Companyia d'Ostende: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ18 |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 38:
La primera nau de la Companyia de Ostende va arribar a [[Balasore]], a [[Orissa]], el 1719. El 13 d'agost de 1719 va establir una factoria a Cabelon (Kovalam) a la costa de Coromandel. Va rebré el 1721 un [[firman]] del nawab [[Murshid Kuli Khan]] autoritzant-la a establir una factoria a Bankibazar (avui Ichapur a [[Bengala Occidental]]), al costat dret del riu [[Riu Hugli|Hooghly]] i fortificar el recinte. S'hauria posat en activitat l'estiu del 1723 i com a resultat de les pressions urgents fetes pels anglesos i holandesos, el [[Nabab|nawab]] va ordenar que les fortificacions fossin confiscades, cosa a la que els ostendesos es van negar. Va seguir un primer conflicte (sens dubte el 1724). L'atmosfera va restar hostil.
Mentrestant, el 19 de desembre de [[1722]], l'emperador va promulgar la carta de la Companyia General Imperial i Reial de les Índies (també anomenada Companyia Imperial d'Ostende o ''Kaiserliche Ostender Kompanie''), establerta en els ''[[Països Baixos austríacs|Països Baixos Austríacs]]'' ''sota la protecció de Sant Carles.'' Els vaixells viatjaren sota el pavelló imperial i reial. El capital de la companyia fou de <span>6</span> milions de florins, representats per 6.000 accions de 1.000 florins. La companyia
El comerç va continuar - amb èxit - malgrat els conflictes i l'hostilitat dels anglesos i dels holandesos. Les intrigues i pressions de les seves grans rivals van augmentar fins al punt que, al congrés de [[Aquisgrà]] de [[1727]], l'emperador del Sacre Imperi que havia perdut el suport dels regnes de les Espanyes, va haver d'acceptar certes restriccions. Si bé la factoria de Bankibazar fou confirmada, la carta imperial fou suspesa (31 de maig de 1727) i cap nau no hi va poder ser enviada des de Ostende durant set anys. El 5 de juliol de 1727 Banquibazar fou oficialment cedida a Àustria.
Línia 44:
Els ostendesos van obtenir el permís d'obrir una factoria a [[Balasore]] cosa que va rebre igualment el boicot dels anglesos i holandesos i aquests últims no van dubtar en pagar el ''fawjdar'' local perquè expulsés els comerciants.
En [[1730]] les ribes del riu Hooghly (Hugli)
Finalment, i a canvi de l'acceptació per l'Anglaterra de la [[Pragmàtica Sanció del 1713|Pragmatique Sanció]], [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] va renunciar a la Companyia de Ostende i va posar oficialment final a les seves activitats (16 de març de 1731 al segon tractat de Viena). Aquesta decisió no fou coneguda fins uns quants anys més tard a [[Bengala]]. Les naus ostendeses arribaren regularment a Bankibazar fins al 1733 malgrat el bloqueig holandès. Un viatger francès va comprovar el 1734 que la bandera imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] flotava sobre la factoria de Bankibazar.
Línia 53:
== Personalitats ==
Entre els capitans de la Companyia d'Ostende
* [[Guillem de Brouwer]], un dels més brillants marins de la companyia. Així el 1727, atacat per una flota de pirates xinesos tornant de Cantó, va aconseguir aniquilar-la, per a satisfacció dels pobles riberencs.
* [[François de Schonamille]]
Línia 77:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|nom = Jan|cognom = Parmentier |llengua = neerlandès|títol = De holle compagnie: smokkel en legale handel onder Zuidnederlandse vlag in Bengalen, ca. 1720-1744| editorial = Uitgeverij Verloren| |col·lecció = Zeven Provinciën|volum = IV|data = 1992|isbn = 9789065501110|pàgines =92}}
* Aniruddha Roy: article ''Ostend Company'' a la Banglapèdia; ''Nacional Encyclopedia of Bangladesh'', 2003, vol. 7, pàg.
== Vegeu també ==
*
*
*
* [[Companyia Holandesa de les Índies Occidentals]], fundada l'any [[1621]]
* [[Companyia Francesa de les Índies Orientals]], fundada l'any [[1664]]
| |||