Diferència entre revisions de la pàgina «Democràcia parlamentària»

m
Robot treu caràcters de control Unicode
(Es desfà la revisió 18974541 de 80.27.60.126 (Discussió))
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
Com a [[democràcia|sistema democràtic]], en la democràcia parlamentària la [[sobirania popular]] està representada per [[diputat]]s i/o [[senador]]s, elegits en [[eleccions]] lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.
 
Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou &nbsp;[[Jean Bodin]] &nbsp;(1530-1596)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> &nbsp;que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès &nbsp;[[Thomas Hobbes]] &nbsp;(1588-1679).<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> &nbsp;Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue &nbsp;[[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] &nbsp;(1627-1704)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> &nbsp;va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el &nbsp;[[Papa de Roma]] &nbsp;sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el &nbsp;[[rei]] &nbsp;és escollit per &nbsp;[[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
 
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el [[cap d'estat]] té una posició de representació o una funció merament cerimonial, amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del [[cap de govern]]. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats [[sistema semipresidencialista|sistemes semipresidencialistes]]), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.
1.334.974

modificacions