Obre el menú principal

Canvis

1.235 bytes afegits ,  fa 9 mesos
bibliografia
{{Infotaula persona}}
'''Hethum I''' (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de [[Constantí de Barberon]], (de la dinastia [[hethumiana]] originada a [[Lampron]]), i d'[[Alícia d'Armènia|Alícia]] o Alix de Lampron. Fou rei d'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]] pel seu matrimoni amb la reina [[Isabel d'Armènia Menor|Isabel]]
 
== Biografia ==
El [[14 de juny]] dedel [[1226]] el seu pare, que era regent d'Armènia Menor, el va casar amb la jove reina [[Isabel d'Armènia Menor|Isabel]] que tenia uns 15 anys. La noia estava molt enamorada del seu primer marit [[Felip d'Antioquia]] i no es volia casar però hi fou obligada per raons d'estat, i de fet, mercès a les bones qualitats d'Hethum, el matrimoni va anar força bé. Van tenir sis fills;: Lleó (futur [[Lleó III d'Armènia Menor]]), Toros (mort el [[1266]] en la guerra contra els mamelucs), Sibil·la (casada amb [[Bohemond VI d'Antioquia]], morta el [[1290]]), Eufèmia (casada amb [[Julià Grenier]], comte de [[Sidó]], morta el [[1309]], Rita d'Armènia (casada amb [[Miquel IX Paleòleg]]), i Maria d'Armènia (casada amb Guiu d'[[Ibelin]]).
 
El [[1242]] el nou governador [[Il-khanat|mongol]] de Pèrsia, el general [[Baidju]], va atacar el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] on regnava [[Kai KhosrawKaykhusraw II]] (1237-1245), assaltant i saquejant [[Erzurum]] i després derrotant a l'exèrcit seljúcida dirigit pel mateix soldà a Kozadagh prop d'[[Erzindjan]] (26 de juny dedel [[1243]]); després d'aquesta victòria el general mongol va entrar a [[Sivas]], que per haver-se rendit a temps només fou saquejada però no destruïda. Tokat i Qaisariya, que van voler resistir, foren saquejades i parcialment destruïdes. Kai KhosrawKayKhusraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren veïns de l'[[Imperi Bizantí]]. Llavors el rei Hethum va tenir l'habilitat de posar-se voluntàriament sota sobirania del gran khan el queper protegiaprotegir al seu regne dels seljúcides i dels [[Soldanat mameluc del Caire|mamelucs]] (1244).<ref>René {{sfn|Grousset, Histoire des Croisades, III, |1936|p=526 </ref>}}
 
El [[1247]] va enviar a Mongòlia com a ambaixador alel seu germà Sembat[[Sempad el Conestable|Sembad]], camarlenc del regne i hereu de la senyoria de [[KorikosCòricos]]. Va arribar a la cort de [[Guyuk]] després de la seva elecció (que va ser l'estiu del [[1246]]), el [[1247]], i hi va restar fins al [[1250]]. Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliança mongola. Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armènia Menor la seva protecció i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a Samarcanda (7 de febrer dedel 1248) al seu cunyat [[Enric I de Xipre]], explicà la importància de l'element [[nestorianisme|nestorià]] a la cort.{{sfn|Richard|1996|p=376}}<ref> ''Historiens des Croisades, Documents arméniens'', I; i [[René Grousset]], ''Histoire des Croisades'' </ref>
 
La reina Isabel va morir vers el [[1252]] i la corona va passar nominalment al fill d'ambdós [[Lleó III d'Armènia Menor]], però Hethum va seguir portant les regnes, doncs el fill era encara jove (va néixer vers el [[1227]] o una mica més tard).
 
El [[1253]] va decidir fer un viatge a [[Mongòlia]] ell mateix i va sortir cap a la cort del gran khan en un llarg viatge de dos anys narrat per Kirakos Gandzaketsi. A [[Kars]] es va entrevistar amb el general [[Baidju]], governador i cap de l'exèrcit mongol de [[Pèrsia]] i eldel [[Caucas]] (1253) i després va creuar el pas de [[Derbend]], i va arribar al campament de [[Batu Khan]] al baix [[Volga]]. En el seu viatge es va creuar ([[1254]]) amb [[Guillaume de Rubrouck]] (que tornava). El [[13 de setembre]] dedel [[1254]] Hethum fou rebut pel gran khan [[Mongke]] a [[Karakorum]], ala quequi va reconèixer com ela sobirà seu sobirà i el gran khan va declarar que posava alel regneRegne d'Armènia Menor i a la seva església sota la seva protecció i li va entregar un ''yarligh'' o diploma d'investidura i de protecció.<ref>{{efn| ''Yarligh'' en turc, ''djarliq'' en mongol, és un terme equivalent a edicte imperial </ref>}} El monjo i historiador armeni Haithon o Hayton a "Flor des estories d'Orient" diu que Mongka va assegurar a Hethum I que un exèrcit dirigit pel seu germà [[Hulagu]] atacaria [[Bagdad]] per destruir el califat i que retornaria [[Terra Santa]] als cristians<ref> Hayton, ''Documents arméniens des Croisades'', ''Chronique de Kirakos'', J.A. 1833, i René Grousset, ''Histoire des Croisades'' </ref> però ben segur no era en favor d'una religió i contra una altra, sinó per motius polítics, si és que la promesa realment va existir.<ref>, cosa que sembla raonable, ja que almenys parcialment aquestes coses es van realitzar </ref>. Hethum va sortir de la cort mongola per la ruta ordinària: Bechbaligh, Almaligh, Amu Darya i Pèrsia. Va retornar a Cilícia el juliol dedel [[1255]].{{sfn|Cahen|1968|p=275–276}}
 
