Revisió del 10:47, 23 des 2018 modifica 176.144.162.10 (discussió) En catal Reis d'Orient no Reis mags. Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 09:45, 27 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 9: En l'àmbit catalanoparlant es troba a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Fora d'aquest àmbit, també existeix a les [[illes Canàries]]<nowiki/>i tant a [[Portugal]] com a la regió de [[Múrcia]] hi ha figures semblants, el ''cagador'' i el ''cagón'', respectivament.<ref name="ICUB"/> Origen del caganer:  Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l'arribar: “Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria.   Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves [[femtes]] fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de [[prosperitat]] i bona [[sort]] per a l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'[[Església universal\|Església]]. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l'any vinent. Amb ell hi havia la [[salut]] i la tranquil·litat de cos i [[ànima]] que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el [[Nadal]] a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i [[alegria]]; si no es col·loca, comporta desventures.

Caganer: diferència entre les revisions