Revisió del 01:28, 12 nov 2018 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot substitueix 'regenti' per 'regent' ← Edició anterior		Revisió del 18:57, 27 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 1: {{IGP}} La '''Ciutat vella de Jerusalem''' —en {{Lang-he\|העיר ~~העתיקה‎‎~~העתיקה}}; en [[àrab]]: '''البلدة ~~القديمة‎‎~~القديمة''',  ''al-Balada al-Qadīma''; en {{lang-tr\|Kudüs}}; en [[armeni]]: <span lang="hy">Երուսաղեմի հին քաղաք</span>— és una àrea d'aproximadament 0,9 [[Quilòmetre quadrat\|km²]] situada dins de [[Jerusalem Est]], constituint fins a la dècada de [[Dècada del 1860\|1860]] part de l'entramat urbà. La Ciutat vella de Jerusalem és un indret on s'hi troben importants llocs religiosos com el [[Mont del Temple]] i el [[Mur de les Lamentacions]] de la [[Judaisme\|religió jueva]], el [[Basílica del Sant Sepulcre\|Sant Sepulcre]] de la [[Cristianisme\|religió cristiana]], i la [[Cúpula de la Roca]] i la [[Mesquita d'Al-Aqsa]] de la [[Islam\|religió musulmana]]. Línia 11: [[Fitxer:Street_of_the_Old_City_of_Jerusalem.jpg\|esquerra\|miniatura\|Calle a la ciutat vella.]] [[Fitxer:Jerusalem_Old_City_Market,_Jerusalem2.jpg\|esquerra\|miniatura\|Comerços a la ciutat vella.]] En el [[Segle XI aC\|segle XI  a.C.]] el rei [[Hebreus\|israelita]] [[David]] va conquistar la ciutat de [[Jebús]], bastió del poble [[Jebusites\|jebuseu]], un dels pobles que habitaven el país de [[Canaan]]. El bastió estava fortificat amb sòlids murs que l'envoltaven. Quan David es va instal·lar allà, va designar la ciutat com ''Ir David'' (La ciutat de David). Aquest indret està situat actualment en el sud-oest de l'actual Ciutat vella i és anomenat ''Pujol Ofel'' (va ser descobert i excavat per la ''[[Palestine Exploration Fund]]'' entre 1923 i 1925). El fill de David, [[Salomó d'Israel\|Salomón]], va estendre la construcció dels murs i a més va edificar el [[Temple de Jerusalem\|temple]] que va portar el seu nom. La ciutat va passar a cridar-se Anar Salomon (la Ciutat de Salomón) cridada en la [[Bíblia]], Jerusalem. A la mort de Salomón cap a 962 a.C va esdevenir un [[cisma]] al poble jueu i es van formar dos estats: [[Regne d'Israel\|Israel]], capital [[Samaria]] i [[Història de l'antic Israel\|Judá]], capital Jerusalem. La ciutat va resistir a través dels anys els atacs dels seus poderosos veïns, passant també per diverses etapes de vassallatge fins a l'any 587  a.  C. durant el regnat de l'últim rei de Judá, [[Sedecies\|Sedecías]], quan va ser conquistada i arrasada pel rei [[Nabucodonosor II\|Nabucodonosor]] II. El regne de Judà va passar a ser una província de l'[[Llista dels reis de Babilònia\|Imperi]] Babilònic o Imperi Caldeo i la majoria de la classe regent jueva seria enviada al desterrament en Babilònia. L'any 530  a.  C. el rei persa [[Cir II el Gran\|Ciro II el Gran]] va conquistar l'Imperi Babilònic i va permetre el retorn de les comunitats jueves deportades, a la província de Judá; aquestes van tornar a Jerusalem i van reconstruir la ciutat i el Temple de Salomón. El 332  a.  C. [[Alexandre el Gran\|Alejandre el Gran]] va conquerir l'[[Imperi Persa\|Imperi persa]] i la ciutat no va patir destruccions. A la mort d'Alejandro, Judá o [[Judea\|la Judea]], i Jerusalem van passar a formar part de l'Imperi seléucida, el que al seu torn seria annexat a l'Imperi romà el 64  a.  C. pel general romà [[Gneu Pompeu Magne\|Cneo Pompeyo Magne]], després de derrotar a aquest Imperi. Jerusalem va patir el setge i la conquesta romana, amb la destrucció dels seus murs i l'annexió a l'Imperi romà. La ciutat de Jerusalem es va recobrar durant el mandat del general [[Marc Vipsani Agripa\|Marco Vipsanio Agripa]], que va ordenar la construcció d'un nou mur anomenat la Tercera Muralla, romanent la ciutat sota l'administració d'una elite religiosa, els [[asmoneus]], quan va tenir lloc una [[Primera Guerra Judeoromana\|revolta jueva]] que va implicar novament el setge romà a Jerusalem, i la presa i destrucció de la ciutat l'any 70. d.C. realitzada pel general romà [[Tit Flavi Sabí Vespasià\|Tito Flavi Sabí Vespasià]]. Línia 54: === Barri Jueu === {{AP\|Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem}} El barri jueu de la ciutat  (en [[hebreu]]:הרובע היהודי, ''HaRova HaYehudi'') està situat al S.I de la ciutat posseeix una superfície de 0,11 km². El Barri Marroquí, fundat al [[segle XII]], va ser demolit i annexat a aquest barri en [[1967]], després de l'ocupació del sector aquest de [[Jerusalem]], per crear l'esplanada davant del Mur de les Lamentacions, amb la finalitat de crear un espai per als visitants i turistes, iniciant-se així la planificació física del barri.<ref name="Quaterly">[http://www.jerusalemquarterly.org/ViewArticle.aspx?id=239 ''The Moroccan Quarter: A History of the Present''], Thomas Abowd, Jerusalem Quaterly, nº7, 2000. </ref><ref name="AIQ">{{ref-web\|url=http://www.aiq.co.il/pages/articles/39/jerusalem.html\|títol=The Jewish Quarter in Jerusalem\|consulta=26 de desembre de 2007\|cognom=Hattis Rolef\|nom=Susan\|data=2000\|editor=''Architecture of Israel Quarterly''}}</ref> === Barri Musulmà === Línia 87: \|Sha'ar Damesek, Porta de Nablus, Porta de l'Enxampar \|[[1537]] \|Centre del costat nord {{Coord\|31\|46\|53.71\|N\|35\|13\|48.77\|E}} <br> <br> \|-

Ciutat vella de Jerusalem: diferència entre les revisions