Obre el menú principal

Canvis

m
Robot treu caràcters de control Unicode
Després del [[Concili ecumènic#Concili de Jerusalem|Concili de Jerusalem]], els primers seguidors de Jesús, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'[[Esperit Sant]], van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'[[apòstol]] [[Pau de Tars|Pau]] va portar l'evangeli a diverses regions de l'[[imperi Romà]]. Després de tres segles de [[Persecució dels cristians#Persecució a cristians en l'Imperi Romà|persecució]] es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador [[Constantí el Gran|Constantí]], cosa que va assegurar la seva expansió a tot [[Europa]], [[Nord d'Àfrica]], i part d'[[Àsia]].
 
Al [[segle  XI]], després d'un període extensiu d'allunyament entre el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]], es produí el [[Gran Cisma d'Orient]], que fou l'esdeveniment que va dividir les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[litúrgia]].
 
Al [[segle XVI]], hi hagué un moviment de renovació de l'[[Església Catòlica]] a l'[[Europa]] Occidental, promogut per [[Martí Luter]], anomenat [[Reforma Protestant]]. Tot i que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].
1.203.875

modificacions