Alps Neozelandesos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 60:
|3004 metres
|}
Una gran part de la serralada està protegida en estar integrada en diversos parcs nacionals, com el   Parc nacional Westland, Parc nacional Aoraki/Mount, Parc nacional de la Muntanya Aspiring o [[Parc nacional de Fiordland]], els quals formen l'àrea protegida [[Te Wahipounamu]] (Sud-oest de Nova Zelanda), declarada en [[1990]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]].
 
Els Alps Meridionals van ser batejats pel [[James Cook|capità Cook]] el 1770, que va descriure la seva "prodigiosa altura". Havien estat ja prèviament registrats per [[Abel Tasman]] el 1642.
 
Els Alps Neozelandesos divideixen també climatològicament l'Illa del Sud. A causa de la seva altitud i la seva proximitat a la costa, intercepten els vents de l'oest procedents del [[mar de Tasmània]] carregats d'humitat. En trobar-se amb l'obstacle que constitueix la serralada, són forçats a elevar-se ràpidament, per la qual cosa descarreguen la humitat en forma de pluja a les zones de menys altitud, la qual cosa fa que la costa oest de l'Illa del Sud de Nova Zelanda sigui una de les més plujoses del món, arribant en alguns llocs a 15  000  mm anuals i a la creació d'un frondós bosc tropical (''rain forest''), que, no obstant això, no està en una zona tropical. En comptes de pluja, les muntanyes reben abundants precipitacions de neu, que alimenten les abundants [[Glacera|glaceres]] amb què compta la serralada. Ja perduda la seva humitat, el vent arriba a les planes de Canterbury i [[Otago]] en el seu camí cap a l'oceà Pacífic. D'aquesta forma, la part oriental de l'Illa del Sud és una de les més assolellades de Nova Zelanda.
 
En l'actualitat, existeixen en la serralada nombroses glaceres. En el passat, l'activitat glacial va ser moltíssim major, la qual cosa va produir nombrosos fiords en la costa occidental de l'illa (Fiordland National Park) i profundes valls i grans llacs, com el Makatipu, el [[Llac Manapouri|Manapouri]] i l'Et Anau.