Albaida: diferència entre les revisions

Després de la [[Conquesta de València|conquesta cristiana]] del [[1244]] per [[Jaume I]] forma part de la [[Corona d'Aragó]], la població àrab va ser expulsada per haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'inicià, aleshores, una repoblació amb colons procedents d'[[Aragó]], [[Catalunya]] i [[Castella]].

 

 

El [[1269]], Albaida fou alienada del Patrimoni Reial i es va iniciar la seua dependència senyorial. En la titularitat de la senyoria van succeir-se distintes cases nobiliàries fins a arribar, a la fi del {{segle|XV}} (quan el [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] va concedir el primer títol de comte d'Albaida), als Milà d'Aragó, que es mantingueren al capdavant fins a la seua definitiva desaparició. Des de final del {{segle|XIII}}, els senyors d'Albaida, exercien sobre ella (per donació efectuada ''ad feudum Catalonia''), la jurisdicció baronial, que els facultava per exercir justícia sobre llurs habitants en tota mena de delictes. Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Sabem que, a principi del {{segle|XVII|s}}, la vila adquirí la condició d'[[Universitat d'Albaida|Universitat]].