Diferència entre revisions de la pàgina «Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m ((es:), Països Baixos espanyols. ········· Països Baixos dels Habsburg i es:Países Bajos de los Habsburgo. ·········· Monestir de Yuste del municipi de Cuacos de Yuste ···· (2) ¿Ok?.)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
 
== Biografia ==
A principis de 1506  Felip i Joana van tornar a la península Ibèrica per reclamar la corona, ja que la reina [[Isabel I de Castella]] havia mort. Van regnar poc temps perquè Felip va morir al setembre d’aquell mateix any i [[Joana I de Castella|Joana]] va ser tancada pel seu pare [[Ferran el Catòlic|Ferran]] al convent de Tordesillas al·ludint que estava boja. Carles fou designat hereu, però a causa de la seva minoria d’edat el seu avi [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I d’Habsburg]] va prendre la regència dels [[Disset Províncies|Països Baixos]],  i al cap de poc temps la va cedir a la seva filla Margarida d’Àustria junt amb el tutela de Carles i els seus germans. L'educació del jove Carles va ser tota feta al [[comtat de Flandes]], basada per tant en la cultura flamenca.
 
El 5 de gener del 1515 Guillem de Croy va aconseguir que l'emperador Maximilià declarés la majoria d’edat  de Carles. Els Estats Generals van nomenar-lo senyor dels Països Baixos. Així va acabar la regència de la seva tia, Margarida, però qui veritablement tenia les regnes del govern era el senyor de Chièvres, home de tota la seva confiança. Aquell mateix any, Adrià d'Utrecht va viatjar a Espanya per assegurar-se que el rei Ferran el Catòlic no li donava la corona de Castella i Aragó a Ferran I d'Habsburg, el qual havia estat tota la seva vida al seu costat i era el seu nét preferit. Poc abans de la seva mort encara volia fer rei a Ferran en comptes de Carles, però els seus consellers el van fer canviar d’opinió.
 
Al maig, els tres estaments del Regne de Navarra, reunits per requeriment del virrei Antoni Manrique de Lara, van jurar fidelitat a Carles com a rei i senyor natural.
 
Carles va consolidar-se com a rei gràcies al reconeixement del papa Lleó X en la butlla ''Pacificus et aeternum'' de l'1 d’abril del 1517. Va embarcar cap a la península ibèrica el 8 de setembre  del 1517. El 4 de novembre va visitar  breument la seva mare, la reina Joana, dita la Boja. Allí el senyor de Chièvres va obtenir de la reina l'acta on reconeixia al seu fill Carles que governés en nom seu. D’aquesta manera es donava aparença de legitimat a la presa de poder de Carles. Quan estava a Valladolid va rebre la notícia que el cardenal Cisneros havia mort, de manera que deixava el camí obert al govern de Castella.
 
El 9 de febrer del 1518 les Corts de Castella, junt amb la seva mare Joana, a Valladolid van fer jurament a Carles com a rei. En aquest acte també li van concedir 600.000 ducats i a més les
== Lluita contra el protestantisme ==
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|esquerra|thumb|230px|Carles V a Mühlberg, per [[Ticià]]]]
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos   entre d’altes el de convocar reunions o Dietes.
 
El 1520, a la Dieta de Worms, el seu germà Ferran va ser nomenat regent de l'Imperi i ascendir al rang d’arxiduc. Al mateix temps el monjo [[Martí Luter]] va ser declarat proscrit, i així es va iniciar l'enfrontament religiós entre  catòlics i luterans, posteriorment coneguts com a protestants: els seguidors de la doctrina de Luter es van reunir com a ordes reformades en la Segona Dieta d’Espira de 1529, on van protestar contra la decisió de l'emperador de restablir l'[[Edicte de Worms]], que havia estat suspès en la precedent [[Dieta d'Espira (1526)|Dieta d'Espira]] de [[1526]].
 
El [[1530]], durant la [[Dieta d'Augsburg]] se li va presentar la [[Confessió d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William Frank |títol=Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church |url= http://books.google.cat/books?id=WM8c8VdqCV8C&pg=PA52&lpg=PA52&dq=1530+charles+V+german+heresy&source=bl&ots=4P1HPay9Yl&sig=ik_8FAH5HarV8Itud3msn6N6Ygo&hl=ca&sa=X&ei=tv8nUNjxG46IhQeKsIH4CQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1530%20charles%20V%20german%20heresy&f=false |llengua=anglès | editorial=Dog Ear Publishing |data=2010 |pàgines=p.52 |isbn=1608448215 }}</ref> a la que es va respondre amb el [[Concili de Trento]] i la [[Contrareforma]].
Cansat de les nombroses guerres, durant les [[abdicacions de Brussel·les]] de [[1555]]-[[1556]], Carles I va deixar la corona Imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al seu germà [[Ferran I, emperador romanogermànic|Ferran I d'Àustria]] i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran [[Felip II de Castella]]. Va retornar a [[Castella]] i el dia [[3 de febrer]] de [[1557]] es va recloure al monestir de Yuste, [[província de Càceres|Càceres]], on va morir el [[21 de setembre]] de [[1558]].
 
Al seu testament va reconèixer el seu fill, [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d’Àustria]] com a fill seu nascut de la relació extramatrimonial &nbsp; amb Bàrbara Blomberg el 1545.
 
El 1573 el rei [[Felip II de Castella|Felip II]] va disposar el trasllat de les restes de Carles V i de la infanta Leonor d’Àustria, reina de Portugal, al Monestir de El Escorial, feina que va ser realitzada pel 5è comte d’Oropesa, [[Joan Álvarez de Toledo i de Monroi]].
1.207.409

modificacions