Llac Baikal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 18:
El llac Baikal és un [[rift]] on l'[[escorça terrestre]] s'està separant.<ref name="oddities">{{ref-web|url=http://www.gi.alaska.edu/ScienceForum/ASF9/986.html|títol=The Oddities of Lake Baikal|editor=Alaska Science Forum |consulta=27 d'agost del 2010}}</ref> Amb els seus 636 km de llargària i 79 d'amplada és la major superfície d'aigua dolça d'Àsia (31.722 km<sup>2</sup>) a més de ser el llac de més fondària del [[món]] amb els seus 1642 metres. El fons del llac és a 1186,5 metres sota del nivell del mar, però per sota d'aquest hi ha uns 7 km de [[sediment]]s, el que situa els fons del rift a una 8 o 11 km per sota de la superfície, això fa que sigui en rift continental més profund.<ref name="oddities"/> En termes geològics aquest rift és jove i actiu, s'eixampla uns dos centímetres per any. La zona de la [[falla]] també és [[Terratrèmol|sísmicament]] activa, hi ha [[Font termal|aigües termals]] i terratrèmols notables cada pocs anys. L'únic [[riu]] emissari és l'[[Angarà]], un afluent del [[Ienissei]].
 
La seva edat s'estima entre 25 i 30 milions d'anys, un dels llacs més antics en la [[Geologia|història geològica]]. És un cas únic entre els grans llacs situats a latituds altes perquè els seus [[sediment]]s no han estat afectats per les glaceres continentals. Els estudis que van fer nord-americans i russos a la [[dècada del 1990]] proporcionen un registre detallat de les variacions [[Clima|climàtiques]] durant els últims 250.000 anys. En un futur pròxim s'espera poder accedir a capes de sediments més profundes. El Baikal és, a més, l'únic llac d'aigua dolça on s'han trobat proves directes i indirectes de l'existència de l'[[hidrat de gas]].<ref>Kuzmin, M.I., et al., 1998. First find of gas hydrates in sediments of Lake Baikal. Doklady Adademii Nauk, 362: 541–543 (en Rus).</ref><ref>{{ref-publicació |autor=M. Vanneste, M. De Batist, A. Golmshtok, A. Kremlev & W. Versteeg |any=2001 |article=Multi-frequency seismic study of gas hydrate-bearing sediments in Lake Baikal, Siberia |publicació=Marine Gology |volum=172 |exemplar=1 |pàgines=1–21 |doi=10.1016/S0025-3227(00)00117-1}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=P. Van Rensbergen, M. De Batist, J. Klerkx, R. Hus, J. Poort, M. Vanneste, N. Granin, O. Khlystov & P. Krinitsky |any=2002 |article=Sublacustrine mud volcanoes and methane seeps caused by dissociation of gas hydrates in Lake Baikal |publicació=Geology |volum=30 |exemplar=7 |pàgines=631–634 |doi=10.1130/0091-7613(2002)​030030<0631:SMVAMS>​22.0.CO;2}}</ref>
 
[[Fitxer:Lakes scheme CZ.png|thumb|Esquema de la fondària dels llacs Baikal, [[Llac Tanganyika|Tanganika]] i la [[Mar Càspia]].]]
Línia 121:
 
== Història ==
La zona propera la llac Baikal té una llarga història amb presència humana. Una primera tribu coneguda a la zona va &nbsp;ser la dels [[kurikans]], avantpassats de dos grups ètnics: els &nbsp;[[buriats]] i els [[iacuts]].
 
