Càrrega buida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 4:
El principi de la càrrega buida consisteix -bàsicament- a aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del projectil per fondre el metall d'un [[blindatge]]. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la seva disposició, es projecta cap endavant, amb una força i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment metàl·lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonació i es forma un dard semilíquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge.
 
L'efecte s'aconsegueix disposant l'[[explosiu]] en forma còncava (forma de bol buit) o ​​cònicacònica al voltant d'un con, generalment de [[coure]]. En produir-se l'explosió, la força d'aquest "rebota" a l'interior del con, que se'n desvia de forma perpendicular a les parets. L'efecte resultant és una suma dels components [[vector normal|normals]] al centre del con, que es converteix en un raig de gasos ([[plasma (estat de la matèria)|plasma]]) a alta pressió i temperatura, que arrossega el metall fos del mateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de manera que s'hi produeix un efecte de [[penetració]] de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer.
 
L'angle més adequat per al con és el de 60 graus; també cal optimitzar la distància de la base del con al [[blindatge]], amb la qual cosa se'n millora sensiblement el poder de penetració. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de càrrega buida es basa en l'[[efecte Monroe]].