Cònsol romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 3:
==Orígens==
Abolida la [[Regne de Roma|monarquia]] ([[509
El [[452
Els cònsols eren originalment [[patricis]], però després del llarg enfrontament polític entre patricis i [[plebeu]]s, amb les ''[[leges Liciniae-Sextiae]]'' de [[367
El concepte de la '''doble magistratura''' podria derivar de la ciutat de [[Cartago]] on existia un col·legi de ''sufetes'' o jutges d'actuació conjunta, o de la Itàlia central on col·legis de ''middices'' exercien el poder conjuntament entre [[sabins]] i [[samnites]].
==Funcions==
Inicialment els reis disposaven del dret de fer cultivar les seves terres mitjançant prestacions imposades als ciutadans, i els no ciutadans eren de fet [[client (Roma)|clients]] dels monarques; però aquests dos drets van desaparèixer, i ja no foren posseïts pels cònsols. En matèria judicial, en els delictes que comportaven multes fortes o penes corporals, el rei havia de jutjar a l'acusat, i decidia si tindria dret a apel·lació i a l'indult. La ''[[lex Valeria de provocatione]]'' ([[509
Si algun cònsol tenia la gosadia d'enfrontar-se a la seva ''nobilitas'', els sacerdots (també inicialment patricis) podien crear-li moltes dificultats, a més que la seva magistratura podia ser suspesa nomenant-se a un [[Dictador romà|dictador]]. D'altra banda, el seu curt període de magistratura, al final de la qual tornava a ser un simple ciutadà que havia d'obeir als nous magistrats, li impedien de fet qualsevol decisió contrària a la seva classe. Però per a més seguretat es va establir el costum que les decisions dels cònsols havien de ser ratificades pel [[senat romà|Senat]], permetent a aquest controlar tots els tractats polítics, l'administració, la divisió de terres públiques i en general tots els actes que transcendien més d'un any; fins i tot el tresor públic no podia ser tocat pel cònsol, o en el seu cas pel dictador, sense permís del Senat. L'administració del tresor de l'estat va ser confiada a dos funcionaris permanents ([[qüestor]]s), nomenats inicialment pels cònsols (després electius) però subjectes a les ordres del Senat.
Línia 18:
La seva data d'entrada en funcions era variable, no sent habitual la data d'[[1 de març]] (inici de l'any a Roma), doncs en general al concloure el seu mandat just a l'any del seu nomenament, les seves funcions es prolongaven uns dies fins a la cerimònia de renúncia, formal, oficial i solemne. El cònsol, en acabar la seva funció, estava sotmès a les lleis i si esqueia havia de retre comptes dels seus actes.
Les funcions dels cònsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada província: primer en qüestors insulars amb funcions consulars (a [[Sicília]] i [[Sardenya]] des del [[227
Per ser cònsol calia tenir almenys 43 anys (això fou eliminat per la ''lex Villia annalis'' del 180
== Període d'inici del càrrec ==
Línia 26:
Els cònsols exercien per un període d'un any, iniciat en un temps que va variar al llarg dels anys:
* Del 509 al [[493
* Del 493 al [[479
* Del 479 al [[451
* Del 451 al [[449
* Del 440 a una data entre el 443 i el [[400
* Des de vers el 400 fins probablement el [[397
* Del 397 al 329 (o potser el [[327
* Del 327 al [[223
* Del 223 al [[153
* Del [[153
==Cònsol sufecte ==
Línia 41:
==Llista de cònsols romans==
* [[Llista de cònsols romans de la República]] (fins al 33
== Referències ==
|