Corts Generals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 34:
Les '''Corts Generals''' són un òrgan constitucional de l'[[Espanya|estat espanyol]] constituït i regulat segons el títol tercer de la [[constitució espanyola de 1978]]. La constitució estableix que les Corts Generals són les representants del poble espanyol i són conformades per dues cambres: el [[Senat espanyol|Senat]] i el [[Congrés dels Diputats espanyol|Congrés dels Diputats]]. És a dir, la [[branca legislativa]] dels poders del govern té una composició bicameral.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rodríguez-Arana Muñoz |nom=Jaime |títol=Estudios de derechos autonómico |pàgines=18 |lloc=Madrid |editorial=Montecorvo |any=1997 |isbn=84-7111-353-8}}</ref> Els seus membres són elegits mitjançant sufragi universal fet per la ciutadania espanyola [[major d'edat]].
Com a representants del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: posseïxen la potestat legislativa, aproven els [[pressupostos generals de l'estat]], controlen l'acció del govern i ocupen la resta de les funcions que els atribueixi la constitució.
== Naturalesa ==
Línia 53:
El poder legislatiu té un únic límit: el marc constitucional. En virtut del principi de jerarquia normativa, les lleis no poden ser contràries a la lletra o l'esperit de la Constitució, i en aquest cas el Tribunal Constitucional podrà declarar la nul·litat. No obstant això, és important assenyalar que les lleis gaudeixen de presumpció de constitucionalitat mentre el Tribunal Constitucional no declari el contrari i que la validesa de les lleis, una vegada aprovades per les Corts Generals i sancionades pel Rei, no pot ser qüestionada ni combatuda en els [[Tribunal|tribunals ordinaris]].
L'elaboració i aprovació de les lleis té lloc en el si de cada Cambra segons el que estableix el seu respectiu Reglament, però donat el tipus de configuració de bicameralisme imperfecte queda clarament establerta la superioritat del Congrés dels Diputats sobre el Senat en el procés de formació de la voluntat legislativa de les Corts Generals.{{sfn|Pérez de Lama|1998|pp=42-43}}
Ambdues cambres tenen la iniciativa de les lleis, però el Senat ha de remetre al Congrés per tramitar els projectes de llei que prengui en consideració, pel que queda com a Cambra de segona lectura; pot esmenar o vetar els projectes de llei aprovats pel Congrés dels Diputats, però aquest pot aixecar el veto o rebutjar les esmenes per majoria absoluta, o bé per majoria simple un cop transcorreguts dos mesos.
Línia 129:
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títol=Manual del Estado Español 1999|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4 }}
== Enllaços externs ==
| |||