El llac Baikal és un [[rift]] on l'[[escorça terrestre]] s'està separant.<ref name="oddities">{{ref-web|url=http://www.gi.alaska.edu/ScienceForum/ASF9/986.html|títol=The Oddities of Lake Baikal|editor=Alaska Science Forum |consulta=27 d'agost del 2010}}</ref> Amb els seus 636 km de llargària i 79 d'amplada és la major superfície d'aigua dolça d'Àsia (31.722 km<sup>2</sup>) a més de ser el llac de més fondària del [[món]] amb els seus 1642 metres. El fons del llac és a 1186,5 metres sota del nivell del mar, però per sota d'aquest hi ha uns 7 km de [[sediment]]s, el que situa els fons del rift a una 8 o 11 km per sota de la superfície, això fa que sigui en rift continental més profund.<ref name="oddities"/> En termes geològics aquest rift és jove i actiu, s'eixampla uns dos centímetres per any. La zona de la [[falla]] també és [[Terratrèmol|sísmicament]] activa, hi ha [[Font termal|aigües termals]] i terratrèmols notables cada pocs anys. L'únic [[riu]] emissari és l'[[Angarà]], un afluent del [[Ienissei]].
La seva edat s'estima entre 25 i 30 milions d'anys, un dels llacs més antics en la [[Geologia|història geològica]]. És un cas únic entre els grans llacs situats a latituds altes perquè els seus [[sediment]]s no han estat afectats per les glaceres continentals. Els estudis que van fer nord-americans i russos a la [[dècada del 1990]] proporcionen un registre detallat de les variacions [[Clima|climàtiques]] durant els últims 250.000 anys. En un futur pròxim s'espera poder accedir a capes de sediments més profundes. El Baikal és, a més, l'únic llac d'aigua dolça on s'han trobat proves directes i indirectes de l'existència de l'[[hidrat de gas]].<ref>Kuzmin, M.I., et al., 1998. First find of gas hydrates in sediments of Lake Baikal. Doklady Adademii Nauk, 362: 541–543 (en Rus).</ref><ref>{{ref-publicació |autor=M. Vanneste, M. De Batist, A. Golmshtok, A. Kremlev & W. Versteeg |any=2001 |article=Multi-frequency seismic study of gas hydrate-bearing sediments in Lake Baikal, Siberia |publicació=Marine Gology |volum=172 |exemplar=1 |pàgines=1–21 |doi=10.1016/S0025-3227(00)00117-1}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=P. Van Rensbergen, M. De Batist, J. Klerkx, R. Hus, J. Poort, M. Vanneste, N. Granin, O. Khlystov & P. Krinitsky |any=2002 |article=Sublacustrine mud volcanoes and methane seeps caused by dissociation of gas hydrates in Lake Baikal |publicació=Geology |volum=30 |exemplar=7 |pàgines=631–634 |doi=10.1130/0091-7613(2002)030030<0631:SMVAMS>22.0.CO;2}}</ref>
[[Fitxer:Lakes scheme CZ.png|thumb|Esquema de la fondària dels llacs Baikal, [[Llac Tanganyika|Tanganika]] i la [[Mar Càspia]].]]
== Història ==
La zona propera la llac Baikal té una llarga història amb presència humana. Una primera tribu coneguda a la zona va ser la dels [[kurikans]], avantpassats de dos grups ètnics: els [[buriats]] i els [[iacuts]].
Situat a l'antic territori septentrional de la confederació [[xiongnu]], el llac Baikal va ser un dels llocs de la [[guerra Han-Xiongnu]], en la qual els exèrcits de la [[dinastia Han]] van perseguir i van derrotar a les forces xiongnu, des del [[Segle II aC|segle II a. C]]. fins al [[Segle I|segle I d. C]].. Van deixar informes que el llac era un "mar enorme" (''hanhai'') i el van designar com a mar del Nord (''Běihǎi'') dels semi-mítics [[Quatre mars|Quatre Mars]].<ref>{{ref-llibre|nom=Chun-shu|cognom=Chang|títol=The Rise of the Chinese Empire: Nation, State, and Imperialism in Early China, ca. 1600 B.C.-A.D. 8|any=2007|editorial=University of Michigan Press|isbn=978-0-472-11533-4|pàgina=264}}</ref> Els kurykans, una tribu de [[Sibèria]] que habitaven la zona al [[segle VI]], li van donar l'actual nom que es tradueix en "molta aigua". Més tard, va ser anomenat "llac natural" (''Baygal nuur'') pels [[buriats]] i "llac ric" (''Bay göl'') pels [[iacuts]].<ref>{{ref-llibre|nom=W. Bruce|cognom=Lincoln|títol=The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians|any=2007|editorial=Cornell University Press|isbn=978-0-8014-8922-8|pàgina=246}}</ref> Els [[Europa|europeus]] poc van saber del llac fins que [[Rússia]] es va expandir a l'àrea al [[segle XVII]]. El primer explorador rus que va arribar al llac Baikal va ser [[Kurbat Ivanov]] l'any 1643.<ref>{{ref-web|url=http://www.irkutsk.org/baikal/research.htm|títol=Research of the Baikal|editor=Irkutsk.org|data=18 de gener de 2006|consulta=2 de gener de 2012}}</ref>
=== Exploració russa i conquesta ===