Situat a l'antic territori septentrional de la confederació [[xiongnu]], el llac Baikal va ser un dels llocs de la [[guerra Han-Xiongnu]], en la qual els exèrcits de la &nbsp;[[dinastia Han]] &nbsp;van perseguir i van derrotar a les forces xiongnu, des del &nbsp;[[Segle II aC|segle &nbsp;II a. &nbsp;C]]. fins al &nbsp;[[Segle I|segle I &nbsp;d. &nbsp;C]].. Van deixar informes que el llac era un "mar enorme" (''hanhai'') i el van designar com a mar del Nord (''Běihǎi'') dels semi-mítics &nbsp;[[Quatre mars|Quatre Mars]].<ref>{{ref-llibre|nom=Chun-shu|cognom=Chang|títol=The Rise of the Chinese Empire: Nation, State, and Imperialism in Early China, ca. 1600 B.C.-A.D. 8|any=2007|editorial=University of Michigan Press|isbn=978-0-472-11533-4|pàgina=264}}</ref> Els kurykans, una tribu de [[Sibèria]] que habitaven la zona al [[segle VI]], li van donar l'actual nom que es tradueix en "molta aigua". Més tard, va ser anomenat "llac natural" (''Baygal nuur'') pels [[buriats]] i "llac ric" (''Bay göl'') pels &nbsp;[[iacuts]].<ref>{{ref-llibre|nom=W. Bruce|cognom=Lincoln|títol=The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians|any=2007|editorial=Cornell University Press|isbn=978-0-8014-8922-8|pàgina=246}}</ref> Els [[Europa|europeus]] poc van saber del llac fins que [[Rússia]] es va expandir a l'àrea al [[segle XVII]]. El primer explorador rus que va arribar al llac Baikal va ser &nbsp;[[Kurbat Ivanov]] &nbsp;l'any 1643.<ref>{{ref-web|url=http://www.irkutsk.org/baikal/research.htm|títol=Research of the Baikal|editor=Irkutsk.org|data=18 de gener de 2006|consulta=2 de gener de 2012}}</ref>
 
=== Exploració russa i conquesta ===
L'expansió russa a l'àrea ocupada pels &nbsp;[[buriats]] &nbsp;al voltant del llac Baikal<ref>George V. Lantzeff and Richard A. Price, 'Eastward to Empire',1973</ref> entre els anys 1628-1658 és considerada part de la &nbsp;[[conquesta russa de Sibèria]]. Es va realitzar per primera vegada remuntant el &nbsp;[[Angarà|riu Angará]] &nbsp;aigües amunt des de la localitat de &nbsp;[[Ienisseisk|Ieniseisk]] &nbsp;(fundada l'any 1619) i més tard desplaçant-se cap al sud des del &nbsp;[[Lena|riu Lena.]] &nbsp;Els russos havien sentit parlar per primera vegada dels buriats l'any 1609 a la ciutat de &nbsp;[[Tomsk]]. &nbsp;D'acord amb alguns relats populars explicats un segle després del fet, l'any 1623, &nbsp;[[Demid Pianda]], que va poder haver estat el primer rus a arribar al Lena, va creuar des de la part superior del Lena a l'Angara i va aconseguir arribar a [[Ienisseisk|Ieniseisk]].<ref>{{ref-web|url=http://www.randewy.ru/karta/geogr24.html|títol=In Russian: Открытие Русскими Средней И Восточной Сибири|editor=Randewy.ru|data=|consulta=2 de gener de 2012}}</ref> Vikhor Savin (1624) i &nbsp;[[Maksim Perfíliev]] &nbsp;(1626 i 1627-1628) van explorar el país &nbsp;[[Evenkis|tungús]] &nbsp;a l'Angará baix. &nbsp;Cap a l'oest, la localitat de &nbsp;[[Krasnoiarsk|Krasnoyarsk]], al Yeniséi superior, va ser fundada l'any 1627 i des d'allà van partir cap a l'est una sèrie d'expedicions mal documentades. &nbsp;El 1628 &nbsp;[[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]] &nbsp;va trobar per primera vegada un grup de buriats i va aconseguir que li tributessin el &nbsp;[[iasak]] &nbsp;a la futura seu de &nbsp;[[Bratsk]]. &nbsp;L'any 1629, Yákov Jripunov va partir de Tomsk per trobar una mina de plata sobre la qual hi havia molts rumors. &nbsp;Els seus homes aviat van començar a saquejar tant als russos com als natius. &nbsp;A ells se'ls va unir un altre grup de Krasnoyarsk, però van abandonar el país buriat quan van escassejar els aliments. &nbsp;La seva incursió va fer que fos difícil que altres russos entressin a la zona. &nbsp;L'any 1631 Maksim Perfíliev va construir un &nbsp;[[ostrog]] &nbsp;a [[Bratsk]]. &nbsp;La pacificació va tenir un èxit moderat, ja que l'any1634 va ser destruïda Bratsk i morta la seva guarnició. &nbsp;La història explica que els buriats, que no sabien com utilitzar armes de foc, van decidir cremar els [[Mosquet|mosquets]], juntament amb els [[cosacs]] morts. &nbsp;El foc va provocar que les armes de foc es disparessin i matessin a unes poques persones, la qual cosa va portar a pensar als buriats que els russos seguien lluitant després de morts. El 1635 Bratsk va ser reconstruïda per una expedició de càstig al comandament de Radukovski. &nbsp;El 1638 va ser assetjada de nou sense èxit.
 
