Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Història de Madrid; Afegida Categoria:Esdeveniments a Madrid usant HotCat |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'esdeveniment}}
[[Fitxer:Flag_of_Spain_1931_1939.svg|thumb|300x300px|Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República.]]
El
Els partits polítics atorgaven una gran importància a les '''eleccions a Madrid''', en tractar-se de la capital de l'Estat, presentant als seus líders i figures més representatives per aquesta circumscripció. D'acord amb la legislació electoral, la ciutat de Madrid formava una única circumscripció electoral, separada de la seva província, en la qual durant tot el període republicà es va donar el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres, gairebé sempre en grans coalicions, magnificades per la llei electoral, fins i tot quan la tendència en la resta d'Espanya era contrària: [[Conjunció Republicano-Socialista|Conjunció Republicà-Socialista]] en 1931 i [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en 1936, però [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]] en [[Eleccions generals espanyoles de 1931|1933]] (mentre que en la resta d'Espanya va ocórrer justament el contrari, amb el triomf de les candidatures [[Partit Republicà Radical|radicals]] i cedistes). Diputats per Madrid van ser ministres, presidents de les Corts, com [[Julián Besteiro]] o [[Diego Martínez Barrio|Diego Martínez Barri]], del Consell de Ministres, com [[Manuel Azaña Díaz|Manuel Azaña]], [[Alejandro Lerroux García|Alejandro Lerroux]], [[Francisco Largo Caballero|Francisco Llarg Caballero]], [[Juan Negrín López|Juan Negrín]] o [[Rodolfo Llopis Ferrándiz|Rodolfo Llopis]] (en l'exili), o de la [[Llista de presidents d'Espanya|República]], com el mateix Azaña.
|