Revisió del 21:30, 7 gen 2018 modifica Misterspritz (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.079 edits + == Vegeu també == ← Edició anterior		Revisió del 10:01, 27 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.419 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 3: '''Calcis''' ([[grec]]: Χαλκίδα, [[grec antic]]: Χαλκίς, [[Katharévussa]]: Χαλκίς) fou una ciutat de l'illa d'[[Eubea]], separada de [[Beòcia]] per l'[[estret d'Eurip]]. Avui ha recuperat aquest nom ('''Kalkis''' des finals del [[segle XIX]]) i és una ciutat d'uns seixanta mil habitants i capital del nomós d'Eubea. A l'edat mitjana va portar el nom d''''Euripos''' que es va deforma a '''Egripo'''. La llegenda diu que es va fundar abans de la guerra de Troia per colons [[jònics]] procedents de l'[[Perifèria d'Àtica\|Àtica]] dirigits per Pandoros, fill d'Erecteos. Al segle VIII i el segle VII va fundar nombroses colònies i la península calcídica va agafar el nom de la ciutat. Altres es van fundar a la [[Magna Grècia]] i [[Sicília]] i a algunes illes de la mar Egea. La colònia més important fou [[Cumae]] a la [[Campània]] (suposadament fundada el [[segle XI  aC\|1050  aC]]). Altres colònies destacades foren [[Rhegium]] a Itàlia, i [[Naxos (Sicília)\|Naxos]], [[Zancle]] i [[Tauromenion]] a Sicília. Durant aquest temps el govern era en mans de l'aristocràcia representada pels ''Hippobotis'' (els ''Hippeis'' d'altres ciutats gregues) que eren els propietaris de les terres a la fèrtil plana de Lelàntion, entre Calcis i [[Erètria]]. Les dues ciutats es van disputar aquest territori i al [[segle VIII aC]] van [[Guerra Lelantina\|entrar en guerra]].<ref>Tucídides I. 15</ref> Després de l'expulsió dels [[Pisistràtides]] d'Atenes, Calcis es va unir a Beòcia en una guerra contra Atenes, però els atenencs van envair Calcis, els van derrotar i els hi van confiscar les terres que foren repartides entre 4000 ciutadans d'Atenes (506  aC). Quan els perses dirigits per Datis i Artafernes van desembarcar a Erètria els propietaris atenencs van fugir. Després de ser rebutjats els perses, l'illa va esdevenir tributària d'Atenes. El [[445  aC]] les ciutats de l'illa i entre elles principalment Calcis, es van revoltar contra Atenes però [[Pèricles]] la va conquerir i va expulsar a l'aristocràcia de la ciutat de Calcis. El [[411  aC]], 21è any de la [[guerra del Peloponès]] l'illa es va tornar a revoltar contra Atenes. Calcis fou independent per un temps curt, car una vegada recuperats els atenencs de la seva derrota, altra vegada van imposar la sobirania a Calcis que va romandre en mans dels atenencs fins a la batalla de [[Queronea]], el [[338  aC]], que va deixar la Grècia Central en mans de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]]. Des de llavors fou un estat independent de segon ordre. El [[207  aC]] els romans, dirigits per Sulpicius, van atacar la ciutat que era dependent de Macedònia. El [[192  aC]] quant es va reprendre la guerra els romans van ocupar la ciutat i van matar als seus habitants però no van tenir prou homes per establir una guarnició. En la [[Segona guerra macedònica\|guerra entre Roma]] i la [[Lliga Etòlia]], Calcis fou aliada dels romans però quan els etolis van cridar al selèucida [[Antíoc III el gran]] es van passar a aquest i el van rebre a la ciutat. Antíoc durant el seu estatge es va enamorar de la filla del principal ciutadà amb la que es va casar. Després va ser aliada de la [[Lliga Aquea]] en la darrera guerra contra Roma i la ciutat fou destruïda per Mummius, però es va poder recuperar. Va patir l'ocupació de Mitridates Eupator. Va romandre coma una ciutat de províncies de Roma i de l'imperi romà i va quedar malmesa en el segle IV i V pels atacs gots. A la meitat del segle VI la va restaurar Justinià.

Calcis: diferència entre les revisions