Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC): diferència entre les revisions

'''Appi Claudi Pulcre''' (''Appius Claudius Pulcher'') fou fill d'[[Appi Claudi Pulcre (cònsol 79  aC)|''Appius Claudius Pulcher'']], [[Cònsol romà|cònsol]] l'any [[79  aC]]. Se l'esmenta per primera vegada el [[75  aC]] quan fou un dels acusadors de [[Terenci Varró]]. El [[70  aC]] va servir a Àsia sota el seu cunyat [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74  aC)|Lucul·le]] que el va enviar a [[Tigranes II d'Armènia]] per demanar l'entrega de [[Mitridates VI Eupator]].

El [[61  aC]] era a Grècia on recollí estàtues i pintures per adornar els jocs que volia donar quan fos [[edil curul]], però amb el favoritisme del cònsol [[Luci Pisó]] fou nomenat [[pretor]] ([[57  aC]]) sense ser edil; entremig fou [[àugur]] ([[59  aC]]); com a pretor va presidir alguns judicis per extorsió.

Encara que no obertament, fou enemic de [[Ciceró]]. El [[56  aC]] fou [[propretor]] a [[Sardenya]] i l'abril d'aquell any va visitar a [[Juli Cèsar]] a [[Lucca]].

El [[54  aC]] fou cònsol amb [[L. Domici F. Cn. N. Aenobarb|Luci Domici Aenobarb]]. Per mediació de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] es va reconciliar amb Ciceró. Va acusar a [[Aule Gabini (cònsol)|Gabini]], home de Pompeu, quan va tornar de la seva província, i va donar suport a [[Gai Pomptí]] en la seva petició dels honors del triomf.

Havia de dirigir els comicis per cònsols i va rebre una forta quantitat dels candidats [[Gneu Domici Calví]] i [[Gai Memmi Gemel|Gai Memmi]], però descobert l'afer els comicis no es van celebrar. Appi va assolir el comandament d'un exèrcit i se'n va anar a la seva província de [[Cilícia]] el juliol del [[53  aC]] i la va governar dos anys amb avarícia, tirania i rapacitat; va fer la guerra als muntanyencs de l'[[Amanus]] i va demanar un triomf (que no li fou concedit).

Ciceró el va succeir el [[51  aC]] i encara que va mostrar cordialitat inicialment, quan va sortir de la província, l'orador el va criticar durament. Appi fou acusat per [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44  aC)|Dolabel·la]], però amb l'ajut de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]] fou absolt.

Llavors fou candidat a censor amb [[Luci Pisó]] ([[50  aC]]) i fou escollit; va fer una neteja del senat i entre els exclosos estava l'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp]]. Es va enemistar amb Cèsar per la seva amistat amb Curió i Pompeu, i quan Cèsar va entrar a Roma va fugir d'Itàlia ([[49  aC]]) i se'n va anar amb Pompeu, rebent Grècia com a província; va consultar a l'[[oracle de Delfos]] i seguint les seves instruccions va anar a [[Eubea]] on va morir abans de la batalla de [[Farsàlia]] ([[48  aC]]).

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 50  aC]]

[[Categoria:Pretors del segle I  aC]]

[[Categoria:Censors romans del segle I  aC]]