Brisgòvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 4:
El segle XII pertanyia als [[Zähringen]] junt amb tot el que avui és el sud-oest d'[[Alemanya]] i [[Suïssa]]; el ducat formava una important posició de poder però no fou capaç de formar una realitat coherent i ben fonamentada en el sentit d'un domini unificat. La mineria de la plata a la [[Selva Negra]] era la seva base financera. Els Zähringen operaven dins de la seva esfera d'influència amb una activa política d'assentaments, i van fundar nombroses ciutats, pobles i monestirs. Ells van escollir els llocs per consideracions polítiques i econòmiques. Una legislació uniforme, la gestió centralitzada i la màxima llibertat per als ciutadans de les ciutats va marcar el seu domini. Els [[comtat de Friburg|comtes de Friburg]] (que eren descendents dels [[comtat d'Urach|comtes d'Urach]]) van entrar el 1218 en possessió dels territoris dels Zähringen (una part va passar als comtes de Kyburg).
Sota govern dels comtes de Friburg, amb el comte Eginó III, la ciutat de Friburg va comprar finalment la seva llibertat amb la plata (un pes de 20.000 marcs) el 1368, i els Habsburg es van fer amb totes les altres possessions del Breisgau. L'alt funcionari de Brisgòvia va pertànyer així fins a 1805 o
Després de gairebé 500 anys de domini d'Àustria el Breisgau i [[Friburg de Brisgòvia|Friburg-ciutat]], en contra de la voluntat de la majoria de la població, van passar al Gran Ducat de Baden. Avui dia el Breisgau és part del districte de Breisgau o Brisgòvia a la [[Selva Negra]], districte d'[[Emmendingen]]. La ciutat de Friburg és el seu centre.
| |||