Diferència entre revisions de la pàgina «Colònia del Riu Orange»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Robot treu tags que no fan res)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
El govern de l'Estat Lliure d'Orange s'havia traslladat a [[Kroonstad]] durant els primers mesos de la guerra i subsegüentment va actuar des de les zones rurals fins al final de la guerra. Des de la perspectiva de l'Estat Lliure d'Orange, la independència només es va perdre amb el ratificació del [[Tractat de Vereeniging]] el 31 de maig de 1902.
 
Per tant, va existir una situació constitucional ambigua entre el 6 d'octubre de 1900 i el 31 de maig de 1902, amb dues entitats constitucionals i dos governs. En el costat bòer, el govern va ser dirigit per president [[Martinus Theunis Steyn]] (1857–1916) fins al 30 de maig   de 1902, quan es va retirar malalt i va ser reemplaçat pel general [[Christiaan de Wet]]   com a   president interí.
 
En el costat britànic, Sir [[Alfred Milner]] va ser nomenat com a primer governador de la Colònia del Riu Orange el 4 de gener de 1901, amb [[Hamilton John Goold-Adams]] com a tinent-governador, actuant fins al 23 de juny de 1902. De 1902 a 1910, la colònia va ser governada per un únic governador:
* Alfred Milner, Viscount Milner,   en el càrrec 21 de juny de 1902 – 1 d'abril de 1905;
* William Palmer, 2n Earl de Selborne, en el càrrec 2 d'abril de 1905 – 7 de juny de 1907;
* Sir [[Hamilton John Goold-Adams]], en el càrrec 7 de juny de 1907 – 31 de maig de 1910
 
== Autogovern ==
El 1904 el sentiment per alguna forma d'autogovern creixia. L'[[Orangia Unie]] (''Partit d'Unió Orange'') fou formalment constituït el maig de 1906, després de diversos mesos de preparació. Una organització similar, anomenada [[Het Volk]], havia estat format pel bòers de Transvaal el gener   de1905. Ambdues organitzacions tenien els estatuts gairebé idèntics que l'[[Afrikaner Bond]], una mena de moviment polític pan-Afrikaner, i els seus objectius eren també similars – assegurar la posició dels afrikaners en l'estat i la societat. El president del ''Orangia Unie'' era [[Abraham Fischer]], polític destacat del període abans de la guerra i diplomàtic principal de les repúbliques bòers durant la [[Segona Guerra Bòer|Segona   Guerra Bòer.]] Entre els altres membres prominents estaven [[J. B. M. Hertzog]], [[Christiaan de Wet]] i [[Martinus Theunis Steyn]].
 
Un segon partit polític, el [[Partit Constitucional]] va ser format per un grup de burghers (grangers) que acceptaven el govern britànic. El president del partit era   [[Sir John G. Fraser]], que abans de la Segona Guerra Bòer ja era un prominent (pro-britànic) membre del [[Volksraad]] de l'Estat Lliure d'Orange. El Partit Constitucional va tenir força principalment a Bloemfontein, però no fora de la capital. És de notar que els programes polítics dels dos partits eren molt similars, la diferència real entre ells era l'actitud cap a l'annexió britànica i la influència afrikaner.
 
El 1905 [[Lord Selborne]], anteriorment [[Llista dels Lords Alt Almiralls i dels Primers Lords de l'Almirallat|Primer Lord de l'Almirallat]], va reemplaçar al vescomte Milner com alt comissari per Sud-àfrica i governador de les colònies del Transvaal i del Riu Orange. Selborne havia vingut a Sud-àfrica amb unes breus instruccions per guiar les antigues repúbliques bòers cap a governs colonials de la corona que s'havien de preparar per a l'autogovern. Quan el [[Partit Liberal (Regne Unit)|partit Liberal]] va pujar al poder a Gran Bretanya el desembre de 1905 el procés es va engegar amb decisió per donar a totes dues colònies, el Transvaal i el Riu Orange, autogovern sense tardar. Selborne va acceptar el canvi a situació, i l'experiment es va demostrar exitós. Va deixar de ser governador de la Colònia del Riu Orange en adquirir l'autogovern el   juny de 1907, però va retenir els seus altres càrrecs fins que el maig   de 1910 es va   retirar amb l'establiment de la [[Unió Sud-africana|Unió de Sud-àfrica]].
 
El 7 de gener de 1907 Selborne va enviar un comunicat, conegut com el [[Memoràndum de Selborne]]. Va revisar la situació dins Sud-àfrica en tot els seus aspectes econòmics i polítics i fou un document guia i una declaració comprensiva dels perills inherents en el sistema polític existent i els avantatges de la unió política que oferia. El document va tenir una influència marcada en el curs d'esdeveniments i juntament amb l'aproximació conciliadora de Selborne va ajudar a reconciliar les comunitats holandesa i britànica de Sud-àfrica.
== Enllaços externs ==
* [http://www.worldstatesmen.org/South_Africa.html#Orange%20Free%20State WorldStatesmen- SouthAfrica]
*Aquest article &nbsp;incorpora text d'una publicació ara en el [[domini públic]]: &nbsp;Chisholm, Hugh, ed. (1911).{{1911}} <cite class="citation encyclopaedia" id="CITEREFChisholm1911" contenteditable="false">''[[Encyclopædia Britannica (edició de 1911)|Encyclopædia Britannica]]'' (11è ed.</cite><cite class="citation encyclopaedia" id="CITEREFChisholm1911" contenteditable="false">). </cite><cite class="citation encyclopaedia" id="CITEREFChisholm1911" contenteditable="false">@Cambridge Premsa Universitària.</cite> &nbsp;
{{Autoritat}}
 
1.281.271

modificacions