Clement Greenberg: diferència entre les revisions

'''Clement Greenberg''' ([[16 de gener]] de [[1909]] - [[7 de maig]] de [[1994]]) va ser un influent [[crític d'art]] nord-americà molt relacionat amb el moviment abstracte als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. En particular, va promoure el moviment de l'[[expressionisme abstracte]] i va tindre relacions molt estretes amb el pintor [[Jackson Pollock]]. 

== [[Kitsch]] ==

Greenberg es va graduar a la [[Universitat de Syracuse]] de [[Nova York]]. Va destacar per primer cop com a crític d'art amb el seu assaig ''Avantguarda i Kitsch'', publicat per primer cop al diari ''Partisan Review'' el [[1939]], aquest article va ser el resultat de la correspondència entre [[Dwight Macdonald|Dwight MacDonald]] i el propi Greenberg, i va ser un dels que va aportar retribucions més importants sobre el fenomen del kitsch. En aquest article va afirmar que l'[[avantguarda]] i l'[[Art modern|art modernistamodern]] van ser un mitjà de resistir-se a la nivelaciól'anivellació de la [[cultura]] produïda per la propaganda capitalista. Greenberg es va apropiar de la paraula alemanya '[[kitsch]]' per a descriure aquest [[consumisme]], tot i que les seves connotacions han canviat des de llavors cap a una noció més afirmativa de materials de desfet de la cultura capitalista. L'art modern, com la [[filosofia]], va explorar les condicions sota les quals experimentem i entenem el món.

El kitsch és, segons Greenberg, la cultura que es va crear al segle XX per als [[camperols]] alfabetitzats que van arribar a les ciutats amb la industrialització, una nova forma que està a mig camí entre la [[cultura]] de la [[ciutat]] i la [[cultura popular]], una cultura succedània destinada a aquells que, "insensibles als valors de la cultura genuïna, estaven famolencs de distraccions que només algun tipus de cultura pot proporcionar<ref>{{Ref-llibre|cognom=Greenberg|nom=Climent|títol=Avantguarda i Kitsch|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn= }} </ref>". Greenberg va prendre el terme "kitsch" del llenguatge [[jiddisch]] (una barreja d'alemany, hebreu i altres llengües) emprada pels [[jueus]] centreeuropeus. El seu article va contribuir a popularitzar el terme més enllà d'aquests cercles.  

== [[Expressionisme abstracte|Expressionisme Abstracte]] ==

Als anys posteriors a la [[Segona Guerra Mundial]], Greenberg va considerar que els millors artistes d'[[Avantguardisme|avantguarda]] estaven sorgint als Estats Units i no a [[Europa]]. Va defensar en particular a [[Jackson Pollock]] com el millor [[pintor]] de la seva [[generació]], conmemorantcommemorant els [[Quadre|quadres]] de «pintura gestual» ''all over''. A l'[[assaig]] del [[1955]] titulat «''American-Type Painting''», Greenberg va defensar l'obra dels expressionistes abstracesabstractes, entre ells [[Jackson Pollock]], [[Willem de Kooning]], [[Hans Hofmann]], Barnett Newman, i Clyfford Still, com la següent etapa en l'[[art modern]], dient que aquests pintors estaven avançant cap a un major èmfasi en la «''planeitat''» del pla pictòric. Greenberg va afirmar que aquest caràcter pla separava la seva obra dels antics [[mestres]], els qui consideraven el caràcter pla del [[llenç]] com un obstaceobstacle per a la [[pintura]]. També defensà un mètode d'autocrítica que permetés que la pintura abstracta passés de ser ''paper pintat decroatiudecoratiu'' a un autèntic [[art]]. Considerava que els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] s'haven convertit en el guardià de l'«art avançat». Va lloar moviments similars que estaven tenint lloc a l'extrangerestranger i, després de l'èxit de l'[[Exposició d'art|exposició]] de ''Painters Eleven'' el [[1956]] amb els [[Artista|artistes]] abstractes nord-americans a la [[galeria]] [[Riverside]] de [[Nova York]], va viatjar a [[Toronto]] a veure l'obra del grup el [[1957]]. Va quedar particularment impressionat pel potencial de pintors com William Ronald i Jack Bush, i més tard va desenvolupar una amistat íntima amb aquest últim. Greenberg va veure en l'obra post-Painters Eleven de Bush una clara manifestació del canvi des de l'[[Expressionismeexpressionisme abstracte|expressionisme abstrace]] fins a la pintura dels camps de color i l'[[abstracció lírica]], un canvi que ell havia reclamat en la major part dels seus escrits de l'època.

RebtujàRebutjà el [[Art popular|Pop Art]] dels anys [[1960]], una tendència clarament influenciada per la cultura kitsch. La seva oposició a les teories post-modernes i als moviments socialment compromesos dins de l'art van dur-li a ser rebutjat per [[Artista|artistes]] i historiadors de l'art posteriors.

== Abstracció Postpictóricapostpictórica o Novanova Abstraccióabstracció ==

Amb el temps, Greenberg es va preocupar perquè alguns expressionistes abstractes havianhavien quedat reduïts a un «conjunt de manierismes» i va buscar una nova sèrie d'artistes que van arribar a una certa puresa que revelés la [[Veritat|veracitat]] del [[llenç]], i els aspectes [[Espai bidimensional|bidimensionals]] de l'espai («''planeita''t»). Greenberg va encunyar el terme «[[Abstraccióabstracció postpictórica|abstracció postpictòrica]]» per distinguirdistingir-los de l'[[expressionisme abstracte]], o [[abstracció pictòrica]]. L'[[Abstraccióabstracció postpictórica|abstracció postpictòrica]] va reaccionar contra l'abstracció gesturalgestual i es va ramificar en dos grups, els pintors ''Hard-Edged'' com [[Ellsworth Kelly]] i [[Frank Stella]], els quals van explorar les relacions entre formes i vores, i els pintors ''Color-Field'' com [[Helen Frankenthaler]] i [[Morris Louis Bernstein|Marris Louis]], els quals van abocar la pintura diluïda en el llenç sense imprimacióemprimació per explorar els aspectes de color pur i fluid.

== Referéncies Notes==