Alícia d'Antioquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Manel I +Manuel I |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 4:
Balduí II s'havia erigit en regent d'[[Antakya|Antioquia]] després de la derrota del principat en la [[batalla d'Ager Sanguinis]] el [[1119]]. El [[1126]], el jove Bohemond II, fill de [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]], el primer príncep de Antioquia, va arribar per reclamar la seva herència. Immediatament després de rebre els seus dominis, aquest es va casar amb Alícia, probablement com a resultat de negociacions anteriors a la seva arribada al Llevant.
El [[1130]] [[Bohemond II d'Antioquia]] va morir en batalla amb els turcs [[Danixmendita|danixmendites]], i Balduí va tornar a Antioquía per assumir la regència, però Alícia desitjava assumir el control de l'estat. Va intentar aliar-se a [[Imad al-Din Zengi I|Zengi]], el [[atabeg]] [[Imperi Seljúcida|seljúcida]] de [[Mossul]] i [[Alep]], oferint a la seva filla [[Constança d'Antioquia|Constança]] en noces a un príncep musulmà. Però en el camí, el missatger que va enviar va ser capturat, torturat i executat. Alícia va rebutjar deixar entrar al seu pare a [[Antakya|Antioquia]], però alguns dels nobles del principat van obrir les portes als representants de [[Jerusalem]], Folc ([[Folc V d'Anjou]] després rei Folc el Jove de Jerusalem) que era el seu cunyat,
Inicialment Alícia va fugir de la ciutadella, però va acabar per pregar clemència al seu pare i a reconciliar-se amb aquest. Va ser exiliada d'Antioquía, però li van ser concedides [[Latakia]] i [[Jabala]], les ciutats que li havien estat donades en dot per les seves noces amb Bohemond.
Balduí II va assumir la regència de Antioquía en nom de la jove Constança però va morir el [[1131]], sent succeït a Jerusalem per la seva primogènita Melisenda i per Folc V, l'espòs d'aquesta. Amb la mort del fidel Joscelí
Ponç no va permetre el pas de Folc pel [[comtat de Trípoli]], per la qual cosa el rei es va veure forçat a viatjar per mar. Els dos prínceps cristians van travar llavors una batalla a Rugia però, finalment van acordar la pau i Folc va assumir la regència d' Antioquia, col·locant el principat sota el control de [[Reinald Masoier]].
| |||