Al-Hàfidh (fatimita): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint la {{infotaula persona}}
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''Abu-l-Maymun Abd-al-Majid ibn Muhàmmad ibn al-Mustànṣir al-Hàfidh li-din-Al·lah''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''al-Hàfidh''' (en [[àrab]] '''أبو الميمون عبد المجيد بن محمد بن المستنصر الحافظ لدين الله''',  ''Abū l-Maymūn ʿAbd al-Majīd ibn Muḥammad ibn al-Mustànṣir al-Ḫāfiẓ li-dīn Allāh'') ([[Ascaló]], entre [[1073]] i [[1076]] - el Caire, [[1150]]), [[califa]] [[Califat fatimita|fatimita]] a[[el Caire|l Caire]] ([[1131]]–[[1149]]).
 
El [[1130]] dos caps militars, Hazarmard i Barghash, el van cridar per exercir la regència, després de l'assassinat del seu cosí [[Al-Àmir (fatimita)|al-Àmir]] (1101–1130), que no havia deixat hereus mascles, però la reina Djiha estava en estat. Va acceptar el càrrec però això va provocar l'hostilitat de'Abu Ali Ahmad ibn al-Afdal, conegut com a Kutayfat, fill de l'anterior ministre al-Afdal (assassinat per orde d'al-Amir el 1121). El mateix dia que Abu l-Maymun Abd al-Madjid fou proclamat regent, Kutayfat va donar un cop d'estat amb el suport de Barghash que havia estat eliminat del visiriat i havia canviat de bàndol. Hazarmard fou derrotat i Abu l-Maymun empresonat. Kutayfat va confiscar els tresors de palau i es va declarar lloctinent de l'imam esperat pels xiïtes duodecimans; la doctrina ismaïlita fou substituïda per la dels duodecimans; els ismaïlites es van organitzar i al cap d'un any, el [[8 de desembre]] de [[1131]], van fer una contrarevolució amb el suport dels joves partidaris d'al-Amir, coneguts com els Amiriyya, dirigits pel camarlenc armeni Yanis. Kutayfat fou assassinat i Abu l-Maymun alliberat i retornat a la regència, però finalment al cap de pocs mesos un decret (''sidjill'') el va proclamar definitivament califa amb el títol d'al-Hafiz li-din Allah.