Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Binet»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (bot: - fer vàries proves + fer diverses proves)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
 
==Biografia ==
Pel que fa a la seva formació acadèmica i estudis, Binet es va llicenciar en dret l’any 1878, i posteriorment   va estudiar ciències naturals a la Universitat de Sorbonne.
 
A part es va interessar per la psicologia i la va aprendre de manera autodidàctica gràcies als textos sobre psicologia de la National Library de París.
Mentre aprenia psicologia va anar formant la seva pròpia visió sobre aquest camp, tenint a [[John Stuart Mill]] i les seves idees sobre l’associacionisme com a referents i influències principals.
 
Un cop finalitzats els seus estudis, Binet va treballar a l’hospital Salpêtrière de [[Jean-Martin Charcot|Jean - Martin Charcot]]   (París) des de l’any 1883 fins a l’any 1889 com a investigador i neuròleg, dimitint dels càrrecs quan es va desacreditar la hipnosi proposada per Charcot com a mètode de tractament dels pacients.
 
També va treballar com a investigador al Laboratori de [[Psicologia experimental|Psicologia Experimental]] a la Sorbonne University (1891-1894), convertint-se en director d’aquesta des de l’any 1894 fins a l’any 1911.
Aquest últim autor, Francis Galton, va posar l’èmfasi en mesurar i aplicar les anàlisis matemàtiques a les diferències individuals. Crea el primer laboratori antropomètric i és el creador dels primers tests psicològics amb l’objectiu de discernir les diferències individuals de les persones.
 
Altres autors com Charles Spearman (1863-1945) es van centrar en l’estudi de la intel·ligència, Henry Goddard (1856-1957) tradueix a l’anglès el test de Binet- Simon i per últim, [[Lewis Terman|Lewis Terman (1877-1956)]]   la modifica.
 
== Recorregut professional ==
La carrera d’Alfred Binet consta de 3 etapes molt diferenciades:
 
-             En primer lloc va treballar com a ajudant de Charcot a la [[Hospital de la Salpêtrière|Salpêtrière]] en el camp de l’hipnotisme.
 
Va desenvolupar una tècnica per aconseguir disminuir els símptomes negatius dels pacients. Consistia a atraure amb un imant les sensacions desagradables per fer-les desaparèixer després.
Com a conseqüència, va fer un gir a la seva carrera.
 
-             Va decidir centrar-se en l’estudi de la intel·ligència basant-se en les seves filles de 2,5 i 4 anys. Va estudiar el seu desenvolupament intel·lectual i les capacitats perceptives i de pensament.
 
Com a conclusió de l'observació realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligència no pot basar-se (únicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligència es resumia en la capacitat d’adaptació a una cosa nova i diferent.
Tot això, el va desacreditar com a professional de la intel·ligència i va decidir donar l’últim tomb a la seva vida professional.
 
-             A l’última etapa de la seva vida va estudiar l’avaluació de la deficiència intel·lectual. El seu objectiu era que els nens amb necessitat d’una atenció especial fossin identificats per així poder rebre aquest ajut.
 
L'any 1899, Binet s’uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, una organització que buscava validar científicament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educatius.
* Morons (7-9 anys) -> Completar frases, trobar diferències
* Normals -> Pretenien mesurar el raonament
La fórmula que van idear per establir el quocient intel·lectual va ser:   QI=(EM/EC).
 
Tot i que Binet, aquest cop, va intentar seguir bastant fidelment el [[mètode científic]] també va rebre crítiques en aquest àmbit, ja que es creia que va voler unificar en un únic índex totes les capacitats (complexes i variades) que componen la intel·ligència.
La perspectiva d’Alfred Binet, en conclusió, s’ha definit com a:
* Nativista no radical: Importància de l’educació (pioner de la psicologia aplicada a l’àmbit escolar).
* Ortopèdia mental:   Útil per a preparar infants amb dificultats a l’escola.
* Exercicis per millorar voluntat, atenció i disciplina.
* Interessat per la individualitat.
1.333.412

modificacions