L'expansió russa a l'àrea ocupada pels [[buriats]] al voltant del llac Baikal<ref>George V. Lantzeff and Richard A. Price, 'Eastward to Empire',1973</ref> entre els anys 1628-1658 és considerada part de la [[conquesta russa de Sibèria]]. Es va realitzar per primera vegada remuntant el [[Angarà|riu Angará]] aigües amunt des de la localitat de [[Ienisseisk|Ieniseisk]] (fundada l'any 1619) i més tard desplaçant-se cap al sud des del [[Lena|riu Lena.]] Els russos havien sentit parlar per primera vegada dels buriats l'any 1609 a la ciutat de [[Tomsk]]. D'acord amb alguns relats populars explicats un segle després del fet, l'any 1623, [[Demid Pianda]], que va poder haver estat el primer rus a arribar al Lena, va creuar des de la part superior del Lena a l'Angara i va aconseguir arribar a [[Ienisseisk|Ieniseisk]].<ref>{{ref-web|url=http://www.randewy.ru/karta/geogr24.html|títol=In Russian: Открытие Русскими Средней И Восточной Сибири|editor=Randewy.ru|data=|consulta=2 de gener de 2012}}</ref> Vikhor Savin (1624) i [[Maksim Perfíliev]] (1626 i 1627-1628) van explorar el país [[Evenkis|tungús]] a l'Angará baix. Cap a l'oest, la localitat de [[Krasnoiarsk|Krasnoyarsk]], al Yeniséi superior, va ser fundada l'any 1627 i des d'allà van partir cap a l'est una sèrie d'expedicions mal documentades. El 1628 [[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]] va trobar per primera vegada un grup de buriats i va aconseguir que li tributessin el [[iasak]] a la futura seu de [[Bratsk]]. L'any 1629, Yákov Jripunov va partir de Tomsk per trobar una mina de plata sobre la qual hi havia molts rumors. Els seus homes aviat van començar a saquejar tant als russos com als natius. A ells se'ls va unir un altre grup de Krasnoyarsk, però van abandonar el país buriat quan van escassejar els aliments. La seva incursió va fer que fos difícil que altres russos entressin a la zona. L'any 1631 Maksim Perfíliev va construir un [[ostrog]] a [[Bratsk]]. La pacificació va tenir un èxit moderat, ja que l'any1634 va ser destruïda Bratsk i morta la seva guarnició. La història explica que els buriats, que no sabien com utilitzar armes de foc, van decidir cremar els [[Mosquet|mosquets]], juntament amb els [[cosacs]] morts. El foc va provocar que les armes de foc es disparessin i matessin a unes poques persones, la qual cosa va portar a pensar als buriats que els russos seguien lluitant després de morts. El 1635 Bratsk va ser reconstruïda per una expedició de càstig al comandament de Radukovski. El 1638 va ser assetjada de nou sense èxit.
L'any 1638 Perfíliev va creuar des de l'Angará el riu Ilim fins a arribar al [[Lena|riu Lena]] i va descendir aigües avall fins a [[Oliókminsk]]. De retorn, va navegar pel [[Vitim|riu Vitim]] a l'àrea oriental del llac Baikal (1640), on va escoltar informes sobre el país de l'[[Amur]]. L'any 1641 es va fundar en el curs superior del [[Lena]] una nova localitat, [[Verjolensk]]. El 1643 [[Kurbat Ivanov]] anà més enllà remuntant el Lena i es va convertir en el primer rus que va veure el llac Baikal i l'[[illa d'Oljón]]. La meitat de la seva partida, al comandament de [[Skorojódov]], es va mantenir en el llac, aconseguint la resta l'Alt Angará en el seu extrem nord i hivernant al [[Barguzin|riu Barguzín]], al costat nord-est. L'any 1644 Iván Pojábov va remuntar l'Angará fins al Baikal, convertint-se tal vegada en el primer rus a utilitzar aquesta ruta, difícil a causa de la ràpida corrent. Va creuar el llac i va explorar el [[Selengà|riu Selenga]] inferior. Cap al 1647 va repetir el viatge, obtenint guies i visitant al Tsetsen Khan prop d'[[Ulan Bator]]. L'any 1648, Iván Galkin va construir un [[ostrog]] al riu Barguzin que es va convertir en un centre per a l'expansió cap a l'est. En 1652 Vasili Kolésnikov va informar des de Barguzin que es podia arribar al país d'Amur, seguint els rius Selengá, Udá i Jilok fins a aconseguir els futurs llocs de [[Txità|Chitá]] i [[Nértxinsk|Nérchinsk.]] L'any 1653 [[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]], en el seu segon gran viatge per explorar i recaptar impostos, va prendre la ruta de Kolésnikov fins al [[Llac Irguen|llac Irguén]], a l'oest de Chitá i, durant l'hivern, un dels seus homes, Urásov, va fundar Nérchinsk, a la vora del [[Nercha|riu Nercha.]] La següent primavera va tractar d'ocupar Nérchinsk, però va ser obligat pels seus homes a unir-se a Stephánov a l'Amur. Nérchinsk va ser destruït pels [[tungús]] locals, però reconstruït l'any 1658.
== Vegeu també ==
|