El WSC té una estructura única mentre flueix cap al pol per la costa occidental de Spitsbergen. És més fàcil de raonar els moviments horitzontals i moviments verticals del WSC, per separat. El WSC comença el seu moviment en el Mar noruec on neix com una branca del Corrent Atlàntic de Noruega i arriba a la costa occidental d'Spitsbergen, on és guiat pel [[Batimetria|perfil batimètric]] del sòl oceànic que envolta [[Svalbard]].<ref name="multiple2">{{Ref-publicació|cognom=Bourke|nom=R.H.|cognom2=Wiegel|nom2=A.M.|cognom3=Paquette|nom3=R.G.|article=The westward turning branch of the West Spitsbergen Current|publicació=Journal of Geophysical Research|url=|volum=93|data=1988|pàgines=14065–14077|bibcode=1988JGR....9314065B|doi=10.1029/JC093iC11p14065}}</ref> Concretament, tendeix a seguir al llarg de plataformes continentals elevades. El corrent és bastant estret i fort, mostrant-hi una amplada de més o menys 100 quilòmetres i una velocitat màxima de 35 cm/s.<ref name="multiple">{{Ref-publicació|cognom=Timothy|nom=Boyd|cognom2=D'asaro|nom2=Eric A.|article=Cooling of the West Spitsbergen Current: Wintertime Observations West of Svalbard|publicació=Journal of Geophysical Research|url=|volum=99|data=1994|pàgines=22597|bibcode=1994JGR....9922597B|doi=10.1029/94JC01824}}</ref> Al voltant de 80° latitud nord el WSC trenca en dues seccions diferents, la branca d'Svalbard i la branca Yermak Branca. La branca Svalbard continua fins a aconseguir creuar la plataforma continental en direcció nord-est, i finalment s'enfonsa a una profunditat intermèdia i és ciclònicament recirculada per la mar Àrtica, eventualment sent empesa fora a través del [[Corrent de Groenlàndia Oriental|Corrent de Groenlàndia De l'est.]] La branca Yermak circula cap al nord-oest fins aproximadament 81°N, i llavors s'adreça directament cap a l'oest i finalment cap a l'equador en el Corrent de Retorn Atlàntic (RAC). El RAC és directament a l'est del Corrent de Groenlàndia Oriental (CGO). La salinitat alta i temperatures tèbies del RAC comparat a les temperatures fredes i les salinitats baixes de la CGO contribueixen a l'existència del Front Polar de Groenlàndia Est, resultat del gradient fort entre ambdues salinitat i temperatura.<ref name="multiple2" /> Hi ha un corrent que se separa del Corrent Yermak i flueix cap al nord-est a una latitud més alta. Aquest corrent no està ben explicat en la literatura, i per això és necessària. Hi ha la hipòtesi que aquest corrent fa bucle cap a la branca Svalbard més enllà, a la part oest de la seva trajectòria.
