AMPS fa servir 832 canals dobles, compostos per 832 canals simples de baixada més 832 canals simples de pujada, cadascun d'ells amb un ample de banda de 30 kHz, davant els 200 kHz de sistemes com GSM . La banda de freqüències utilitzada va de 824-849 MHz per als canals de transmissió i de 869-894 MHz per als canals de recepció. No tots els canals es fan servir per comunicació dels usuaris, sinó que hi ha també canals destinats a senyals de control, a assignació de canals de conversa i per alertar de les trucades entrants.<ref name="Corporation1973">{{ref-llibre|autor=Bonnier Corporation|títol=Popular Science|url=https://books.google.com/books?id=fz0ymWEOyowC&pg=PA60|data= juliol 1973|editorial=Bonnier Corporation|pàgines=60–|id={{ISSN|01617370}}}}</ref>
AMPS pertany a la primera generació de telefonia mòbil amb una característica molt important: la capacitat de canviar d'estació base en zones distants sense perdre la connexió.
== Canvi de cel·la ==
[[Fitxer:Reutilizacion_frecuencia.svg|miniatura|300x300px|Reutilització de freqüències en una xarxa cel·lular]]
Altres sistemes cel·lulars tenien problemes, en el moment que l'usuari canviava de cel·la mentre estava parlant. El sistema AMPS ho preveu i aconsegueix mantenir la comunicació activa sempre que hi hagi canals disponibles a la cel·la en que s'entra. Aquesta transferència de cel·la (en anglès denominada ''[[Handover|handoff]])'' es basa en analitzar la potència del senyal emès pel mòbil i rebuda en les diferents estacions base i és coordinada per la MTSO. Depèn de la manera en què es faci, es pot tallar la comunicació uns 300 ms per reprendre immediatament després o pot ser completament inapreciable per a l'usuari.<ref name="Corporation1978">{{ref-llibre|autor=Bonnier Corporation|títol=Popular Science|url=https://books.google.com/books?id=lwAAAAAAMBAJ&pg=PA64|data= gener 1978|editorial=Bonnier Corporation|pàgines=64–|id={{ISSN|01617370}}}}</ref>
