han estat abordats en el cinema a través de diferents punts de vista.
 
''Hiroshima Mon Amour'', del director [[Alain Resnaus]] va ser una pel·lícula del 1959, la trama s'ubica a la Hiroshima de la postguerra, on una actriu francesa i un japonès d'Hiroshima comparteixen records de la guerra des dels seus punts de vista.<ref name="HiroCine">{{ref-web|url=http://www.precriticas.com/especiales/hiroshima-en-el-cine |títol=Hiroshima en el cine |consulta=27 d'abril del 2009 |llengua=castellà}}</ref> La pel·lícula ''Pluja Negra'' (''Kuroi Ame'') de [[Shohei Imamura]] del 1989 mostra els efectes socials dels bombardejosbombardaments derivats dels efectes secundaris de la radiació. Encara que la trama de la pel·lícula està basada en fets posteriors al bombardeig, al llarg de la pel·lícula es presenten imatges del bombardeig.<ref name="HiroCine" /> ''Rapsòdia en agost'' (''Hachi-gatsu no kyōshikyoku''), penúltima pel·lícula realitzada per [[Akira Kurosawa]] el 1991, se centra en la relació que tenen diferents generacions d'ambdós països davant el record del bombardeig de Nagasaki.<ref name="HiroCine" /> També destaca la pel·lícula nord-americana ''Creadors d'ombres'' de [[Roland Joffe]] del 1989, en la qual es recrea en el Projecte Manhattan i la relació entre els investigadors que van portar el desenvolupament de les bombes atòmiques.<ref>{{ref-web|url=http://www.imdb.com/títol/tt0097336 |títol=Ficha en IMDB |consulta=27 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref>
 
=== DocumentalsDocumentaris ===
Immediatament després d'acabada la guerra, la ''United States Army Signal Corps'' organitzà una missió per avaluar els danys ocasionats durant els bombardejosbombardaments. Durant aquesta missió es va gravar ''The Atom Strikes!'', un documental que comença amb la imatge de l'explosió de la prova reeixida a Los Alamos i posteriorment ressenya els danys observats en les estructures d'ambdues ciutats.<ref name=autogenerated3>Es pot veure la versió completa en aquesta web: [http://www.archive.org/details/ArmyPictorialServiceSignalCorpsTheAtomStrikes archive.org]</ref> Un altre documental a manera de propaganda va sorgir un any després, el 1946, ''A Tale of Two Cities'', produït pel Departament de Guerra dels Estats Units.<ref name=autogenerated3 />
 
Entre documentals moderns destaquen ''Trinity and Beyond'' de Peter Kuran (1995), ''Hiroshima'' de Paul Wilmshurst (1996), ''Hellfire: A Journey from Hiroshima'' de 1986, The Mushroom Club de Steven Okazaki (2005) i ''White Light/Black Rain: The Destruction of Hiroshima and Nagasaki'', documental de [[HBO]] el 2007.
 
=== Manga ===
El gènere del [[manga]] també ha tractat el tema dels bombardejosbombardaments i destaquen dos d'històries inspirades en aquests fets. La primera d'elles, ''Hiroshima'' (''Hadashi no gen''), es va realitzar el 1983, i està basada en la història de Gen, un noi de sis anys que viu amb la seva família a Hiroshima en els dies del bombardeig i les seves conseqüències. La història està escrita a manera d'una autobiografia de l'autor, l'escriptor Keiji Nakazawa.<ref>{{ref-web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/manga.php?id=2713 |títol= Barefoot Gen (manga)|consulta=27 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref> També és notable ''Yūnagi no machi, sakura no Kuni'', un manga escrit i il·lustrat per Fumiya Kono que explica la història d'una família de supervivents al bombardeig d'Hiroshima, i protagonitzada per una noia de vint anys anomenada Minami Hirano.<ref>{{ref-web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/manga.php?id=7749 |títol= Town of Evening Calm, Country of Cherry Blossoms (manga)|consulta=27 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref>
 
=== Fotografia ===
A ''The Photobook: A History, Vol. 1'', [[Martin Parr]] i Gerry Badger van escriure "Aquests tres llibres, juntambentjuntament amb el reportatge simbòlic de Kikuji Kawada a ''Chizu'' (The Map, 1965), constitueixen els homenatges més rellevants a l'esdeveniment que va marcar la història del Japó del segle XX."<ref name="parrbadger-vol1">{{ref-llibre|autor1= Martin Parr |autor2= Gerry Badger | authorlink1 = Martin Parr | authorlink2 = Gerry Badger |títol= The Photobook: A History, Volume I | place = London |editorial= Phaidon |pàgines= 274, 286 |any= 2004 | isbn = 978-0-7148-4285-1}}</ref>
 
* ''Chizu'' ({{nihongo2|地図}}) = ''The Map'' (1965) de Kikuji Kawada.<ref name="parrbadger-vol1" /><ref name="O'Hagan">{{ref-notícia| url = https://www.theguardian.com/artanddesign/2014/oct/19/photographers-on-photobooks-nan-goldin-juergen-teller-martin-parr |data= 19 octubre 2014 |consulta= 2014 |nom= Sean |cognom= O'Hagan |enllaçautor= Sean O'Hagan (journalist) |obra= [[The Guardian]] |títol= Top of the shots: photographers’ favourite photobooks}}</ref>{{rp|286}}<ref>{{ref-web|url = http://jmcolberg.com/weblog/extended/archives/a_few_thoughts_on_the_map/ |data= 31 agost 2010 |consulta= 19 març 2015 |cognom= Colberg |nom= Jörg |enllaçautor= Jörg Colberg |editor= Conscientious Photography Magazine |títol= A few thoughts on The Map}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_atòmics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki»