Alps Neozelandesos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 60:
|3004 metres
|}
Una gran part de la serralada està protegida en estar integrada en diversos parcs nacionals, com el
Els Alps Meridionals van ser batejats pel [[James Cook|capità Cook]] el 1770, que va descriure la seva "prodigiosa altura". Havien estat ja prèviament registrats per [[Abel Tasman]] el 1642.
Els Alps Neozelandesos divideixen també climatològicament l'Illa del Sud. A causa de la seva altitud i la seva proximitat a la costa, intercepten els vents de l'oest procedents del [[mar de Tasmània]] carregats d'humitat. En trobar-se amb l'obstacle que constitueix la serralada, són forçats a elevar-se ràpidament, per la qual cosa descarreguen la humitat en forma de pluja a les zones de menys altitud, la qual cosa fa que la costa oest de l'Illa del Sud de Nova Zelanda sigui una de les més plujoses del món, arribant en alguns llocs a 15
En l'actualitat, existeixen en la serralada nombroses glaceres. En el passat, l'activitat glacial va ser moltíssim major, la qual cosa va produir nombrosos fiords en la costa occidental de l'illa (Fiordland National Park) i profundes valls i grans llacs, com el Makatipu, el [[Llac Manapouri|Manapouri]] i l'Et Anau.
|