Al-Amín (abbàssida): diferència entre les revisions

'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''al-Amín ''' —en [[àrab]] '''أبو عبد الله محمد بن هارون الرشيد الامين''',  ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Hārūn ar-Raxīd al-Amīn''— ([[787]]-[[814]]) (abril de [[787]]-[[25 de setembre]] de [[813]]) fou un [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]], fill i successor d'[[Harun ar-Raixid]], que va governar del [[809]] al [[813]]. La seva mare era Zubayda, neboda d'[[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]]. Per ser de pura sang [[haiximita]] de pare i mare va ser posat en l'ordre de successió davant del seu germà gran [[Al-Mamun (abbàssida)|Abd-Al·lah al-Mamun]], que era de mare esclava ([[792]]); el seu germà fou designat segon hereu el [[799]]. El [[802]] les "Actes de la Meca" d'Harun ar-Raixid van regular estrictament la successió en la que Al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.

Al-Amín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a [[Abd-al-Màlik ibn Sàlih]], amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Màlik. Al-Amín va enviar aleshores a  [[Àhmad ibn Mazyad]] i [[Abd-Al·lah ibn Humayd]] cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20.000 homes cadascun), però Tàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per [[Hussayn ibn Alí ibn Issa]], fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amín i va proclamar a Al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir.