|
'''Cal·lícrates de Leòntion''' (Καλλικράτης, ''Callicrates'') fou un grec de [[Leòntion]] a d'[[Acaia]].
El [[181 aC]] la [[Lliga Aquea]] va acceptar com a membre a [[Esparta]] i tots els exiliats espartans van poder tornar menys aquells que havien demostrat ingratitud després de la primera restauració dels exiliats que havia fet la mateixa Lliga Aquea. Els romans van exigir també que es cridés a aquestos homes suposats ingrats i un debat sobre l'afer es va produir a l'assemblea de la Lliga el [[179 aC]]. Cal·lícrates fou defensor de la posició romana mentre [[Licortes]] defensava el contrari, i la posició d'aquest darrer va prevaldre; la Lliga va enviar una ambaixada a Roma de la que Cal·lícrates en fou part, per donar explicacions. A l'ambaixada va donar total suport als punts de vista romans i a totes les mesures antinacionals. Al seu retorn amb cartes del senat romà, va ser nomenat general de la lliga i va usar la seva influència per defensar la causa romana.
El [[174 aC]] es va oposar a la proposat del general de la Lliga, Xenarc, per aliar-se al rei [[Perseu de Macedònia]].
El 168 aC es va oposar a Licortes que demanava l'enviament d'ajut als reis [[Ptolemeu VI Filomètor]] (180-164 aC i 163-145 aC) i [[Ptolemeu VIII Evergetes II]] Fiscó (170-169 aC i 164-163 aC) contra [[Antíoc IV Epífanes]] (174 aC-164 aC) i va proposar una mediació, i al mateix temps va demanar al cònsol romà Quint Marci de fer també de mediador.
Després de la derrota de Perseu el 168 aC, Cal·lícrates va denunciar a un miler de caps aqueus com a favorables als macedonis. I tots foren detinguts i enviats a Roma per ser jutjats davant el senat (entre ells [[Polibi]], l'historiador que va estar 17 anys presoner i fou un dels que va sobreviure). Per tot això fou molt odiat pel poble.
El [[153 aC]] va dissuadir a la Lliga de prendre partit per [[illa de Rodes | Rodes]] contra [[Creta]]. Tres anys després, el [[150 aC]], el general de la Lliga, [[Menàlcides]], subornat per la ciutat d'[[Oropos]] amb 10 talents, per ajudar a la ciutat contra [[Atenes]], va aconseguir que Cal·lícrates donés suport a Orodos a canvi de 5 talents. Però Menàlcides va evitar fer el pagament promés i Menàlcides fou llavors acusat d'un càrrec greu, del que es va poder escapar mercès a la protecció del seu successor com estrateg, Dieu, al que va pagar 3 talents.
El [[149 aC]] Cal·lícrates fou enviat com ambaixador a Roma junt amb Dieu, per oposar-se als exiliats espartans que havien demanat al senat ser restaurats. Va morir a Rodes quan anava de camí a Roma.
| 