El [[1258]] [[Hulagu]], germà petit de Mongke, fou encarregat de fer aquesta guerra i, va [[Setge de Bagdad (1258)|prendre Bagdad]] i va liquidar el [[Califat abbàssida]]. Després va entrar a Síria i la va arrabassar als [[aiúbides]] ocupant [[Alep]] (gener dedel [[1260]]) i [[Damasc]] (abril dedel [[1260]]).<ref name=Runciman-307>{{en}} Steven sfn|Runciman, ''A history of the Crusader'' V.3, |1987|p.=307. Penguin Books, 1987 (primera edició en 1952-1954). {{ISBN|9780140137057}}.</ref> Tant l'exèrcit armeni com el del seu gendre [[Bohemond VI d'Antioquia]], van prendreparticipar part aen la campanya al costat dels mongols. El general mongol [[Kitbuga]] era cristià [[nestorià]] i va permetre als armenis de transformar algunes mesquites de Damasc en esglésies.{{sfn|Grousset|1936|p=581}}
 
Però molt poc després els mamelucs van derrotar els mongols a la [[batalla d'Ayn Djalut]] a [[Galilea]], i els mongols van haver d'evacuar Síria (setembre del [[1260]]) deixant exposat el regne armeni. Hethum llavors va organitzar un bloqueig cristià del [[Delta del Nil]], però el soldà [[Bàybars I]] va respondre amb un atac directe contra Armènia.
 
L'exèrcit armeni fou derrotat a la [[batalla de DarbsakDarbesac]] (pels llatinso Trapessac), a prop d'[[Alexandreta]] el [[24 d'agost]] dedel [[1266]], i els mamelucs van entrar a [[Cilícia]] sense oposició, saquejant les viles de la plana com [[Mamistra]], [[Adana]], [[Tars (Turquia)|Tars]], [[Ajas]], i fins i tot [[Sis (Turquia)|Sis]]. El príncep hereu, Lleó, fou fet presoner i l'altre fill, Toros, va morir a la lluita. A canvi de la seva llibertat va haver de cedir als egipcis les ciutats frontereres de la regió de DarbsakDarbesac i Alexandreta i alguns colls de l'Antitaure que eren la clau de l'accés al país ([[1268]]).
 
El [[1269]] va abdicar i es va fer monjo i el va succeir el seu fill [[Lleó III d'Armènia Menor|Lleó]]. Va morir el [[1270]].
 
== Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
== Bibliografia ==
 
* {{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem III. 1188-1291 L'anarchie franque |llengua=francès | editorial=Perrin |any=1936}}
 
* {{ref-llibre|autor =Sempad el Conestable|capítol= Chronique du Royaume de Petite Armenie|títol=Recueil des Historiens des Croisades. Documents Armeniens I|url=http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-51557&M=imageseule|llengua=francès|editorial=Imprimerie Imperiale|any=1859}}
* {{Ref-llibre |cognom= Cahen|nom=Claude|títol= Pre-Ottoman Turkey|editorial=Sidgwick & Jackson|any= 1968}}
* {{ref-llibre|cognom=Richard|nom=Jean|títol=Histoire des Croisades|editorial=Fayard|any=1996|isbn=2-213-59787-1}}
* {{ref-llibre|cognom= Runciman|nom=Steven|títol=A history of the Crusader V.3|editorial= Penguin Books|any= 1987|isbn=9780140137057}}
* {{ref-llibre|cognom= Bretschneider|nom=Emil (trad.)|títol=The Journey of Haithon, King of Little Armenia, To Mongolia and Back, Mediaeval Researches Vol 1, Trubner Oriental Series|editorial= Elibron Classics|any=2005|isbn= 1-4021-9303-3}}
{| align="center" cellpadding="2" border="2"
|-
Usuari anònim