Revisió del 03:16, 28 oct 2018 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot posa data a plantilles de manteniment ← Edició anterior		Revisió del 08:51, 28 feb 2019 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.404 edits m Robot treu caràcters de control Unicode Edició següent →
Línia 41: El primer film doblat en català (i primer doblatge a tot l'Estat espanyol<ref>[http://vimeo.com/85386821 Vimeo.com]</ref>) fou ''[[Draps i ferro vell]]'', el [[1933]].<ref>[http://www.adoma.es/index.php?option=com_content&view=article&id=1393:qdraps-i-ferro-vellq-1933&catid=7:deciamos-ayer&Itemid=15 Article d'època a] ''[[La Vanguardia]]''</ref><ref>[http://www.youtube.com/watch?v=ipiJvpvq0cc Draps i ferro vell], YouTube.</ref> Es tracta d'una producció francesa, que duia per títol original ''Bric-à-brac et compagnie'' (1931), i que estava protagonitzada per [[Fernandel]]. El doblatge es va fer sota la supervisió del director cinematogràfic i periodista Magí Murià i Torner (1881-1958).<ref>[http://blogs.uab.cat/bhtraduccio/2013/01/15/primer-doblatge-en-catala-de-la-historia-draps-i-ferro-vell-bric-a-brac-et-cie-1931/ Blogs de l'UAB]</ref> Amb la mort del general Franco i l'arribada de la democràcia, es va fer un intent de normalitzar el doblatge en català als cinemes amb pel·lícules com ''[[L'home elefant]]'' (‘The Elephant Man'. David Lynch, 1980) o ''[[Excalibur]]'' (John Boorman, 1981), però no va ser fins al naixement de [[Televisió de Catalunya]] (inaugurada al 1983) quan  se li va donar un impuls definitiu. A partir d'aquell moment es van anar introduint eines d'assistència a la traducció i es va anar perfeccionant, aconseguint així ser una indústria molt significativa avui en dia a Catalunya. Al mateix temps, va exercir una funció pedagògica a nivell fonètic i normatiu. Com hem comentat, el procés que de doblatge és bastant similar en qualsevol llengua, però en el cas del doblatge a català hem de destacar el procés triat per Televisió de Catalunya a l’hora de doblar produccions audiovisals. La novetat del procés va ser una selecció directa de la major part dels professionals que treballaven en el doblatge i una posterior supervisió de les traduccions ofertes al públic.[https://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q28_Comes.pdf] Línia 51: Un exemple on el lingüista és realment important, és en sèries d’una gran durada, on es necessiten més d’un traductor. En aquest cas, el lingüista s’encarregarà d’evitar incoherències en els tractaments de “tu” i “vostè”, en els diferents noms de personatges i llocs on es desenvolupa la història, elements culturals… Televisió de Catalunya no acostuma a realitzar càstings de veu però en canvi, moltes productores de pel·lícules destinades a la pantalla gran sí que en fa, tot i que  sovint els representants d’aquestes productores no saben català i basen la seva tria en factors purament artístics. === El doblatge i els espectadors ===

Doblatge: diferència entre les revisions