L'any 1638 Perfíliev va creuar des de l'Angará el riu Ilim fins a arribar al &nbsp;[[Lena|riu Lena]] &nbsp;i va descendir aigües avall fins a &nbsp;[[Oliókminsk]]. &nbsp;De retorn, va navegar pel &nbsp;[[Vitim|riu Vitim]] &nbsp;a l'àrea oriental del llac Baikal (1640), on va escoltar informes sobre el país de l'[[Amur]]. &nbsp;L'any 1641 es va fundar en el curs superior del [[Lena]] una nova localitat, [[Verjolensk]]. &nbsp;El 1643 &nbsp;[[Kurbat Ivanov]] &nbsp;anà més enllà remuntant el Lena i es va convertir en el primer rus que va veure el llac Baikal i l'[[illa d'Oljón]]. &nbsp;La meitat de la seva partida, al comandament de [[Skorojódov]], es va mantenir en el llac, aconseguint la resta l'Alt Angará en el seu extrem nord i hivernant al &nbsp;[[Barguzin|riu Barguzín]], al costat nord-est. &nbsp;L'any 1644 Iván Pojábov va remuntar l'Angará fins al Baikal, convertint-se tal vegada en el primer rus a utilitzar aquesta ruta, difícil a causa de la ràpida corrent. &nbsp;Va creuar el llac i va explorar el &nbsp;[[Selengà|riu Selenga]] &nbsp;inferior. &nbsp;Cap al 1647 va repetir el viatge, obtenint guies i visitant al Tsetsen Khan prop d'[[Ulan Bator]]. &nbsp;L'any 1648, Iván Galkin va construir un [[ostrog]] al riu Barguzin que es va convertir en un centre per a l'expansió cap a l'est. &nbsp;En 1652 Vasili Kolésnikov va informar des de Barguzin que es podia arribar al país d'Amur, seguint els rius Selengá, Udá i Jilok fins a aconseguir els futurs llocs de &nbsp;[[Txità|Chitá]] &nbsp;i &nbsp;[[Nértxinsk|Nérchinsk.]] &nbsp;L'any 1653 &nbsp;[[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]], en el seu segon gran viatge per explorar i recaptar impostos, va prendre la ruta de Kolésnikov fins al &nbsp;[[Llac Irguen|llac Irguén]], a l'oest de Chitá i, durant l'hivern, un dels seus homes, Urásov, va fundar Nérchinsk, a la vora del &nbsp;[[Nercha|riu Nercha.]] &nbsp;La següent primavera va tractar d'ocupar Nérchinsk, però va ser obligat pels seus homes a unir-se a Stephánov a l'Amur. &nbsp;Nérchinsk va ser destruït pels [[tungús]] locals, però reconstruït l'any 1658.
 
== Vegeu també ==