Cua de cavall grossa: diferència entre les revisions

m
Robot treu caràcters de control Unicode
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
Aquest [[equiset]] és el més gran dels que hi ha als Països Catalans, perquè, sovint, arriba a un metre d'alçada i de vegades a la d'un home. És una planta '''herbàcia''' sense flors, de posat summament característic, per la seva arrel i el [[rizoma]], que creix en llocs humits. Els '''rizomes subterranis''', de color bru fosc, són llargs i grossos, i en la seva part més jove estan coberts de pèls bruns curts i molt fins.
 
Les '''tiges principals''' d'un blanc d'ivori, gruixudes amb '''verticils''' de nombroses ramificacions verdes; '''beines''' foliars amb 15-35 dents. Aquestes tenen d'1 a 15  cm de llargada.
 
Les '''tiges fèrtils''' són més curtes, de 6 a 15 mm de diàmetre, i es desenvolupen abans que les estèrils, tenen les beines campanulades, d'1, 5 – 4  cm de llargada. N'hi ha de dos tipus: les tiges fèrtils (esporangíferes) blanquinoses, brunes o rogenques, simples, vernals; i les verdes i ordinàriament ramificades, o bé exemplar amb tiges totes estèrils i almenys en part verdes.
 
Les '''tiges estèrils''' són fistuloses, amb el conducte central molt ample i amb les beines aplicades; ramificacions verticil·lades, molt nombroses, simples, plenes, amb beines curtes acabades fent 4 dents.
Les '''fulles''' sorgeixen en uns nusos presents a la tija, que semblen recoberts d'un revestiment escamós. De cada nus sorgeixen de vint a trenta fulles.
 
Quant a la '''repartició de sexes''', l'equiset es reprodueix per mitjà d'espores, que s'emmagatzemen als esporangis. Les fulles que porten els esporangis tenen la figura d'un petit escut arrodonit o poligonal sostingut per un peu que s'uneix a elles pel seu centre; dels marges d'aquest escut sorgeixen els '''esporangis''', que s'obren mitjançant una fissura longitudinal. Aquestes fulles esporangíferes es reuneixen formant una espiga, de 3 a 5  cm aproximadament, individualitzada a l'apèndix de la tija. Els esporangis maduren a la primavera i les espores cauen a terra ajudades pel vent. Com que hi ha espores mascle i espores femella, tot i que totes tenen la mateixa forma arrodonida, d'elles en germinen unes plantes verdes anomenades pròtals, tant masculins com femenins, amb els òrgans dels respectius sexes. Són molt petits, essent necessari l'ús del microscopi per veure'ls.
 
== Farmacologia ==
1.355.437

modificacions