En [[física de partícules]], '''''B''''' '''''−''''' '''''L''''' (pronunciat "B menys ela") és un [[nombre quàntic]] obtingut de la diferència entre el [[nombre bariònic]] (B) i [[nombre leptònic]] (L).<ref>{{Ref-web|url = http://dx.doi.org/10.1016/0370-2693(80)90436-0|títol = Quark - Lepton Symmetry and B-L as the U(1) Generator of the Electroweak Symmetry Group|consulta = |llengua = anglès|editor = Phys.Lett. B91 222-224|data = (1980)}}</ref>
Aquest nombre quàntic correspon a la càrrega d'una [[simetria]] [[Grup unitari especial|U(1)]] [[Simetria global|global]] o [[Teoria de gauge|de gauge]] dins alguns models de [[Teoria de la gran unificació|teories de la gran unificació]], (GUT) anomenades U(1)<sub>B</sub> <sub>−</sub> <sub>L</sub>. A diferència del nombre bariònic o leptònic sols, aquesta hipotètica simetria no seria trencada per [[Anomalia quiral|anomalies quirals]] ni [[Anomalia gravitacional|anomalies gravitacionals]], sempre que la simetria sigui global, que és el cas per al qual aquesta simetria és sovint invocada. Si ''B'' − ''L'' existeix com a simetria, ha de ser [[Trencament espontani de simetria|trencada espontàniament]] per a donar [[massa]] no nul·la als [[Neutrí|neutrins]] suposant un [[Mecanisme balancí|mecanisme de generació de massa de tipus balancí]] ('seesaw' en anglès). Els [[Bosó de gauge|bosons de gauge]] associats a aquesta simetria s'anomenen generalment [[bosons X i Y]].
Les anomalies que trencarien la conservació dels nombres bariònic i leptònics individualment cancel·len de tal manera que el nombre B − L és sempre [[Llei de conservació|conservat.]] Un exemple hipotètic és la [[desintegració del protó]], on un [[protó]] (''B'' = 1; ''L'' = 0) decau en un [[pió]] (''B'' = 0, ''L'' = 0) i un [[positró]] (''B'' = 0; ''L'' = −1).
La [[hipercàrrega feble]] Y<sub>W</sub> està relacionada amb B − L via la [[X (càrrega)|càrrega X]]:
