Viquipèdia

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 50:
Taüll (Vall de Boí)|publicació = Rescat, núm. 21|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/sant_climent.pdf|data = 2013|pàgines = 14-17}}</ref>
[[File:Huguet-RetauleCondestable-7237.jpg|thumb|268x268px|Retaule del Conestable de Portugal, de Jaume Huguet (1464-1465) a la Capella de Santa Àgata, Barcelona]]
 &nbsp;Una altra restauració rellevant va ser la dell retaule del Conestable de Portugal, realitzat per [[Jaume Huguet]] (1464-1465), va ser un encàrrec reial avui considerat com una de les peces més interessats del [[gòtic català]], al costat d'obres com el retaule dels Consellers, de [[Lluís Dalmau]]. El rei Pere, conestable de Portugal i successor de Carles de Viana, contractà a Huguet per la seva bona reputació a la ciutat comtal, on hi vivia des de feia 15 anys. Aquest retaule està compost per catorze taules, de les quals quatre conformen la predel·la. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], el retaule va ser traslladat, com moltes altres obres, al taller de la casa Solà Morales d'Olot, on ja se li va fer una primera intervenció per fixar la seva capa pictòrica i dissimular les zones estucades amb tintes neutres. Un cop finalitzada la Guerra, el retaule va ser retornat a la capella de Santa Àgueda, el seu lloc d'origen, on el taller de restauració del Museu Municipal d'Història de Barcelona en va refer els calats. L'any 1964 es recuperarien les quatre taules que conformaven la predel·la, perdudes probablement durant el segle XIX. Aquestes taules corresponents a la predel·la es recol·locarien l'any 1973, data en què també s'intervindria en les dues portes laterals. El 1993 es reprendrien les restauracions del retaule en el Centre de Restauració, instal·lat aleshores en el monestir de Sant Cugat. En la memòria d'activitats dels anys 2003-2010 del CRBMC consta, encara, com a obra en procés de restauració.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = El retaule del Conestable, de Jaume Huguet|publicació = Rescat, núm. 2|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/2_conestable.pdf|data = 1996|pàgines = 4-5}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya|article = |publicació = Catàleg d'activitats 2003-2010|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/cataleg_crbmc_2003-2010.pdf|data = 2010|pàgines = 342}}</ref>
 
Un tercer exemple d'obra rellevant restaurada aquests darrers anys és ''[[El gran dia de Girona]]'' (1863-1834), de [[Ramon Martí i Alsina]], que commemora el setge de Girona de l'any 1808, és un llenç de més de cinquanta-vuit metres quadrats i setanta quilos de pes que l'artista trigaria gairebé vint anys a finalitzar. ''El gran dia de Girona'' seria exposat per darrera vegada l'any 1939, al Palau de Belles Arts de Barcelona. Allà patiria els efectes d'un dels bombardejos de la Guerra Civil, i no seria fins al segle XXI quan el Museu d'Art de Girona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el CRBMC decidirien endegar la seva restauració, duta a terme a les instal·lacions del Centre a Valldoreix. La restauració va ser dificultosa per les seves grans dimensions i per l'estat del suport, que tenia estrips de fins a set metres. Malgrat tot, es varen fer servir els criteris menys invasius i nocius per a l'obra. En primer lloc, es consolidaria la tela en dues fases; en la primera, els estrips petits del llenç es suturarien amb fibres de lli, i en les pèrdues més significatives s'hi inseririen teixits de lli. En la segona fase, d'altra banda, s'eliminarien les deformacions de la tela a través d'un bastidor, que mantendria l'obra en una tensió contínua i homogènia. Entre ambdues fases, es dugué a terme la neteja de la superfície pictòrica. Un cop feta, es va fer l'anivellament i la reintegració de la capa pictòrica, feta sempre amb la voluntat de respectar l'original. Després de la restauració, el llenç es va traslladar a l'Auditori Josep Irla, a la seu de la Generalitat de [[Girona]], on s'hi va adequar un espai amb característiques ambientals específiques -com la temperatura o la il·luminació- per a la seva conservació.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = El gran dia de Girona de Martí Alsina: una intervenció de conservació sense precedents al nostre país|publicació = Rescat, núm. 18|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/gran_dia_girona.pdf|data = 2008|pàgines = 4-10}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Restauració_de_Béns_Mobles_de_Catalunya»