Arpa: diferència entre les revisions

12 bytes afegits ,  fa 3 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(amplio el contingut)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
== Història<ref>{{ref-llibre |cognom=Remnant |nom=Mary |títol=Historia de los instrumentos musicales |pàgines=17-26 |editorial=American Bar Association |isbn=8495601524 |url=https://books.google.es/books?id=7VSUT3_zJ58C&pg=PA25&dq=tocar+arpa+pedal&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjS_uiW2NjgAhWLTxUIHVXBDOkQ6AEIMjAB#v=onepage&q=tocar%20arpa%20pedal&f=false}}</ref> ==
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Nacht 001.jpg|right|thumb|230px|Arpa en un mural egipci]]
Les primeres arpes i [[lira|lires]] foren trobades a [[Sumer]] el 3500 aC,<ref>{{cite journalref-publicació|titletítol=The Sumerian Harp of Ur, c. 3500 B.C.E.|journalpublicació=Oxford Journal of Music and Letters|datedata=1929|volumevolum=X (2):|pagespàgines=108–123|url=http://ml.oxfordjournals.org/content/X/2/108.extract}}</ref> i diverses arpes foren trobades en llocs d'enterrament i tombes reals a [[Ur]].<ref>{{cite ref-web |titletítol=Lyres: The Royal Tombs of Ur |url=http://sumerianshakespeare.com/509245/499545.htm l|publishereditor=SumerianShakespeare.com}}</ref>
 
L'arpa que s'estudia actualment als conservatoris és fruit d'un llarg procés d'innovació que comença al final del segle XVII. Fins aleshores existien diversos tipus d'arpes segons cada regió d'Europa que seguiran pervivint amb més o menys fortuna a la música popular. Aquestes arpes tenien el problema que no es podia tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades.
El començament del sistema més reeixit es trobà al [[Tirol]] austríac a finals del segle XVII, consistia en uns ganxos que al ser accionats manualment escurçaven la longitud de la corda un semitò, però no totes les cordes disposaven d'aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d'aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.
 
Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupà connectant aquests ganxos a uns pedals que s'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures al músic. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversos fabricants tingueren gran interès per a solucionar el problema diatònic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. [[Jacob Hochbrucker]], nascut a Donauwörth a Bavària, fabricà una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL i LA que després perfeccionà ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatònica.<ref name="Stanley1997">{{cite bookref-llibre|authorautor=John Stanley|titletítol=Classical Music: An Introduction to Classical Music Through the Great Composers & Their Masterworks|url=https://books.google.com/books?id=qnrZAAAAMAAJ|datedata= 1 Maymaig 1997|publishereditorial=Reader's Digest Association|isbn=978-0-89577-947-2|pagepàgina=24}}</ref> Així se'l considera el pare de l'arpa d'un moviment.
 
Cap al 1740 s'introdueix l'arpa de pedals a París segurament a través de l'alemany Stecht o l'alsacià Phillip Mayer. A la Encyclopédie ja es presenta aquest instrument. Abans de la [[Revolució Francesa]] els fabricants d'arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d'ells fou doblar el mecanisme i també el nombre de pedals, 14 en total. Afortunadament no arribà a prosperar.
576.148

modificacions